Quan encara no fa ni tres dies que Catalunya s'ha quedat sense pressupostos i que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat les eleccions el 12 de maig, entrevistem la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, per parlar de la proposta de finançament singular que farà dimarts tot i l’anunci electoral, dels pressupostos que no s'han pogut dur a terme i també del seu futur polític.
Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) es va formar a la UPF i a Colúmbia i va desenvolupar la seva carrera al Banc Central Europeu, al Banc Mundial i al Banc Sabadell abans de recalar al Govern, on va ocupar diversos càrrecs fins que va ser nomenada consellera l’octubre del 2022.
Per què presenten ara una proposta de tant pes polític com és la de finançament en aquests moments, amb un Govern en funcions?
Fa mesos que expliquem que estem desenvolupant aquesta proposta, i molts agents econòmics i socials de Catalunya hi han anat expressant el seu suport. De fet, la vam calendaritzar just després dels pressupostos. Per tant, dimarts la presentarem i l'explicarem. Ha coincidit ara en el moment actual, però crec que val la pena. Venim també de molt temps, i de fet de dècades, de denúncia de la situació actual i una situació que, com explicarem en aquesta proposta i en aquest document explicatiu de dimarts vinent, no té comparativa internacional, és una anomalia. I, a banda de l'anomalia, pels elements que ja explicarem, és un model que perjudica molt fortament Catalunya i que ens ha perjudicat des de fa quatre dècades. Per tant, el que cal, com més aviat millor, és que tots puguem fer força i generar consensos a favor d’un canvi estructural d'aquest model.
Què ens pot avançar de la proposta de dimarts?
Com deia, la presentarem d'aquí a tres dies i, per tant, crec que no és prudent, o no seria just també per al debat públic, avançar-me. Veureu tots els detalls aviat. Hem anat explicant quines són les xifres, potser hi ha altres elements tècnics, des de què succeeix en altres països respecte a principis com l'ordinalitat o quin grau d'autonomia fiscal existeix en altres territoris europeus o del món, perquè aquesta qüestió no és un problema únic de Catalunya. Defensarem una proposta justa, raonable i que té un consens majoritari a Catalunya.
“Seria incomprensible que el PSC no defensés un model de finançament propi per a Catalunya si ho fa al País Basc”
Més enllà del nom, anem cap a un pacte fiscal?
Ho haurem de veure. S'ha d'obrir una negociació, s'ha d'agafar molta força, s'ha de construir molt consens, el nom és el que és menys important, però la clau de tot plegat és la recaptació, també ho veurem, i a partir d'aquí, els diferents elements que hi poden entrar en joc.
Hem llegit declaracions seves on parlava de recaptar tots els impostos i després que Catalunya contribuiria amb una determinada quota de solidaritat.
Sí, ja ho veurem. Hi ha dos elements d'aportació. Un és l'aportació pels serveis públics que l'ens central aporta a Catalunya. L’altre és una quota de solidaritat o una aportació per reequilibri territorial. Per tant, ho veurem d'aquí a pocs dies i no avanço res més.
Al marge d'aquesta proposta, vostè amb quin grau de solidaritat o d'anivellament se sentiria còmoda?
Jo sempre he reiterat que Catalunya és un territori acollidor, obert i solidari. Per tant, aquí no plantegem res extraordinari, plantegem una qüestió justa. És un treball, crec que molt professional, vestit tècnicament, econòmicament, jurídicament també. I per tant, reitero, tindrà tot el consens possible, no només dels altres actors econòmics i socials, també dels actors polítics. No entendria, per exemple, que el PSC no s'hi sumés. El PSOE al País Basc defensa el pacte fiscal. Seria incomprensible que el PSC a Catalunya no defensés un canvi estructural, un model propi per a Catalunya.
De moment, doncs, no s’ha consensuat amb el PSC ni amb Junts?
És una proposta que hem treballat a Govern, com deia, des d'una vessant tècnica, econòmica i també jurídica. Ara l'exposarem al conjunt del país, també als sectors polítics, i crec que generarà consens. La reivindicació no és nova, però sí que crec que portem elements nous, que ajudaran a enriquir el debat i a teixir consensos més amplis. Per tant, es parlarà, es comentarà, es debatrà i es presentarà a tothom.
Per tant, en lògica ja electoral, podríem dir que és una proposta d'Esquerra Republicana?
És una proposta del Govern molt en línia amb el que, recordem, fa poques setmanes apuntaven entitats del teixit econòmic i social.
L'objectiu del nou model de finançament és reduir el dèficit fiscal. Aquesta setmana el Ministeri d’Hisenda ha publicat les dades per a les balances fiscals. Han tingut temps ja de veure i avaluar totes les dades?
Aporta poc respecte al que teníem. Estem preparant una anàlisi que farem arribar al ministeri per dir que no té els elements necessaris per calcular la balança fiscal. Falten molts elements, hi ha molta opacitat encara i, per tant, no dona resposta al que caldria.
No tenim pressupostos, anem a eleccions... Tot això per uns hotels amb casino? Què ha passat aquí?
Jo crec que tots ens fem la mateixa pregunta, perquè jo, no sé si per sort o per desgràcia, soc una persona que penso que ens acabarem entenent. El debat ha estat molt contaminat per una qüestió d'un casino quan estaven en joc tants recursos, uns pressupostos tan expansius, que també succeeixen en un moment molt particular del temps, perquè com hem explicat, a partir del 2025 hi ha la reactivació de les regles fiscals, que ens condicionarà més el marge de maniobra. Aquest país acumula dèficits en molts àmbits, de finançament, però també amb una atonia pressupostària durant molt temps, amb massa pròrrogues durant força anys. Jo crec que havíem engegat màquines a Govern, hi havia polítiques ambicioses en diferents àmbits, i per mi era impensable que això acabés passant, la veritat. Pensava que els comuns situaven aquest tema en el debat per marcar una mica de perfil, potser, per reivindicar legítimament que no és el seu model. Ho puc entendre perfectament, jo sempre he dit que tampoc és un projecte que a mi m'agradi, però quan hi ha en joc tant, no s'entén. Per tant, pensava que a última hora ens acabaríem entenent i, de fet, vam estar fins a la matinada d'aquell mateix dimarts a la nit, fins i tot el dimecres a primera hora, a les 7 del matí, encara estava intercanviant missatges amb els comuns, i crec que és a les 8 del matí quan els comuns diuen “fins aquí hem arribat”, i realment arribo al Parlament desconcertada, trista i frustrada.
Només amb els comuns? Perquè va ser el PSC qui va posar el projecte com a condició per donar suport als pressupostos.
És cert. No van ser només els comuns. Es va centrar la negociació en ells perquè pensàvem que hi hauria acord. Amb el PSC també hi vam estar parlant dimarts a la nit. Hi va haver un cert moviment, també. Al final, quan comences amb la necessitat d'un acord a tres bandes, uns et poden demanar això, altres, allò; qüestions que siguin factibles, però que no siguin línies vermelles entre ells, perquè no podem fer màgia amb els números i els pressupostos.
Quan una negociació fracassa es pot considerar que totes les parts han fracassat. Quina part s'atribueixen vostè i el Govern?
Nosaltres al juny vam començar l'elaboració de pressupostos, a partir de la tardor teníem tota l'estructura, tot el treball fet amb els diferents departaments. Va haver-hi la investidura de l'Estat entremig i les formacions polítiques ens van demanar de posar en stand-by les negociacions i ho vam respectar, òbviament no es pot lligar ningú a la cadira. Per tant, sabíem que el calendari ja sortia del que era desitjable, però jo sempre he pensat que arribaríem a un acord. Per tant, des del Govern crec que ens vam avançar prou, vam fer moltes reunions amb les formacions polítiques. Hem presentat uns comptes que crec que agafen aquesta empenta del moment en molts àmbits: el pressupost més elevat de la història en habitatge, un 20% anual en cultura, el pressupost d'obra pública més elevat en 13 anys. Jo crec que tothom era conscient que eren uns bons pressupostos, i no eren prou conscients de les implicacions de tombar-los.
“El casino tampoc m’agrada, però quan hi ha tant en joc, no s’entén la posició dels comuns”
Per què no han continuat la legislatura prorrogant els pressupostos del 2023, que, quan vostè mateixa els va presentar, els va qualificar com els més ambiciosos fins al moment perquè sobrepassaven per primer cop els 40.000 milions de despesa?
Era una opció, però això ja és decisió del president. Crec que el president també és una persona que en determinats moments, quan hi ha un cert politiqueig, que n'hi ha hagut en les darreres setmanes, i qüestions que no entén ni la ciutadania ni nosaltres... El casino aquest, que ja estem cansats d'explicar que hi ha un parell de tràmits que s'han de fer tant sí com no, perquè estan reglamentats, però que això no vol dir que aquest projecte tiri endavant, perquè porta un històric de 12 anys i moltíssimes complexitats. Però, com deia, quan tot aquest politiqueig genera un impacte tan gran en l'àmbit del país, quan ens hi estem jugant tants milers de milions, amb els reptes que tenim al davant, crec que és comprensible que es digui “fins aquí hem arribat” i que la ciutadania decideixi què fer d'ara endavant.
Junts ha acusat el Govern i el president de fer càlculs electorals. És així?
Jo això honestament no ho entenc. Només puc reiterar que fins a la matinada i a les 7 del matí, tot està documentat, vam intentar arribar a un acord, i no només nosaltres. El pla de treball era poder disposar d'uns pressupostos amb els quals afrontar els reptes dels propers mesos i ja a la tardor vam oferir-nos negociar. També tot està documentat. No entraré en retrets, perquè el que menys vol la ciutadania és entrar en retrets, però tampoc permetré certes coses que falten a la veritat. Quan es dilaten reunions, quan demanes el document de peticions i no t'arriba en dos mesos, quan finalment arriba i es filtra en un mitjà..., doncs tampoc crec que això mostri una voluntat real de negociar. Ara bé, amb Junts ens hi hem d'entendre i ens hi volem entendre. A partir d'aquí, que tothom assumeixi les seves responsabilitats, quina visió de país té d'ara endavant, amb les eines que tenim, i la ciutadania que decideixi. Jo em quedo amb la consciència tranquil·la d'haver fet tot i més.
Tornant als pressupostos i entrant en el contingut, hi ha inversions que es puguin salvar, per exemple, per fer front a la sequera, un dels problemes més greus que tenim actualment?
Ara tenim l'equip de pressupostos parlant amb cada departament i anant partida a partida. Tenim dos mesos al davant en què tenim una realitat, la pròrroga, que és la que és, però a partir d'aquí mirarem d'anar a màxims. Hi ha uns criteris jurídics que són els que filtraran si alguna cosa es pot incloure en un decret de suplement de crèdit o no, i que també l'haurà de validar el Parlament. Per tant, qüestions extraordinàries d'urgència, qüestions que el Govern havia aprovat, i aquí també hi ha algun filtre a passar, en obra pública, que és dels àmbits que pateixen més en pròrroga, aquella obra que no havia començat però que estava adjudicada, aquesta part es pot salvar. En sequera, mirarem d'argumentar que això és una qüestió necessària i urgent, i mirar de tenir tot el marge possible.
I en sanitat i educació, per exemple, que es preveien nous efectius, això queda congelat?
En sanitat hi havia una aposta molt forta per millorar les condicions dels sanitaris. Estàvem molt avançats, hi havia l'acord de l'ICS, que ja havia estat aprovat pel Govern, per tant, això es pot salvar, si m'ho permeten dir així. En l'àmbit educatiu hi havia negociacions sindicals per acabar de revertir totes les retallades, però això no havia arribat al punt d'acord de Govern i una pròrroga és una pròrroga i dona per al que dona. Per tant, farem tot el possible, però no tot el que voldríem.
De retruc, no hi ha pressupostos generals a Espanya. Quin efecte té sobre els acords pactats, com la condonació del deute del FLA, per exemple, i altres acords que es van pactar en el context de la investidura?
Aquí vull fer un parell de reflexions. Certament, en l'acord d'investidura hi havia qüestions econòmiques de gruix. Aquell va ser un acord d'investidura, la investidura segueix vigent, el govern de l'Estat segueix vigent i, per tant, s'ha de respectar. Nosaltres reclamarem de mantenir aquests acords. L'acord del FLA no té vinculació pressupostària i, per tant, no ha de veure's afectat. I així ho defensarem, ho treballarem jurídicament. Altres punts tampoc s’han de veure afectats, però tot s'haurà de lluitar. Hi ha un fons de 150 milions d'euros per a l'ecosistema de recerca de Catalunya. Mai l'Estat ha invertit 150 milions anuals de forma recurrent, i això està signat. Aquí segur que ens diran que això depèn dels pressupostos de l'Estat, però s'ha d'estudiar bé jurídicament i també s'ha de defensar.
I el mateix amb l'acord de garantia d'inversions, imagino.
Exacte. Aquest és un acord molt important. L'Estat mai havia pressupostat en els PGE aquest 19 i escaig per cent que representa Catalunya en el total de l'economia de l'Estat. Això estava escrit, com també que el gruix d'aquestes inversions les passaria a executar el Govern de Catalunya. Ho haurem de lluitar molt bé, ens queden dos mesos al davant i mirarem de treballar al màxim per salvar tot el que puguem.
La consellera d'Economia, entrevista per ON ECONOMIA. Imatge: Carlos Baglietto
I la Generalitat, fa els deures? Foment ha donat a conèixer unes dades, dels nou primers mesos del 2022, que parlen d’una execució d'un terç de les inversions.
D’això sí que tenim totes les dades i les publicarem, perquè hi ha un parell de fake news a aquest país... La Generalitat té molt marge de millora, però el grau d'execució pressupostària, i en concret inversions de la Generalitat, dista moltíssim del de l'Estat a Catalunya. I les xifres han de ser clares. La Generalitat, pel que fa al conjunt del pressupost, de mitjana dels darrers 20 anys, ha executat més del 90%. En aquesta legislatura, una execució pressupostària del 95,5%. El capítol d'inversió d'obra pública, que sempre costa més, sempre està una mica més baix que l'execució de tot el pressupost, els darrers 20 anys sempre ha estat per sobre del 85%. Per tant, res a veure amb aquest 30, amb aquest 20, amb aquest 40% de l'Estat. La Generalitat evidentment que pot incrementar encara alguns punts aquesta execució, estem contínuament trobant mecanismes per millorar l'execució d'obra pública, perquè sempre és millorable del 85 al 100.
L'Estat està disposat a invertir en l'aeroport. Per què encara no hi ha una proposta per part del Govern?
Perquè és fàcil introduir una proposta efervescent, que arriba i que marxa, d'una empresa cotitzada, Aena, que segurament tindrà com a criteris de priorització els seus resultats comptables, però és més difícil presentar una proposta enfocada al bé comú i que respecti també les restriccions que afronta un aeroport com el del Prat, un aeroport de 10 quilòmetres quadrats —Barajas en té 100—. La consellera Ester Capella ha treballat molt rigorosament una proposta, l’està acabant de validar amb tècnics. Ara veurem: s'anava a presentar d'aquí poc, però no sé com queda tot això.
“Haurà estat un honor màxim representar Catalunya des d'una conselleria tan important com aquesta"
Li agradaria continuar sent consellera després del 12 de maig?
Honestament, no ho sé i tampoc crec que sigui el moment de parlar de qüestions personals de cadascú. La política és molt intensa, molt compromesa. Tinc tres nens petits i déu-n’hi-do l'equilibri que un ha d'acabar fent. Però tot i això, haurà estat un honor màxim, evidentment, representar Catalunya des d'una conselleria tan important com aquesta, però sobretot el bon treball en equip amb els diferents consellers i conselleres, perquè crec que hem arribat a una situació d'amistat i de bona col·laboració, que és important. I bé, ara dos mesos més i el que calgui, però certament la política és complicada.
Anirà a les llistes d'Esquerra?
No ho sé. Jo ajudaré a reivindicar la feina que s'ha fet en aquesta legislatura per la meva part aquest darrer any i mig.
Què pensa l'economista Natàlia Mas sobre l'impost de successions?
Jo penso, mira, doncs com l'Andreu Mas-Colell, un conseller a qui tinc molt respecte, deia en un article, que ha de ser equiparable a la mitjana de la zona euro, que ho és. Cal tenir en compte les xifres: el 74% de les liquidacions de l'impost de successions són de menys d'un euro i el 84% són de menys de 1.000 euros. Sé que en el nostre entorn més proper de governs del PP i Vox ara l'estan eliminant, l'estan reduint a mínims, però és que això no és la tònica de la zona euro. El 80% dels països de la zona euro tenen impost de successions, també del conjunt de l’OCDE. Aquí el que hem d'anar a canviar, perquè la fiscalitat depèn del dèficit fiscal, és el finançament. Els catalans tenim una pressió fiscal equiparable a Europa, però als trams baixos d'Europa, no de l'Europa central i nòrdica. Però és que tampoc podem demanar serveis públics de nivells europeus amb una fiscalitat dels països de l'Est, que són els únics que no tenen impost de successions. No podem augmentar fiscalitat i, de fet, aquests pressupostos incloïen una rebaixa de l'IRPF fins a 35.000 euros, que impactava positivament en el 73% dels contribuents i això també queda en l'aire. Per tant, aquest Govern no incrementa impostos, perquè estem en moments de pressions en el cost de la vida, però tampoc podem debilitar els nostres ingressos.