Mònica Roca, enginyera de telecomunicacions i cofundadora i directora de la firma isardSAT, havia entrat a la Cambra de Comerç de Barcelona com a vicepresidenta el 2019 amb la candidatura Eines de País. Dos anys més tard, el 8 de març de 2021, amb la retirada del llavors president Joan Canadell, es va posar al capdavant de la institució cameral que aquest any celebrarà eleccions.
Satisfeta de la gestió realitzada?
En els últims quatre anys hem viscut una conjuntura econòmica complicada, perquè hem agafat dos anys de pandèmia. Nosaltres teníem una estratègia que era agosarada, que comportava canvis en el model econòmic i prenia com a base el coneixement. I s’ha vist afectada pel que ha estat aquesta conjuntura. Malgrat això, hem fet un munt de coses, des de les prioritàries a causa de la crisi econòmica i sanitària de la pandèmia donant suport a les empreses, fins a abastar projectes de llarg termini —Blockchain, internacionalització, digitalització...—, hem desenvolupat els indicadors de progrés i benestar (sanitat, energia, joves, educació), del qual n’estic molt orgullosa... Estic satisfeta de la nostra obra de govern, de les actuacions internes i externes, però no podem plegar, tenim més feina a fer i seguirem treballant per a les empreses.
Això vol dir que es presenta a la reelecció?
Confio que la Cambra segueixi en mans del grup d’empresaris i dels mateixos òrgans de govern actuals, afins al que en el seu moment va ser Eines de País, i que ara, amb una nova candidatura respondrà a un altre nom, que no sabem quin serà encara. Jo en formaré part i em presentaré per al meu epígraf, però no sé qui hi haurà de president o presidenta.
Per què canviar-li el nom? L’esperit d’Eines era posicionar l’independentisme a les institucions del país...
Potser estem en un context diferent, però l’esperit segueix sent el mateix que tenia i té Eines i això és importantíssim. Queda clar que la missió d’Eines s’ha complert a la Cambra, ja s’ha fet, i hi ha un equip fort i consolidat, un equip que ens focalitzem en la Cambra, per això potser ara mateix no cal que ens presentem responent al mateix nom.
Liderarà la candidatura?
Em presentaré per al meu epígraf i formaré part de la candidatura que tirem endavant, però no deixaré de ser presidenta per entrar en campanya. Seria un error fer-ho. Per tant, estic i estaré al marge de la candidatura fins a la recta final de les eleccions.
Em presento, però estaré al marge de la candidatura fins a la recta final de les eleccions
Creu que els electors validaran la gestió d’Eines de País?
Crec que la gestió ens valida. Mobilitzar la gent no és fàcil, eh! Per tant, encara que ens validin els mateixos que ens van votar en les anteriors, jo faig una crida a la participació massiva. La gent s’ha de sentir interpel·lada. La gent ha de ser conscient que, aquí i a tot arreu, per poder exigir ha de votar. En aquest sentit, com a país, i al sud d’Europa, la ciutadania té poca qualitat democràtica. És molt important, de cara a l’empresari, que entengui que pot votar. En general, l’empresari i l’autònom no són conscients que poden votar a la Cambra pel sol fet de ser responsables d’un negoci; no cal ser-ne soci. Tota empresa i tot autònom, pel sol fet de ser-ho, està relacionat amb la Cambra. En les últimes eleccions es va fer un salt important en participació: dels 700 vots vàlids que s’havien obtingut quatre anys abans, a uns 20.000 vots. Sobre la participació esperada, millor no donar xifres. Però clar, doblar la xifra seria òptim, perquè el cens el formen unes 450.000 empreses i autònoms.
Les eleccions, per al setembre?
Sembla ser que sí, tot i que ara ha tornat a sortir el juny com una opció. L’únic que considerem i hem suggerit al Departament d’Empresa és que les eleccions no es facin a l’estiu, juliol o agost, per sanitat democràtica. Sembla que també en són partidaris. Entre tots hem de promoure la participació. Per tant, o són abans de Sant Joan i després de les municipals [28 de maig] o ja millor al setembre. En el moment en què s’aprovi el decret per al procés electoral, en les properes setmanes probablement, caldrà mirar com queda el calendari i concretar.
Veurem una campanya controvertida? Com en els últims comicis?
De fet, les eleccions, abans de conèixer el resultat, no van ser gaire controvertides. Només recordo que el mateix dia que se celebraven, a la porta de la seu de l’avinguda Diagonal, alguna de les candidatures havia concentrat un grup de gent al seu favor i va haver-hi una baralla. Imagino que hi hauria algú involucrat i alguna compensació darrere. Però, a part d'això, jo no recordo que hi hagués cap malestar. Es van fer molts debats on vam participar totes les candidatures i van ser unes trobades molt correctes. Fet que demostra que tot el que va succeir va girar entorn del resultat que vam obtenir.
Bé, però aquesta setmana Carlos Tusquets excandidat el 2019, va dir que la governança de la Cambra està en fals i que el procés electoral no és robust?
Tot plegat és molt absurd. Jo el que sospito és que, altra vegada, com al 2019, s’actuarà en funció del resultat que puguin obtenir determinats candidats, si es presenten per optar a la presidència. Es denunciarà o s’actuarà per una altra cosa. Em sembla molt important destacar que es va presentar un recurs en funció del resultat de les eleccions. Està clar que darrere d’aquestes actituds hi ha uns interessos molt concrets. Carlos Tusquets és un excandidat que es va presentar i no va guanyar, per tant, la seva actitud no és imparcial. Si realment hi ha dubtes sobre el sistema del procés electoral, per què no es presenta un recurs tant bon punt surti publicat el decret electoral?
Carlos Tusquets és un excandidat que es va presentar i no va guanyar, per tant, la seva actitud no és imparcial
Un dels arguments de Tusquets és que la seva candidatura va ser la segona més votada en 12 epígrafs i que, si el sistema electoral hagués sigut robust, els hagués guanyat?
Això és impossible. És que ell sap el sentit del vot de les votacions que es van anul·lar? Assumeix que aquest vot anava per a la seva candidatura? Perquè llavors potser hi ha alguna cosa que se’ns escapa, algun frau que se’ns escapi. La junta electoral va ser molt estricta, per suposat imparcial.
Es dona la paradoxa que s’arribarà a les eleccions sense la nova llei de les cambres catalanes que porta dues legislatures d’endarreriment. Aquesta legislatura hi haurà llei?
Sí, i diré més, espero que entri al Parlament abans que hi hagi les eleccions a la Cambra. Esperem que entri com a proposició de llei. El nostre objectiu és un acord dels tres grups parlamentaris PSC, ERC i Junts, perquè l’entrin en el parlament com a proposició de llei. Perquè tenim el ‘sí’ de tots tres.
Però no hi ha consens? Pimec no està d’acord amb el plantejament del projecte de llei.
Amb Pimec... malauradament, arreglem una divergència i de seguida en surt una altra. Per exemple, la Cambra mai ha volgut actuar com un agent social. Perquè això quedi demostrat, a l’article 3 punt 2 del projecte de llei de cambres es diu tot allò que no volem ser. Un fet que no té sentit, perquè les lleis no recullen el que no vols ser, sinó el que has de ser. Allà ja queda explicitat que no estarem presents a les negociacions col·lectives. No som ni volem ser un agent social. Aquest va ser el gran punt de discussió i es va solucionar, després n’han anat sorgint d’altres fins que, quan semblava que hi havia consens per totes les bandes, Pimec es va aixecar de la taula de negociacions. A mi em sap molt greu, perquè soc una persona de consens i perquè voldríem que Pimec hi fos, però el que no podem pretendre és que una patronal, que no deixa de ser una associació privada, tingui el poder de vetar una llei que regula una relació entre el Govern de Catalunya i les 13 cambres catalanes. No se li pot donar aquest poder.
Pimec vol fer una candidatura unitaria que definiríem... antindependentista?
Com es resoldrà?
Pensem que segur que el procés parlamentari serà complex a través de les esmenes.
M’està dient que és un tema polititzat?
Diguem que les patronals tenen manera d’entrar esmenes a través dels grups parlamentaris. Amb això està tot dit.
Pimec està molt activa promovent una candidatura.
Pimec fa temps que remou molt el tema i està intentant consolidar una candidatura unitària, que podríem definir... d’antiindependentista? Però no seré jo qui la defineixi. Que siguin ells mateixos els que li posin nom.
Potser la política també s’ha deixat sentir en la desaparició de la vicepresidència que Barcelona tenia a la Cámara de Comercio de España... L’han perdut.
Cert, i amb no gaires bones maneres. Qui havia de ser reelegit president de les cambres espanyoles a l’hora de dissenyar el seu comitè executiu, no va incloure la vicepresidència per a la Cambra de Barcelona, sense fer-li saber a la Cambra de Barcelona. Pot ser lícit, però s’ha d’informar i, a partir d’aquí es pot fer una negociació. Assumeixo la meva culpa, però tenint en compte que el meu vot es va delegar per a qui havia de ser reelegit president, no se’m va plantejar en cap moment. A més, Barcelona és la Cambra amb més pes en el conjunt d’Espanya. No entrarem a parlar sobre els motius que pot haver-hi darrere aquesta decisió.
El projecte de llei també incidirà en el finançament a futur de les cambres. Què n’esperen?
L’Administració hauria de finançar el cent per cent dels costos de l’activitat que fa la Cambra com a institució pública, perquè aquesta tasca està recollida a la llei; i ve donada per la llei espanyola i es recull en el projecte de llei de cambres del Govern català. Ara mateix el nostre marc legal de referència, encara que no ens agradi, és la llei espanyola del 2014, perquè la que té en vigor Catalunya es remunta al 2010 i encara parla de la quota cameral. Amb això no vull dir que vulguem recuperar la quota cameral, però algú ha de cobrir el finançament perquè les cambres desenvolupin la tasca de funció pública que ens determina la llei.
L’Administració hauria de finançar el cent per cent dels costos de l’activitat que fa la Cambra com a institució pública
Actualment, quines aportacions públiques reben?
Aquest és un punt interessant. La funció pública de la Cambra ha de venir finançada per diner públic. Ara mateix, la Generalitat està finançant per sota del 10% del cost de la labor que la Cambra de Comerç de Barcelona fa com a funció pública. Uns 300.000 euros del cost de 3,5 milions que invertim en funció pública. Però això ve a ser un 1,5% del pressupost total, que l’any passat va arribar als 24,5 milions. Això cobreix, una part del personal, l’estructura, una part del gabinet d’estudis, la tasca que fan les comissions consultives... Nosaltres el que reclamem és que aquesta funció consultiva, institucional, tot el que recull la llei com a la nostra funció pública, hauria d’estar finançat amb diner públic. Això és el que reclamen a la Generalitat, i que es reculli a la nova llei de cambres. Perquè, si no està finançada, com la cobrim? Si la nostra única font d’ingressos és la prestació de serveis a les empreses. Què hem de fer? Treure del marge dels serveis que donem a les empreses el finançament per a les activitats de la nostra funció pública? Això és el que fem ara, però no podem intentar ajudar les empreses cobrant-los-hi més sobre el cost del servei per poder finançar la funció pública.
Els seus opositors critiquen que, per tant, hagin acordat eliminar la majoria de les cadires del ple que van associades a una aportació econòmica voluntària provinent, majoritàriament, de grans empreses. Això representava una considerable aportació econòmica.
Val a dir que les cadires amb aquesta aportació només existeixen des de 2019. Son 14 sobre un ple de 60 membres. D’aquest, uns 40 s’havien d’escollir per sufragi i 6 estan reservades per a les organitzacions empresarials més representatives, Foment del Treball i Pimec. Com a prioritat de la nostra governança, vam acordar anar al màxim del sufragi —que pot ser zero cadires amb aportació— però en deixarem dues. Però, insisteixo, es podria anar al sufragi màxim i no tenir cap cadira lligada a una aportació econòmica voluntària. De fet, ara ja només n’hi ha 11, perquè 4 van abandonar el ple voluntàriament. Però, clar, per a les properes eleccions torna a haver-hi una subhasta de dues cadires, perquè no ens equivoquem, això és una subhasta a partir de 75.000 euros anuals a canvi d’un lloc al ple. És queda la cadira qui està disposat a fer una aportació voluntària més alta. Nosaltres, això, aquest sistema, l'entenem com una compra del vot; un procés ‘lleig’ en el segle XXI.
Validaria la frase: “Hem fet una gestió empresarial de la institució”?
Per descomptat. D’entrada perquè som empresaris i la Cambra treballa per a les empreses. No necessàriament per al patró, sinó per al benefici de l'empresa i per al benefici del teixit econòmic. Per tant, ens sembla bé fer una gestió empresarial perquè és la raó de ser de la Cambra. Tenim una funció consultiva de recollir l’opinió de les empreses i ho fem a través de les comissions. Per altra banda, un cop reculls tot això, traslladar-ho a les institucions, a les administracions. Això és una funció nostra, la més institucional. I, tercera, donar serveis a les empreses.