El sector de les ciències de la vida representa un 7,9% del PIB català amb un total de 1.350 empreses. Al llarg de l’any passat les start-ups de salut de Catalunya van captar una inversió de 220 milions d’euros i l'ecosistema se situa en el tercer lloc en valor afegit i generació d’ocupació. El director general del Biocat, Robert Fabregat (Barcelona, 1980), destaca la fortalesa del sector i posa en valor la feina feta des de principis de segle en aquest àmbit. La institució que lidera treballa per maximitzar l'impacte econòmic i social de la salut i aposta per millorar l'ecosistema amb empreses locals, multinacionals externes, inversió i talent.
En quin punt es troba l'ecosistema de salut a Catalunya?
El sector català es troba en un punt important de maduresa i les dades ho avalen. Fa 20 anys es van prendre bones decisions a Catalunya aposant per aquest sector i ara n'estem recollint els fruits. El mateix Biocat va néixer el 2006 per impulsar programes i per fomentar la recerca a Catalunya i ara comptem amb centres líders i competidors en l'àmbit europeu. Evidentment, hi ha altres agents i programes, a més dels hospitals, que han apostat per la recerca, el desenvolupament, els assajos clínics que de retruc han atret talent i coneixement. Sense aquella base hauria estat impossible i ara, a més, s'hi afegeix aquest ecosistema d'empreses emergents.
Com es trallada això al territori?
Les principals empreses del sector són catalanes com ara Esteve, Almirall Grifols o Reig Jofre. A més, han vingut de fora altres companyies com AstraZeneca que fan que ara tinguem aquest sistema pioner. Seguim liderant rànquings europeus amb publicacions científiques, generació d'start-ups, captació de recursos i d'emprenedors. Vam passar de ser un sector incipient a convertir-nos en un dels principals ecosistemes de salut d'Europa.
En què destaca Catalunya?
On estem creixent ara mateix és en assajos clínics. Som líders no només en l'àmbit europeu, sinó a escala mundial. Prop del 90% dels assajos que es fan a Espanya hi ha participat algun hospital català. Això és fruit d'aquella aposta que es va fer fa més de 20 anys. Gràcies a això, ara estem creixent també en capacitat per atraure grans empreses multinacionals, com pot ser el darrer cas d'AstraZeneca. La seva aposta és de milions d'euros i ho fa des de Barcelona perquè comptem amb un ecosistema molt ric i que aporta valor. Hem d'estar orgullosos que triïn la nostra ciutat enfront de molts altres punts d'Europa. Novartis seria un altre molt bon exemple perquè van començar el seu assaig clínic des del Vall d'Hebron. Podien escollir qualsevol centre i van escollir una vegada més Barcelona.
En què flaquegem?
Pel que fa a l'ecosistema de salut estem molt forts, som molt potents, però ens falta créixer en la part final. Ens cal capacitat de producció i atraure cada vegada empreses més grans. Ja en tenim moltes aquí, però sovint fan recerca i innovació, però estaria molt millor que produïssin els seus productes també aquí. Això ens permetria que allò que generem nosaltres aquí no es deslocalitzés i que se n'anés cap a altres països. Per tant, que vinguin aquí, i a la vegada que les empreses catalanes també es facin grans i generin coneixements a aquestes companyies més multinacionals. Ara el focus el tenim posat aquí, a més de crear llocs de treball. Si ho aconseguim ens permetria fer tota la cadena de valor, ja que aquestes solucions tecnològiques i aquesta innovació arribaria directament al sistema de salut i, a conseqüència, a la ciutadania. Si es produeix aquí, es genera aquí i s'està connectant amb el sistema s'agilitzen els tràmits i hi guanya tant el territori com la ciutadania.
I com és que les altres comunitats autònomes no han apostat per la salut i la seva innovació?
A Catalunya fa 20 anys van tenir aquesta visió. Altres comunitats autònomes han fet bé moltes coses, com per exemple n'hi ha alguna que és més àgil en incorporar innovació. En el nostre cas hi ha hagut temes històrics que han generat moltes ganes de fer coses aquí, moltes ganes de generar un ecosistema i molta cultura emprenedora. Ells s'han centrat en altres sectors i ara, que es volen posar en el camp de la salut, se'ls complica perquè han de començar de zero.
Com va afectar la pandèmia al sistema de salut català?
El que es va veure en aquell període és que aquells països on tenim la sort de tenir un sistema públic universal, un dels problemes que podem tenir de cara a mitjà i llarg termini és la sostenibilitat d'aquest sistema. Cada cop tenim la població més envellida, cada vegada tenim més malalties cròniques que comporten un seguiment molt específic i no podem oblidar que els pressupostos públics són finits. Per això és imprescindible inculcar la innovació i la transformació digital. Si podem minimitzar que hi hagi patologies greus perquè les detectem abans hi guanyarà la població i el mateix sistema.
Per tant, la clau de tot és la innovació?
Sí, és el gran repte i és més urgent que mai. Després de la pandèmia es va veure que era un element fonamental.
La innovació és el nostre punt dèbil?
Som punters en recerca i ara estem treballant aquesta part de transferència i innovació, però falta acabar d'implementar-la. Qui genera innovació ho fa amb molt bona voluntat, però a vegades falta connectar-la amb els altres agents. No crec que siguem dolents, però sí que ens falta orientar-nos una mica millor per optimitzar temps, recursos públics i dedicació. De fet, fins ara hem tingut un ecosistema d'innovació on cadascú ha fet el que creia millor, però ara toca endreçar-nos. I aquí és on entrem agents com Biocat, perquè som productors transversals i neutrals i podem fer que els diferents agents s'ajudin i aquesta innovació arribi a qui més la necessita.
A què es refereix amb endreçar?
Anar tots a una. Tenim un ecosistema que quan va començar no ho va fer d'una manera clara, sinó que tothom va iniciar projectes per ajudar. Els hospitals, per una banda, els centres de recerca per una altra, etc. Ara ens trobem amb moltes entitats que aporten molt valor, però que no estan connectades entre elles. Quan parlem d'endreçar ens referim a conèixer molt bé a tothom: què estan fent, com i què podem fer per complementar-nos. Bàsicament, generar el màxim de confiança i adoptar la cultura de la col·laboració publicoprivada. No hem de construir res de zero, tenim aquest avantatge perquè a molts altres llocs no ho tenen això. Nosaltres el que hem de fer és preguntar-nos com podem aprofitar tot allò que tenim, que és brutal, però cal optimitzar-lo.
Catalunya amb qui es compara?
Quan ho fem, ho fem directament amb els principals països innovadors d'Europa. Ho fem sobretot amb el nord d'Europa, Bèlgica, Suècia i Alemanya perquè evidentment, tenim moltes més connexions que amb els Estats Units. A més, mai diem comparar-nos, sinó que el que volem és aprendre d'aquelles coses que ens poden aportar a nosaltres. Tot això sense deixar de banda les competències que tenim, que vol dir que també que hem de parlar amb altres organismes de l'Estat en àmbits competencials que no depenen de Catalunya. Intentem dels diferents llocs aprendre el millor i, a la vegada, aportar també nosaltres, ja que moltes vegades també ens pregunten a nosaltres.
Amb tot el que no depèn de Catalunya, sinó que depèn de l'Estat, com és la comunicació?
Sobretot és entre el Govern de la Generalitat i l'Estat. Des del Biocat cada com ho fem més, tenim bona interlocució amb ells, però sense oblidar que no tenim competències des del Biocat. Aquesta posició neutral ens permet compartir amb els diferents actors quin és el neguit o quines són les necessitats. El que intentem és ajudar l'ecosistema i generar sinergies.
Com és la relació amb les administracions?
En el nostre propi patronat la major part la té el sector privat, però al final som una entitat publicoprivada perquè la presidència del patronat la té la Generalitat. Tenim un tracte de tu a tu perquè ells posin recursos per impulsar iniciatives que el sector necessita: adopció i innovació, teràpies avançades, accés de dades. A nosaltres no ens afectes els moviments polítics. A part, més enllà dels colors polítics que hi ha al capdavant de les institucions, cal reconèixer que hi ha molta transversalitat i que tots els polítics aposten per la recerca i la innovació en salut. Després hi haurà matisos, però de forma global el suport és total.
I pel que fa al finançament?
Evidentment, instem a què es promoguin iniciatives, que hi hagi instruments i que hi hagi convocatòries i finançament perquè això passi. Una de les garanties que porta Biocat és que encara que hi hagi canvis de govern, Biocat dona estabilitat al sector perquè som una eina que ens permet que l'ecosistema vagi tirant milles i que ajudi al fet que hi hagi canvis. Per descomptat que demanem que hi hagi recursos perquè puguin passar coses, però la diferència és que nosaltres no els rebem directament, sinó que van destinats a recerca, innovació i desenvolupament de teràpies. La nostra funció també és la de pressionar i collar i convèncer a aquells que tenen els diners que els posin on cal. Però sí, calen més diners.
Vau néixer en una època dura pel que fa a les retallades. Com s'ha viscut aquest fet dins del Biocat?
Els diners que depenen només de la Generalitat són limitats. Hi va haver molts anys de retallades al sector i va ser llavors quan la nostra part de recerca es va haver de buscar la vida amb els fons europeus. Ens vam presentar a les convocatòries i vam rebre finançament per part d'Europa. Aniria molt millor si hi hagués més recursos que vinguessin de l'Estat i de Catalunya, és evident, però també és veritat que ens falten més recursos que vinguin del sector privat perquè aquí tenim poca cultura del mecenatge. Clar que falten més diners públics, perquè els diners públics s'han de posar en aquelles fases inicials i de més risc, per fer de catalitzador perquè passin coses, però amb l'R+D hem de ser capaços que hi hagi més inversió privada filantròpica. En altres ecosistemes és més normal que hi hagi inversió en start-ups i en fases més inicials sense que busquin cap retorn i que es financin de manera altruista. Aquí estem acostumats que això ho faci el sector públic, però a altres països una part molt important la posa el sector privat.
Quin agent privat destacaria?
Tenim la Fundació La Caixa que posa molts recursos, però sempre en calen més. Per contra, amb la inversió privada que busca retorn sí que trobem més casos. Som un ecosistema encara petit i quan hi ha una ronda de grans dimensions es destaca. Tenim el cas dels 100 milions d'euros d'Impress o les dues rondes de més de 50 milions de SliceBio i de Minoryx. Amb només aquestes tres ja sumem més de 200 milions d'euros.
Com va viure el sector de la salut la sequera financera?
Cal mirar el global d'inversió perquè malgrat la situació econòmica global, la geopolítica, la pujada d'interessos i la incertesa, els anys 2021 i 2022 vam mantenir les inversions per sobre dels 200 milions d'euros. Quan mires a 10 anys vista es veu una progressió, no hi ha hagut cap davallada. Barcelona segueix estant al capdavant dels rànquings en captació de finançament.
I per a aquest 2024, quines són les previsions?
Veiem optimisme. Al mercat hi torna a haver confiança i moviment. Sense perdre la prudència, però estem veient que comença la recuperació. No ens podem arriscar i dir que anirà a l'alça, amb això sempre som prudents. El que passi la segona meitat de l'any determinarà molt si aquesta recuperació que intuïm seguirà a l'alça o no. Si no passa res estrany, tot sembla que recuperarem la confiança i que podrem tornar a créixer, però cal ser prudents.
Els inversors són d'aquí o de fora?
Cada vegada tenim més inversors internacionals. Estem orgullosos que en els últims 15 anys els inversors que són d'aquí han crescut moltíssim. Han aconseguit captar l'atenció de molts inversors internacionals i això també és gràcies a les empreses d'aquí. No venen només a Catalunya perquè hi ha interès, que també, sinó sobretot perquè hi ha un ecosistema rígid, perquè saben que hi ha inversors locals que els podran ajudar a identificar oportunitats. Ens interessa que els nostres inversors creixin, però també que ens posicionem a nivell global des de Catalunya i que vegin que és un bon lloc per invertir en recerca i innovació amb propostes de valor.
Arran de la pandèmia han sorgit moltes start-ups de salut mental. Com es tradueix això en el sector?
El que hem vist des de la pandèmia és una pujada molt alta en salut digital. Des d'aplicacions de benestar fins a plataformes que ens permeten treballar de forma remota. A la llarga caldrà veure com el sistema incorpora aquestes noves tecnologies perquè es desenvolupen molt ràpidament i serà necessari destriar si aporten valor o no. En aquest àmbit entra la transformació digital perquè més enllà de formar als professionals perquè la incorporin, serà necessari fer pedagogia a la població perquè la gent, especialment la més gran, se la faci seva. El problema aquí és que la gent més gran pot tenir la sensació de deixadesa per la seva desconnexió digital. Per contra, les noves generacions crec que l'entomarem molt bé i que d'aquí a uns anys passar consulta des de casa o monitorar les visites serà el més normal del món.
La transformació digital és el següent pas?
És un dels reptes. Ja ho vam fer durant la pandèmia, però en aquell cas va ser forçat. Cal destriar bé quines eines funcionen i quines no i incorporar-les de manera efectiva. El repte és a curt termini perquè, quan hi va haver la pandèmia, una de les coses que va col·lapsar va ser l'atenció primària. Va ser la primera a digitalitzar-se per necessitat i urgència. Un bon exemple és La Meva Salut perquè tothom la tenia abans de la covid-19, però poca gent la utilitzava. La mateixa primària també va haver de desburocratitzar certes coses i digitalitzar-se per poder demanar una baixa o gestionar les visites. És feina que aporta poc valor pels professionals de la salut i si es digitalitzés faria que els metges i infermers poguessin dedicar-se al que s'han de dedicar i no perdessin hores amb això.
Quin és l'hospital que destaca en aquest àmbit?
En el camp de la digitalització s'ha posat molt les piles el Sant Pau. Tenen una unitat de validació clínica en solucions digitals, però sense oblidar que no són els únics, tot i que ells han fet una feina destacable. Aquest és el canvi de mentalitat i de cultura que necessitem, cal entendre que és una solució per a tota la ciutadania. En l'àmbit europeu s'està treballant amb el que ha de ser l'Espai Europeu de Dades de Salut, de com es pot accedir i utilitzar aquesta informació per fer recerca, per poder validar la innovació i les tecnologies i sempre mantenint la privacitat, la confidencialitat i totes les qüestions ètiques. De fet, l'altre gran repte que té ara Catalunya és com fer això amb les dades de 8 milions de persones.
Aquí és on entra la intel·ligència artificial?
Gràcies a la seva implementació podem tenir més capacitat de diagnòstic per poder actuar de forma prematura. El hàndicap que ens trobem aquí és l'accés a les dades perquè aquí en tenim moltes i hem de ser capaços de posar-les a disposició per avançar tecnològicament en aquest sentit. Si tenim en compte que hi haurà una part de la societat que ja estarà digitalitzada i monitorada, crec que amb la IA millorarem no només amb la detecció i el seguiment de les malalties cròniques, sinó també amb les malalties greus. Tot el que es pugui fer des de casa genera menys costos pel sistema i, a més, es guanya eficiència, capacitat preventiva i diagnòstica. Amb les noves eines d'IA es podran fer diagnòstics com més aviat millor i es podrà actuar millor. Al cap i a la fi, amb les eines digitals el que intentem no és tant allargar la vida dels pacients, que evidentment també, com que la seva qualitat de vida sigui millor.
I què li faltaria a Catalunya?
100% l'agilitat. A Euskadi, per exemple, són 1 milió i mig de persones i a Catalunya som 8 milions. Tenim molts centres de recerca i entitats molt bones, però quan només tens un centre de recerca és més fàcil que l'engranatge funcioni i sigui tot molt més àgil.