Després d’una dilatada carrera política, en la qual va ser alcalde de Terrassa i primer secretari del PSC, Pere Navarro (1959) va ser nomenat el 2018 delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, la institució que s’ocupa de la gestió del polígon industrial i de la Zona Franca, però que també impulsa projectes per potenciar l’emprenedoria i l’economia. En plena pandèmia, el consorci va crear els salons BNEW i BWAW i va aixecar el DFactory, el hub de la indústria 4.0, que creixerà.

Ja fa unes setmanes, però és la millor notícia que hem tingut al polígon de la Zona Franca en els últims anys, que és l'arribada de Chery per ocupar l'antiga fàbrica Nissan. Quina valoració en fa?
És molt positiva. De totes maneres, la millor notícia és quan vam adjudicar el concurs de la parcel·la, que són 518.000 metres quadrats, a una aliança entre un soci immologístic, amb una logística moderna, de qualitat, d'última milla especialment, però també molt tecnològica, que produeix molts llocs de treball enganxats al territori, amb un soci industrial per fabricar vehicles elèctrics. Aquest soci industrial finalment s'ha posat d'acord amb Chery per fabricar nous models. Això és una nova vida per un lloc tan emblemàtic i tan estratègic, i també amb molts llocs de treball que es poden recuperar dels que van desaparèixer amb el tancament de Nissan. Molt satisfet.


Parla de l'equilibri entre logística i indústria. Quan es va fer el concurs, precisament, hi va haver un debat si havia de ser més logístic o més industrial. Semblava que el repunt en aquell moment era del logístic, però ara, amb l'arribada de Chery, hi ha un repunt de la indústria a casa nostra o és només un cas aïllat?
Al nostre polígon industrial, el de la Zona Franca, hi ha una presència molt important de la indústria que volem que continuï, i també hi ha una presència interessant de la logística, d'aquesta logística que li comentava. I volem continuar amb aquest mix, però la prioritat és la indústria. És la que crea riquesa y valor afegit. De fet, durant la pandèmia ho hem vist molt clarament. Havíem delegat molt la fabricació de productes, moltes vegades productes essencials, en altres països, especialment a la Xina, però no només. En un moment de necessitat, aquesta fabricació es produïa molt lluny de casa nostra. Llavors vam entendre que s'ha de fabricar més, millor i més a prop. Per això nosaltres vam desenvolupar el DFactory, que és un edifici dedicat a la indústria 4.0, perquè des de molt aviat vam entendre que havíem de reindustrialitzar, no només el polígon, sinó també contribuir a reindustrialitzar el país.

Arran de l'arribada de Chery, es pot esperar que arribin més fabricants xinesos? Noten interès?
El que sabem és que hi ha molt d'interès per part de fabricants xinesos a ubicar-se a Europa. I és evident que l'àmbit metropolità de Barcelona és un dels millors llocs d'Europa des del punt de vista de l'entorn, del talent, de la formació, de la presència de moltes empreses, moltes tecnològiques, ja no li diré allò del clima i la gastronomia, aquestes coses que sempre es diuen, però també compten, perquè al final hi ha persones que treballen en aquestes empreses i que volen viure amb comoditat, en un lloc on la qualitat de vida sigui destacable. Per tant, hi ha interès per part d'empreses xineses per ubicar-se a Europa i especialment en l'àmbit metropolità de Barcelona.


Ha mencionat el DFactory. Està tenint bona acollida entre les empreses?
Sí. La veritat és que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona hem tornat una mica als orígens. Fa 70 anys es va instal·lar allà la Seat i Motor Ibérica, que després va ser la Nissan, i en aquell moment fabricar 600 era una cosa innovadora, que ocupava molts llocs de treball i que contribuïa d'una manera molt important a l'economia del país. 70 anys després, la fabricació de vehicles elèctrics, tot el que fa referència a la indústria 4.0, és el que ens marca un camí, no només de futur, sinó també de present. I estem parlant de la sensòrica, de la robòtica, d'intel·ligència artificial, internet de les coses, impressió 3D, ciberseguretat, blockchain, tot aquest tipus de tecnologies. Des del Consorci vam fer una aposta molt clara: hem de construir un edifici que sigui arquitectònicament singular, però que a més a més representi el nucli, el centre, la imatge d'aquesta indústria 4.0. I ho vam posar en marxa a la tardor del 2021.

"Amb la pandèmia vam aprendre que s'havia de fabricar més, millor i més a prop"

En plena pandèmia.
Vam començar el desembre del 2019 i a la tardor del 2021 el vam posar en marxa sense inaugurar. A vegades hi ha edificis que s'inauguren 3 o 4 vegades però després no hi passa res. Nosaltres funcionem al revés. Comencen a passar coses ja immediatament després de la construcció de l'edifici. Són 17.000 metres quadrats i hi tenim més de 30 empreses relacionades amb la tecnologia que li he comentat abans. Però el millor de l'edifici no és l'arquitectura, que també, sinó la capacitat que estem generant que les empreses que estan ubicades allà col·laborin entre elles i facin projectes conjunts, cosa que no passaria si estiguessin cadascú en el seu lloc. Per tant, al DFactory hi ha comoditat des del punt de vista arquitectònic i també oportunitats des del punt de vista de generació de negoci.

N’està prevista l’ampliació, la fase 2. Com està el projecte?
El DFactory és un somni, però un somni que ja té una primera part física, que està funcionant molt bé i atrau empreses, totes industrials, dedicades a la indústria 4.0. Estem a més del 80% d'ocupació i, per tant, necessitem ja més metres per poder posar a disposició d'aquestes empreses. Moltes d'elles estan creixent d'una manera extraordinària. Al davant del DFactory hi ha uns altres espais, que en total seran aproximadament 100.000 metres quadrats de sostre dedicats a la indústria 4.0. El que volem és que això sigui un gran centre de referència internacional d'aquesta indústria 4.0, de manera que les empreses que ja estan ubicades aquí es quedin aquí, però a més a més sigui un pol d’atracció internacional. De fet, ja tenim multinacionals que han col·locat el seu centre digital al DFactory i que sobrevolaven per Europa fins que van arribar aquí i van dir “no, nosaltres ens volem quedar aquí”. Per tant, s'hi han quedat, estan creixent, els està anant molt bé i necessiten també més espai.


La fase 2 serà més industrial, més dedicada a la producció, si no m'equivoco.
La fase 1, l’edifici que ja existeix, és un edifici en el qual hi ha molts centres d'innovació de diferents empreses, grans o petites, tot indústries. Potser no fabriquen allà, però tenen la fàbrica en algun altre lloc i allà desenvolupen els seus productes, fan la seva innovació, calibren els robots, per exemple, o un altre tipus d'elements. A la segona fase pot haver-hi més fabricació física relacionada amb els que estan ja en aquesta primera fase, o relacionada amb algú que es vulgui instal·lar aquí, però també hi pot haver llocs relacionats amb formació i talent, serveis per aquesta indústria 4.0, etc. Haurem d'acabar de perfilar-ho, perquè el que sí que volem és que això doni servei a necessitats que ja existeixen, però de la indústria 4.0.

Quan serà una realitat?
Nosaltres aquest any ja tenim pressupostada la urbanització dels entorns i dels accessos i estem treballant per veure la millor manera, i la més ràpida, de construir aquesta segona fase. Estem valorant la possibilitat o de fer-ho nosaltres mateixos, o de fer-ho amb una societat, amb algun privat que estigui treballant no només amb el tema immobiliari, sinó també amb el tema immobiliari lligat a la tecnologia. Estem mirant legalment quines fórmules hi poden haver, però a mi m'agradaria que a finals d'aquest any o principis de l'any que ve, poguéssim començar a veure algun edifici en construcció. Pensa que aquest tipus d'edificis són d'una construcció molt ràpida, el DFactory va trigar un any i mig, aproximadament. És una construcció molt industrialitzada, és com un Mecano. Hi ha 2.000 tones de ferro allà, posats, i a la segona fase, com que els edificis que hem de construir ja no són tan elaborats per dins com aquest primer, podem pensar que en un any segurament es poden construir uns primers edificis d'aquesta segona fase.

Pere Navarro. Foto: Carlos Baglietto

Els tempos de les administracions no són precisament àgils i ràpids per aprofitar aquesta demanda. Potser l’opció més eficient sigui la de l’inversor privat. Han rebut mostres d’interès?
Sí, el que passa és que per nosaltres no pot ser només un inversor pur i dur. Nosaltres el que volem és que això sigui un projecte, que ja és una realitat, a mig i llarg termini, perquè el que estem construint no és un edifici, el que estem construint són oportunitats de creació de llocs de treball de molta qualitat. Per tant, hem d'estar molt amatents a veure quin tipus de socis tenim. Estem parlant amb diversos fons que tenen aquesta característica, que són no només fons d'inversió, com els que hi ha pel món, sinó que són fons d'inversió lligats a desenvolupament tecnològic. I això és el que ens interessa. Després hem de veure la millor fórmula.

No em pot dir els noms, oi?
No, no li puc dir els noms. Són fons, però al final també són persones, perquè tractes amb persones i has de crear una aproximació també personal i des del punt de vista de la confiança mútua. I jo crec que això ho hem aconseguit amb aquests diversos fons i molt aviat tindrem notícies.

Serà amb un sol o podrien ser diversos?
Sí, estem mirant possibilitats perquè, com li comentava abans, són molts metres quadrats de sostre, gairebé 100.000. És possible que amb algun soci es puguin construir uns determinats metres quadrats, que són els més immediats i els més necessaris, i amb algun altre tipus de soci puguem construir els altres. O que potser hi pugui haver una empresa, no un fons d'inversió, que li interessi construir-se ella mateixa l'edifici. Només hi ha dues condicions. La primera és que l'aspecte exterior sigui el mateix que el del DFactory, perquè volem crear una marca i un espai que es pugui visualitzar clarament. I la segona és que en el seu interior s'utilitzin les tecnologies de la indústria 4.0, sensòrica, robòtica, etcètera. Si ve una gestoria per renovar el carnet de conduir, no podrà venir, perquè el valor afegit és la capacitat de col·laboració.


Comenta que hi ha molt d'interès per venir al DFactory. Aquest interès és extensiu per part de les empreses i inversors estrangers per venir a Barcelona i Catalunya?
Barcelona té un bon substrat perquè s'ubiquin empreses sobretot relacionades amb la nova economia, relacionades amb la indústria 4.0, etc. I si a més a més Barcelona i Catalunya estan en una situació, diguem-ne, de donar seguretat al capital, doncs encara és millor substrat, no? I estem veient que en aquesta última època això ha servit perquè hi ha moltes empreses que han mostrat el seu interès per ubicar-se aquí, en aquest espai.

Els empresaris catalans critiquen la burocràcia, la pressió fiscal i els costos laborals que pateixen. Per què, llavors, empreses de fora trien Barcelona?
Es parla dels costos laborals: doncs en altres països els treballadors i les treballadores no tenen tants drets com aquí i segurament els costos de personal són menors, però les empreses tornen aquí a fabricar. Això vol dir que es creen empreses, que hi ha empreses que creixen i que aquestes empreses troben que aquí és un lloc on hi ha oportunitats de créixer i oportunitats de negoci. Això a Barcelona està passant d'una manera molt clara i especialment amb tot el que fa referència a la nova economia. I és una bona notícia, perquè totes aquelles activitats econòmiques més madures que van decaient a poc a poc són substituïdes per aquestes noves activitats econòmiques, per aquesta nova economia. Ho veiem molt clarament al BNEW, el Barcelona New Economy Week. És un esdeveniment que vam organitzar la primera setmana d'octubre del 2020, i cada any veiem que realment el nostre territori és molt atractiu per ubicar aquest tipus d'empreses i perquè les empreses que ja existeixen creixin. Perquè parlem de que el nostre teixit econòmic i industrial està format per moltes pimes. Però el que necessitem també és que aquestes petites i mitjanes empreses tinguin la voluntat de créixer i d'internacionalitzar-se.

"Estem parlant amb diversos fons perquè facin l’ampliació del DFactory, molt aviat tindrem notícies"

Una altra de les reivindicacions dels empresaris és la manca de talent. Suposo que és una necessitat que vostès també van detectar perquè l'any 2020 van signar un acord amb l'ajuntament de Barcelona i el govern espanyol per convertir l'edifici de Correus de Via Laietana en un centre de formació. Sembla que ha avançat poc. Com està?
El talent és un tema prioritari de país. Hi ha empreses que no creixen no perquè no tinguin diners per invertir, no perquè no tinguin negoci, sinó perquè no tenen talent. Efectivament, tenim un acord amb l'ajuntament de Barcelona, tenim un acord també amb Correus, en el qual es planteja la transformació de l'antic edifici de Correus, que encara està en servei, a Via Laietana, en un gran centre de generació de talent. Que no té per què ser aquells cursos homologats, sinó molt a la carta i molt relacionat amb el món digital i amb el món de la nova economia. El problema és que la valoració de l'edifici de Correus, que és bastant elevada, i la que tenim nosaltres, també per un centre avaluador homologat, és bastant més baixa. Hi ha un acord filosòfic, si vostè vol polític també, de desenvolupar aquell edifici. Hi ha una voluntat per part de totes les institucions i el que hem de solucionar, i estem treballant en això, és un tema que és purament tècnic, però que és crucial per poder desencallar això. No podem negociar com dos privats, llavors estem buscant la fórmula, que jo crec que la podem trobar molt aviat, per trobar una valoració de l'edifici que sigui raonable i que ens convingui no només a Correus, al Consorci de la Zona Franca i a l'ajuntament de Barcelona, sinó que sigui un benefici per al conjunt de la ciutadania.

Quina serà la fórmula?
Hem de trobar algú homologat que ens doni un preu que sigui raonable, acceptable per a Correus i per a nosaltres. Esperem que això pugui ser relativament ràpid.

Pere Navarro. Foto: Carlos Baglietto

Com serà?
Barrejarem empreses amb gent jove o, a vegades, gent no tan jove però que s'han de reeducar en el millor sentit de la paraula. Hi ha persones de 50 anys que canvien de feina, la nova indústria utilitza nous instruments, per tant aquestes persones s'han de reciclar. Per tant, gent jove, persones més grans per reformar-se diguem-ne tecnològicament, empreses que tenen necessitats molt urgents i el món educatiu. Estem parlant amb universitats, amb centres d’FP, però també hi ha molts altres centres que estan desenvolupant tècniques educatives que són molt innovadores i que són molt ràpides, perquè de vegades hi ha empreses que no necessiten algú que tingui tres títols i dos màsters, etc., sinó que necessitin algú que sàpiga fer una operació determinada.

Abans parlàvem de logística. És el tema de la propera fira que tenen, el SIL, a principis de juny: com es presenta?
Doncs m'acaben de donar unes xifres que resulta que estem per sobre de la mitja d'inscripcions en aquesta època. Realment hi ha hagut un salt molt qualitatiu, l'any passat vam celebrar el 25è aniversari i vam veure que la gent té moltes ganes de retrobar-se després de la pandèmia, hi va haver una presencialitat impressionant de gent de molts països. Aquest any, esperem tornar a tenir un SIL pletòric i a més a més amb unes característiques també molt especials. A mitjans de l'any passat vam crear una incubadora de logística 4.0., en la que estem incubant 42 empreses.

"Ens interessa que hi hagi govern a Barcelona, a Catalunya i a Espanya, i que destini recursos a la promoció econòmica i també als serveis públics"

Què és la logística 4.0?
La que fa servir el blockchain, la IA, el tractament de dades, la nova mobilitat, etcètera. Hi ha moltes idees i molt bones en aquesta logística 4.0 i moltes d'aquestes idees i moltes d'aquestes tecnologies que no existeixen a cap altre lloc es presentaran en el SIL d'aquest any, del 5 al 7 de juny. El SIL és el lloc de trobada, o si vostè vol, de retrobada del món logístic, però també és el lloc en el qual s'expressen les noves propostes de la nova logística. La logística no la notem perquè sempre funciona, i sí que va funcionar durant la pandèmia. Per això volem fer també una gran reivindicació de la logística. És una activitat que representa ja, si considerem tot el conjunt, un 10% del PIB d'Espanya, i crea, genera i manté milers i milers de llocs de treball, cada vegada de més qualitat.

Acabem de tenir eleccions al Parlament. Al Consorci li afecta que no hi hagi Govern?
Nosaltres tenim el nostre pla estratègic i els nostres ingressos propis, que són els lloguers a les empreses que estan ubicades en el polígon industrial. No rebem cap subvenció ni cap aportació de cap administració. Per tant, els ingressos que generem és d'aquests projectes que li comentava abans i dels ingressos del polígon industrial i edificis que gestionem a la ciutat de Barcelona. Dit això, sempre ens interessa que hi hagi govern a Barcelona, a Catalunya i a Espanya. Necessitem algú que gestioni un patrimoni que és molt important, uns pressupostos que són molt importants i que s'han de dedicar no només a la promoció econòmica, que és el que fem nosaltres, sinó que s'han de dedicar també als serveis públics que són sobretot bàsics pel conjunt de la població. Estem parlant de la sanitat, de l'educació, de la sequera, de les energies renovables, etc. Per tant, hi ha molta feina a fer i necessitem uns governs que treballin molt en benefici del conjunt de la població.


Noten els canvis polítics? Per exemple, el de fa un any a l’ajuntament de Barcelona, amb qui negocien el projecte de Correus.
Nosaltres tenim una governança molt curiosa. Som una empresa pública de l'Estat, però el plenari, que aprova els pressupostos i els comptes i que ens dona autorització per comprar i vendre patrimoni, el presideix l'alcalde de Barcelona, jo soc el vicepresident primer, a mi em nomena el Consell de Ministres, hi ha quatre representants del govern d'Espanya, dos representants del Govern de Catalunya, hi ha un representant de cada partit present a l'ajuntament de Barcelona, les patronals, els sindicats, el Port de Barcelona... Hi és tothom. Li dic això perquè els pressupostos del desembre de l'any passat, els que estem executant ara, es van aprovar només amb una abstenció. Per tant, tenim bona relació amb totes les administracions. Generem un espai de consens, no només polític, sinó també social i econòmic, i crec que això és molt important pel que fem, per aquesta promoció econòmica. Amb l’Ajuntament és veritat que tenim millor relació. L'alcalde de Barcelona està molt implicat en tot el que fa referència a la promoció econòmica de la ciutat, que al final és la creació de riquesa, i ens hem vist moltes vegades amb el seu equip i estem treballant de manera molt conjunta.