El Port Olímpic és una de les infraestructures nascudes arran dels Jocs Olímpics del 1992. En tres dècades, les necessitats de la ciutat han canviat i han portat a una reformulació dels seus usos per donar resposta a les demandes actuals tant dels barcelonins com de la ciutat. Olga Cerezo (Madrid, 1966), directora del Port Olímpic de Barcelona, ens explica aquestes actualitzacions i redefinicions de la infraestructura per transformar-la en un espai connectat als carrers i a les platges que l'envolten. L'accessibilitat, la sostenibilitat, l'economia blava i la democratització de la nàutica, a banda del nou centre gastronòmic, són la punta de llança d'aquesta remodelació i està previst que aquest nou espai ocupi més de 20.000 metres quadrats de superfície.
Després de tres dècades s'ha dut a terme la remodelació del Port Olímpic de Barcelona. Quin n'és el motiu?
Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), que és l'empresa que gestiona el Port Olímpic, va agafar la responsabilitat de la gestió l'any 2020. El pas del temps i la proximitat al mar han fet que la infraestructura s'hagi anat degradant amb més rapidesa que altres llocs. A més, va rebre els efectes del temporal Glòria i alguna tempesta més que van afectar tant la infraestructura com els vaixells. Per aquest motiu, el Port Olímpic necessitava una transformació profunda, però en dos nivells. Un és el que veu la ciutadania, el que és més visible pel públic, que és la transformació de la infraestructura. L'altre, que no és tan visible, s'està començant a percebre, que és en els usos.
Falta poc perquè acabi la remodelació total de la infraestructura, però, què queda per fer?
Un 65% de la infraestructura ja està remodelada. La part del Moll de Mestral, el Moll de Gregal i el balcó gastronòmic, el dic de seguretat i altres equipaments ja estan llestos i són les obres més visibles. Ara ens falta abordar la transformació dels pantalans. Des de la seva modernització i renovació fins a fer-los flotants per poder abordar també el canvi climàtic. Paral·lelament, també ens falta la urbanització definitiva i el Moll de Marina.
Quina inversió s'ha fet en total?
El global de la inversió quan tot s'hagi executat serà d'uns 100 milions d'euros.
Què espereu amb aquesta transformació?
Quan vam definir els eixos teníem molt clar que volíem que fos un espai públic on tots els barcelonins vinguessin a gaudir, ja que considerem que és un lloc inigualable i que és una llàstima que la gent no ho aprofiti. A més, volíem que vingués gent a treballar-hi, per això hem dedicat 5.000 metres quadrats, dividits en 50 locals, perquè empreses d'economia blava s'hi instal·lin. A més, per apropar-ho a la ciutadania hem potenciat la nostra cultura mediterrània a través del balcó gastronòmic. Per seleccionar les empreses vam publicar una sèrie de bases que havien de complir. Des de companyies dedicades a les activitats i serveis nàutics a companyies d'innovació, tecnologia o economia circular. Qualsevol negoci que tingués a veure amb el mar estava benvingut a participar-hi. El que era complicat era acollir sectors molt tradicionals com la pesca, els grans creuers o el transport de mercaderies perquè l'espai és reduït, però el ventall era molt ampli.
Què és i què acabarà sent aquest balcó gastronòmic?
Volíem oferir una oferta gastronòmica de qualitat, diversa i per tota mena de públics. En aquest cas vam fer una licitació pública i en aquesta zona, actualment, hi ha propostes de tiquets baixos, mitjos i alts. L'objectiu era que hi hagués molta varietat i productes de proximitat. De tots els restaurants, el 80% ja està adjudicat. Tenim sis locals oberts i tres botigues gastronòmiques. D'aquí a un mes, aproximadament, publicarem una nova oferta per als 3 locals restants i esperem omplir-los com més aviat millor.
La idea és que l'any vinent ja estigui tot adjudicat?
Sí, la finalitat és que tot estigui ple en unes setmanes. Aquests dies, coincidint amb les regates de la Copa Amèrica de vela, el públic està descobrint l'espai, té molt bona acollida i s'està valorant tant la zona com l'oferta i esperem que després de la competició es mantingui aquesta tendència.
Ha parlat d'empreses d'economia blava. Com les definiria?
Són aquelles empreses que es dediquen o tenen relació amb el mar, els rius i l'aigua en general. A més, amb una característica de sostenibilitat.
La sostenibilitat és un altre punt a tenir en compte en aquesta remodelació. Com l'heu incorporat?
La sostenibilitat per a nosaltres, igual que l'espai públic, són dos eixos transversals. Cada vegada que hem executat un projecte hem tingut en compte com podíem fer-ho per fer-lo més accessible, agradable i sostenible. El Port Olímpic ha estat reconegut com un port de referència de sostenibilitat al Mediterrani i tenim diverses iniciatives que hem dut a terme. Des de les grans pèrgoles fotovoltaiques que produeixen energia verda fins al model de comunitat de consum compartit. A més, proveïm d'energia verda diverses divisions de B:SM que estan a un radi de menys de dos kilòmetres com pot ser el zoo, alguns dels pàrquings públics o el cementiri del Poblenou. Amb aquestes incorporacions ara el nostre consum és més verd. Com que també volem ser un referent en la nàutica sostenible hem col·locat dos carregadors ultraràpids per a les embarcacions elèctriques.
També hi ha un projecte per la regeneració del fons marí. Com ho fareu?
El nou Port Olímpic farà ús de l'aigua del mar per refrigerar el sistema de climatització del Moll de Mestral. Serà un model circular, perquè aquesta instal·lació evita la utilització de productes químics. De fet, també estem incentivant la regeneració del fons marí per poder recuperar tota la diversitat marina tant de plantes com de peixos que existien fa uns anys. A través de la instal·lació de biòtops submarins i la naturalització de part dels blocs de formigó es podrà millorar la qualitat de l'aigua i afavorir així la proliferació d'espècies marines. Tot això ho volem fer a través de vídeos per apropar-ho als més petits. Volem fer una feina més de pedagogia i posar el focus en el canvi climàtic.
Quines mesures heu pres davant del canvi climàtic?
Hem abordat la remodelació del dic de Recer perquè cada vegada que hi ha tempestes quedava malmès. Vam col·locar 2.000 blocs de formigó en els dics submergits per augmentar la seguretat i que les onades es trenquessin abans d'arribar al dic del port. Per altra banda, també farem la remodelació dels pantalans, amb pantalans flotants, per poder abordar el canvi climàtic.
Per apropar el Port i les seves activitats també heu remodelat el centre municipal de Vela. Quina és la finalitat?
Estem molt contents que el centre municipal de Vela estigui al Port Olímpic perquè és on es crea la llavor del que és la pràctica i els esports nàutics. Per a molts nens i adolescents és un hobby, però per a molts d'altres acaba sent la seva professió. Cada any passen entre 18.000 i 20.000 joves pel centre o bé de manera fixa o bé amb les seves escoles fent determinades activitats esportives. A més, l'espai és un edifici emblemàtic de l'arquitecte Oriol Bohigas i estem orgullosos que estigui al Port Olímpic.
I la part de la navegació. Com l'apropeu a la ciutadania?
Hem potenciat l'eix nàutic perquè som un port amb unes característiques especials. Som un port esportiu, però també de nàutica popular perquè no només hi ha vaixells petits, sinó que també tenim moltes empreses i diferents propostes per gaudir de la nàutica. No cal tenir una embarcació en propietat per poder sortir. Hi ha l'opció d'abonar una quota i sortir a navegar sense la necessitat o obligació de tenir un vaixell.
Com s'imagina el Port Olímpic quan tot estigui culminat?
M'ho imagino com comença a ser ara, un espai on poder dur a terme concerts, activitats pels nens i teatre. Un espai familiar on es pugui passar una bona estona, gaudint dels espais i de la restauració. Volem que els barcelonins es facin seu aquest espai. Crec que encara cal donar a conèixer una mica més tota aquesta transformació, però esperem que sigui un espai de la ciutat de què els barcelonins s'hi sentin orgullosos.