Natalia Olson (Palo Alto, 1973) és una emprenedora nata i cofundadora i directora d'innovació i estratègia de The Disruptive Factory, una consultora que ajuda les empreses a complir els objectius de desenvolupament sostenible. En el marc de les jornades anuals del Cercle d'Economia celebrades aquesta setmana a Barcelona, la que va ser nomenada consellera d'innovació a la Casa Blanca durant el mandat de Barack Obama atén ON ECONOMIA a l'Hotel W de la capital catalana. Amb sentit crític i esperit emprenedor, defensa una societat més oberta, feminista i global, posant èmfasi en la col·laboració publicoprivada, el talent i la cultura del fracàs. És bo fracassar? Segons Olson, cal tenir-li un gran respecte a les persones que han fracassat perquè s'han adonat dels errors comesos i han après d'ells. Els seus referents són les dones emprenedores i una d'elles una vegada li va dir: "Hi ha un lloc especial a l'infern per a les dones que no ajuden a les altres dones". Li va encantar aquesta frase i se sent identificada amb ella.

Com es defineix?
Em considero una emprenedora que fa el bé. Això significa pensant en la societat, pensant en l'impacte que podré generar. M'agrada apoderar les persones, atreure dones emprenedores i generar una escala d'oportunitats.

Com va arribar a ser assessora de Barack Obama?
Fa més d'una dècada vaig muntar dues companyies, en aquell moment era una cosa nova, no era habitual. Amb un grup de deu persones vam crear iniciatives per empoderar els emprenedors, ens reuníem en un bar de Filadèlfia i cada vegada érem més. Vam arribar a ser més de mil, volíem tenir influència en el govern perquè ens ajudés. En el meu cas, en ser urbanista, l'alcalde de Filadèlfia es va posar en contacte amb mi. Era assessora, no em pagaven, però vaig tenir l'oportunitat de ser allà. Vam crear un moviment d'economia verda quan ningú no parlava d'això, vaig començar a treballar i vaig anar escalant. Em deien que anava a matar la indústria amb els nous productes, però va quedar demostrat que es pot ser flexible. És allà on hi ha la innovació, vam saber millorar les indústries existents. Per això és tan important creure en les noves idees i ajudar les corporacions, apostar per aquesta innovació.

Considera que Biden ho està fent?
Està provant de fer-ho. Tant republicans com demòcrates som molt business friendly, donem molt suport a les empreses perquè totes les start-ups arriben a ser corporacions. No podem matar la innovació al principi, hem de deixar-les créixer i després ja regularem.

Creu que Espanya hauria d'aprendre de vostès en aquest sentit?
Crec que sí. La llei de start-up va tardar tres anys a aprovar-se. A més, hi ha d'haver afegits a aquesta regulació, s'ha de revisar cada any, veure el que funciona i el que no, la clau està a testejar i observar com les afectarà.

Què n'opina sobre la venda de start-ups? Se'ls hauria de deixar créixer?
No crec que sigui just criticar els emprenedors que venen, ja que amb aquest mateix capital aquest emprenedor pot crear una desena de companyies més. La clau és que s'inverteixi i reinverteixi i que es torni a fer, això és el més important.

Barcelona necessita atreure més inversors

Què és del que més orgullosa està del mandat d'Obama?
Estàvem en una recessió, no es va fer fàcil perquè havíem de rescatar l'economia, no només la nostra, sinó globalment. En aquella època la gent estava més desesperada preguntant-se què podien fer per inspirar-se i per ser més competitius. La gran pregunta durant el mandat va ser com podíem fer match entre els MBA o les persones de negocis i els científics. Vam tardar anys, però ara podem dir que hi ha més innovació dins dels ministeris. A més, vam modernitzar els nostres propis sistemes de computació del govern, vam modernitzar el govern. Vam ser els primers que vam entrar en tecnologia. Respecte a les companyies, durant el mandat d'Obama va créixer Amazon, abans només hi havia Microsoft, i després les altres empreses van començar a créixer.

Una cosa que li quedés per fer?
Soc urbanista i, com a tal, crec molt en la infraestructura més enllà dels ponts i els carrers. A Espanya teniu el 5G, teniu una empenta, allà encara ens falta. L'administració Biden ha obert, s'ha mogut. A Trump li vam deixar un plànol molt ben fet de com havia de ser la infraestructura, però no ens va escoltar bé. En aquest sentit, vam perdre quatre anys de poder, ja que altres regions ens estan guanyant. A Espanya hi ha molta intel·ligència artificial i en deeptech teniu gran avantatge. En infraestructura anem per darrere. És una cosa que hem de treballar. Espero que els nostres estats es moguin, però crec que Europa ha posat molt interès, per això som aquí, perquè veiem que hi ha una gran capacitat intel·lectual i ciència avançada. Vostès poden guanyar molt en aquest aspecte.

Espanya ha apostat molt pel sector salut
Sí, els hospitals i els centres de biotech tenen una gran capacitat aquí. Aquí la medicina toca en tots els àmbits i no només en salut. Jo ho defineixo com a welltech, ja que va des dels exercicis fins a la salut mental i la psicologia. Considero que, no només en salut podeu apostar, sinó que hi ha molts altres sectors en els quals podeu tirar endavant, s'ha de donar oportunitat a altres sectors i branques, no només centrar-se en un.

I al revés. De què flaquegem respecte als Estats Units?
Diria que en inversió de capital de risc més elevat. Els falta molt a l'hora d'invertir. És bo tenir molts més inversors, que les acceleradores es coneguin millor i comparteixin, que no es vegin com una competència. Cal tenir bona relació. Silicon Valley és el que és perquè tots els inversors, o gran part d'ells, són allà. Considero que a Espanya li falta aquest esperit d'aproximar-se, ajudar-se i col·laborar. És evident que aquí hi ha business angels, però ells inverteixen en capital inicial. Ells són els primers que prenen el risc més gran perquè són els seus diners. I quan són els seus diners, esperes que la persona faci alguna cosa. Però alhora s'ha que creure en els inversors, cal atreure'ls aquí. No és tan difícil atreure gent a Barcelona, però cal ensenyar el que teniu a Espanya. Per tant, s'ha d'atreure i fer un pla d'acció. De fet, hauria de ser una de les metes principals del govern, que les corporacions, els empresaris i les administracions creïn vincles.

 

Una cosa que fem malament tots?
Comparar, de vegades, no funciona. El que hem de fer és prendre bons models, quedar-nos amb les coses que han funcionat i aprendre del que no ha funcionat perquè després d'una recessió és quan ens podem reinventar i competir amb les noves indústries. Hi ha ciutats que són més obertes, que creen incentius i en les quals els governs donen suport a les start-ups. Nosaltres vam donar incentius, vam donar suport a les dones, a les companyies joves i a les minories, entre d'altres, i crec que les companyies grans ho haurien de fer també. Als Estats Units es fa, però s'ha d'establir en altres parts i considero que és un model que pot traslladar-se aquí. S'ha de traslladar més capital als inversors perquè ells són els que saben el que estan fent, tenen experiència per fer-ho i aquí caldria donar-los més incentius fiscals perquè ells posin el seu propi capital i es produeixi un match. Que l'inversor posi deu milions d'euros i el govern deu milions més, per exemple, que el risc el prenguin els dos, però el sector privat no vol que li dictis tota l'estona el que ha de fer, perquè ells ja ho han fet, han patit. Com a emprenedora sé el que significa que no et paguin i tu fer-ho.

Com podem millorar?
Crec que això també és educacional. És necessària molta educació i no em refereixo a la universitat. Aquesta educació ha de començar molt abans, ha de començar a la primària i secundària. Nosaltres, als Estats Units, tenim aquesta tradició. Sabem vendre molt bé, som molt venedors. Tanmateix, crec que aquí s'ha d'invertir una mica més en aquesta educació per a la gent jove. Cal facilitar converses, posar exemples i que la gent pugui dir: "Si ella ho va aconseguir, per què jo no?". És inspiracional. Crec que és important, però tant en l'àmbit d'educació com cultural.

A Espanya, tanmateix, està molt arrelada la cultura del fracàs.
Aquí et recordaran sempre que vas fallar fa vint anys, i aquesta és la part que ha de canviar. La idea del fracàs s'ha de treure, s'aprèn molt del fracàs. Jo mateixa vaig fracassar perquè pensava que sabia de tot i no va ser així. Quan vaig voler tornar a emprendre vaig buscar molta ajuda, molts mentors, programes de desenvolupament per dur a terme un pla. Vaig buscar capital. Hi ha gent que no sap on buscar-ho i després de fracassar, jo sabia on anar. Cal saber capgirar les situacions i tornar a començar perquè tornes amb una visió diferent. A Espanya hi ha gent molt emprenedora, tenen petites botigues que han arrencat de zero, però, quan volen créixer aquest negoci, és quan es troben més obstacles. Aquí s'ha de crear un ecosistema on l'emprenedor se senti segur per passar d'una companyia petita a una de 100 empleats i crear una franquícia o expandir-la a altres productes. Crec que és aquí on cal posar el focus.

Espanya ha de posar el focus en què pimes i emprenedors puguin creix

Com es podria canviar aquesta mentalitat?
La clau seria que els empresaris parlessin dels seus fracassos. Que expliquessin les coses que no van fer bé i així aprendre d'ells. Però ja no només els empresaris, sinó també els emprenedors, que expliquin que està bé fracassar. Als Estats Units vam escollir a un president que va fracassar cinc vegades, Trump tenia cinc empreses en fallida. La idea aquí és que si alguna cosa no funciona, et puguis tornar a aixecar i puguis demanar millor ajuda. Potser aquest inversor no va ser el millor, i cerques altres idees. Els tinc un gran respecte a les persones que han fracassat perquè aprenen i s'adonen dels errors comesos.

La por també influeix, no creu?
Molta gent té por i la gent jove no hauria de tenir por. Tenen tota la vida al davant, poden fer molt i, si no funciona, continuen estudiant. Els joves tenen tota la vida al davant, haurien de prendre avantatge per poder començar una cosa nova i tenir aquesta oportunitat.

 

Els empresaris a Espanya són criticats i estan mal vistos i fora del país són ídols. Està mal vist triomfar?
Aquest és el gran problema. Ser empresària o empresari és difícil i quan s'arriba a l'èxit sempre et criticaran. És cultural. Això és a causa de l'enveja, i em fa molta tristesa. Aquesta enveja hauria de desaparèixer de la cultura. S'hauria de pensar i reconèixer que aquesta gent realment sí que ho ha fet bé. Aquesta part cultural no afavoreix a Espanya. Aquesta gent ha estat d'èxit i no els ha estat fàcil. Amancio Ortega va començar a la cuina de la seva casa amb la seva dona. La família Roig ha creat una acceleradora de start-ups i ningú no posa el focus en això. Hi ha moltes coses que, per enveja, no se'ls dona el crèdit necessari.

Molta gent pensa que ha d'anar a la universitat i no ha de ser així

Hi ha talent a Espanya?
Aquí hi ha molt talent, grans científics i enginyers; aquí tothom estudia alguna cosa. Teniu un sistema d'educació increïble, al meu país encara tenim problemes d'educació. Tenim grans universitats, però les nostres primàries de vegades no són les millors. Aquí, tanmateix, teniu gent molt capaç, heu de creure més en aquestes persones i ajudar-les. Aquí la gent està molt interessada a aprendre i no fa falta que vagin a la universitat, poden aprendre testejant, practicant i observant. Als Estats Units vam agafar una idea prestada d'Alemanya i la vam posar en marxa. Allà estudien durant un o dos anys coses molt especialitzades, tècniques, perquè puguin practicar. A Espanya això no existeix. Molta gent pensa que ha d'anar a la universitat immediatament i no ha de ser així, podrien manllevar aquesta idea també.

Com veu la relació entre Europa i els Estats Units?
Tenim una excel·lent relació entre Europa i els Estats Units. Per emprendre o tenir un nou mercat, Estats Units sempre està obert. A més, ara estem veient que moltes companyies dels Estats Units també volen obrir mercat al Mediterrani, a Europa, al mig Orient i l'Àfrica. El sud de l'Àfrica està creixent increïblement, hi ha una demanda immensa per a nous serveis. No és fruit de l'administració Biden, això ja es veia abans perquè teníem l'objectiu de doblar les exportacions. Ens vam adonar que havíem de veure altres mercats perquè, en haver-hi una recessió tan forta, havíem de buscar altres mercats. És de les coses que més orgullosos estem. Abans de 2011-2012 les empreses tecnològiques només estaven als Estats Units i fa una dècada van començar a sortir. Les companyies americanes són les que més presencia tenen aquí a Catalunya, a Espanya, i en altres països com Alemanya o el Japó. Tenim moltes companyies que han decidit apostar per Europa