El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), es prea d’haver consensuat el Pacte Nacional per a la Indústria, que preveu una inversió pública de més de 3.200 milions d'euros, amb l'objectiu de rellançar i transformar el model industrial del país, amb una gran aposta per la reindustrialització. Una dèria que el porta de cap i que ha plasmat en Del vapor al núvol. Un relat per a la reindustrialització de Catalunya, el llibre que acaba de publicar (Pòrtic, 2023). En aquesta entrevista amb ON ECONOMIA aborda algunes de les claus per a la reindustrialització d’una Catalunya que, amb les arts del bon politòleg que és i com a bon conseller d’ERC -el partit en el Govern-, dibuixa en una de les millors posicions del sud d’Europa per afrontar el futur. A parer seu, la Catalunya del present no té mancances sinó un cúmul de reptes al davant a què donar resposta amb propostes concretes: “Tenim, per tant, un punt de partida molt bo, amb potencial, per competir en un entorn europeu que s’està reindustrialitzant i Catalunya n’és una peça clau”.
Com veu la situació de l'economia i de la indústria catalana en l’actual context i quan en les últimes hem vist com diverses institucions com el Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç, el Col·legi d’Economistes i les últimes dades de l’INE, que apunten que Catalunya està perdent pistonada?
Nosaltres som molt positius, mirem el futur amb molt d'optimisme. Ens basem en dades, però sobretot en el potencial dels propers anys. En aquests moments tenim el valor afegit brut industrial al voltant del 20,3%, que és el més alt dels últims 14 anys. No ens conformem això i de fet volem arribar al 25% el 2030. Això demostra aquest dinamisme i el pes de la indústria al nostre país; i aquesta reindustrialització, que és la gran aposta que fa aquest Govern i en particular del departament d’Empresa i Treball. El 2022 es va batre un rècord en inversió estrangera. En concret, si tenim en compte els projectes que va gestionar Acció -uns 619 milions d'euros, el punt més alt de tota la sèrie històrica- el 85% eren projectes industrials. Són inversions de caràcter industrial, important perquè la indústria moderna, digitalitzada i sostenible continua sent font de llocs de treball de qualitat i, per tant, de cohesió social. També podem parlar del PIB català que ha crescut un 5,5% el 2022, dos punts per sobre de la mitjana de la zona euro i esmentar les xifres d'atur, les més baixes dels últims 15 anys. Tenim, per tant, un punt de partida molt bo, amb potencial, per competir en un entorn europeu que s’està reindustrialitzant i Catalunya n’és una peça clau.
Per arribar a aquest objectiu del 2030, quins són els sectors i projectes tractors que veurem?
L’instrument per arribar-hi serà el Pacte Nacional per a la indústria (2022-2025) i que volem que tingui continuïtat. Un pacte -amb el consens dels agents socials i els grups parlamentaris, agents acadèmics- que situa 152 accions concretes, a través de les quals mobilitzem més de 3.000 milions d'euros, que ens han de permetre incrementar el pes de la indústria en la nostra estructura econòmica. No hi ha una agenda singular de Catalunya, treballarem en sectors que Europa també ha posat en el radar. Ens focalitzarem en sectors que expliquin l’agenda socioeconòmica en els propers anys i en què Catalunya està molt ben posicionada ara i de cara a futur: les ciències de la salut, l’alimentació i la seva transició amb innovació cap a la new food, la mobilitat -més enllà de l’automoció-, la indústria farmacèutica, la química -som el principal pol del sud d’Europa-, la microelectrònica -on ja hi ha uns fonaments assentats i on farem una gran aposta- i les energies.
La reindustrialització ha de fomentar els sectors que expliquin l'agenda socioeconòmica dels pròxims anys"
Podem posar nom i cognom als projectes més immediats?
Cadascú d'aquests sectors té diversos projectes tractors. En mobilitat, parlaríem de Future: Fast Forward de Seat, no només per una qüestió de manteniment dels llocs de treball a Martorell i les plantes del grup a Catalunya, sinó perquè ens reposiciona a la cadena de valor del cotxe elèctric. Hem de buscar projectes que ens posicionin en aquestes noves cadenes de valor, algunes que estan canviant substancialment o altres que apareixen de nou, com pot ser la cadena de valor de la bateria en si mateixa i de manera autònoma respecte a la del vehicle elèctric, amb opció de projectes que van des de la fabricació de les pròpies bateries fins al reciclatge. Un altre projecte tractor en el sector: la sud-coreana Iljin amb la fàbrica a Mont-roig del Camp per produir l’elecfoil, un component essencial per a les bateries elèctriques. També la principal inversió a les Terres de l’Ebre amb el projecte de Kronospan, a Tortosa, que ens ajuda en l'àmbit de l'economia circular, la gestió dels boscos...
A Mont-roig del Camp, acabarem veient quatre plantes d’Iljin, malgrat l’oposició d’algunes plataformes ecologistes contra el projecte?
Iljin és clarament el model del tipus d'inversions estratègiques que necessita Catalunya, no només pel producte -elecfoil- sinó perquè ens situa en el mapa d’una nova cadena de valor, de moment no massa present a Europa, tot i que sí molt més desenvolupada. Hem de tenir en compte que l’elecfoil és una tecnologia que, al món, només fabriquen dues companyies sud-coreanes. Per tant, treballarem perquè el projecte d'Iljin aterri, creixi i es consolidi a Mont-roig. Val a dir que hauríem de tenir més autoestima com a país perquè més del 80% de les empreses estrangeres que fan projectes de reinversió a Catalunya són empreses que han tingut contactes amb Acció i estan satisfetes del tracte institucional, social... Respecte a les reticències sobre la seva planta fotovoltaica, dir que evidentment que estem en una transició energètica. En el debat sobre la gestió del territori s’inclouen elements com el sòl industrial, el sòl residencial, el sòl destinat a la producció agrícola... cal afegir-hi un de nou: la producció energètica. Si realment volen energia energètica -tot i que les xarxes estan connectades en l'àmbit europeu- haurem de fer projectes en matèria energètica.
VIDEO 1
Però el model de subministrament energètic a Catalunya no té el mix necessari
En l’anterior model de producció energètica Catalunya no comptava, no érem un player perquè no tenim els recursos naturals que tenen altres països, però en l’actual marc, on les renovables seran l'element central de la producció, Catalunya tindrà molt a dir. Estem avançant a una velocitat molt important a nivell de projectes de producció energètica, que s’han de fer a prop d'allà on es consumeix aquesta energia, perquè el model de les renovables és un model distribuït, un model democràtic. La dimensió energètica de Catalunya és un element importantíssim per atraure nous projectes, a banda del talent, les infraestructures... A mitjà i llarg termini, l’energia serà una commodity a l'Estat espanyol i a Catalunya, on hem d’accelerar aquesta transició energètica, amb projectes com els d’Iljin.
Però en energies renovables Catalunya està a la cua d’Espanya?
Aquest estiu ja estaran autoritzats projectes per valor de 1.500 megawatts, que és la mateixa capacitat de producció que s'ha establert a Catalunya en els últims 30 anys. És cert que necessitàvem una acceleració, però aquesta acceleració s'està donant tant en l'autoconsum, que hi ha un boom, com en les infraestructures de producció energètica per a altres usos i per evocar a la xarxa. Això ens portarà a què Catalunya sigui un actor rellevant, no només a escala estatal, no només per a l'ús i el consum propi, sinó en alguns projectes podem ser capdavanters com en l’àmbit de l’hidrogen verd.
Recentment s’ha anunciat un projecte d’una fàbrica de semiconductors a Cerdanyola del Vallès. Què més ens en pot explicar?
És important trobar projectes que omplint els gaps de la cadena de valor d'un element que sigui estratègic per a la reindustrialització. En el cas dels microxips, Catalunya està molt ben posicionada en l'àmbit del disseny -gràcies al treball de diferents instituts de recerca com el Barcelona Supercomputing Center, l’ICFO o l’Institut de Microelectrònica de la UAB- i volem estendre aquesta capacitat fins a arribar a la indústria finalista, que és la que consumirà aquests semiconductors. El projecte de Cerdanyola ataca directament la part preindustrial, és a dir, la que va entre el disseny i el prototipatge i la producció en sèrie dels semiconductors. És un projecte d’alt valor afegit que conduirà tot el que s’està fent en investigació cap a la vessant productiva i, especialment, perquè serà tractor de molts altres projectes de caràcter industrial de microxips.
VIDEO2
Darrere hi haurà alguna multinacional americana o asiàtica?
Els grans players mundials a nivell de semiconductors són Taiwan -amb l’empresa TSMC que té un percentatge molt elevat del mercat-, Corea del Sud i Estats Units. Hi ha una batalla geopolítica per veure qui és capaç de garantir el subministra dels microxips, només cal recordar com la recent ruptura de les cadenes de distribució han afectat a la indústria de l'automoció, amb abast mundial. I hem de tenir en compta que ara per ara, amb l’Internet de les Coses (IoT), gairebé tot es connecta gràcies a un microxip. Per tant, hi ha un ventall molt obert de futur per aquest sector, i per a tota la gamma de microxips, no només els de més capacitat.
Ha parlat sobre el projecte de Future: Fast Forward de Seat, però la marca està pendent de decisions que s’han de prendre des d’Alemanya respecte a una segona plataforma per a Martorell. Ens hem de preocupar per les conseqüències del procés d’electrificació?
Valorem molt positivament les decisions que s'estan prenent en aquest àmbit relacionades amb els projectes que hi ha a Catalunya, i particularment, el recorregut que estan tenint Seat i Cupra i el que tindran en els pròxims anys. De fet, per nosaltres, la notícia més important a nivell del sector de l'automoció, per descomptat, però probablement també a nivell industrial, és la plataforma elèctrica fabricada a Martorell, perquè això és el que garanteix la continuïtat i les perspectives de futur, perquè sense models elèctrics qualsevol fabricant està condemnat a la desaparició. Per tant, era cabdal tenir la fabricació d’un model elèctric que, a més a més, és un model pel conjunt del grup Volkswagen, no només pel Seat Cupra, sinó per a les marques de tot el grup. Per tant, era fonamental perquè és el core de la indústria de l’automoció.
Però per produir un cotxe elèctric es necessita un 30% menys de mà d’obra?
Evidentment, no ens conformem amb això. Aspirem que més del 80% de la cadena del cotxe elèctric vinculada a Seat-Cupra estigui relacionada amb Catalunya i, per tant, es vagin donant projectes parcials que contribueixin a fixar aquesta producció. La producció de futur del cotxe elèctric a Catalunya, també passa pel manteniment del centre de decisió de la marca en el nostre país. Per tant, anem treballant en aquest sentit incansablement. La prova n’és que, malgrat el nyap de la primera convocatòria del PERTE del vehicle elèctric i connectat, hem fet un esforç suplementari per part de la Generalitat de Catalunya per no perdre aquesta oportunitat. Evidentment que haurà d'estar acompanyat de moltes altres coses, com ara el reskilling, per a l'aprenentatge de les noves habilitats i recursos que necessiten els treballadors del sector de l’automoció per adaptar-se a la nova realitat. Però la nova realitat ja és aquí i la conforma els vehicles descarbonitzats, i la part més important serà el vehicle elèctric. Sí hi som, podem garantir que una indústria que ha estat clau en el segle XX al nostre país tingui continuïtat en el segle XXI. Si no hi som, perdrem tot aquest potencial i el caràcter patrimonial.
Comptem amb més recursos que mai per a la reindustrialització del país
I sobre el Hub d’Electromobilitat a l’antiga Nissan? Fa la sensació que el projecte no acaba d’arrencar.
Queda clar que, per acompanyar tot l'ecosistema en aquesta transició cap al vehicle elèctric, també és important el Hub d’Electromobilitat. Per tenir també altres fabricants que ens ajudin a donar feina, a donar negoci... a donar sentit a tot l’ecosistema de proveïdors i d'indústria auxiliar al voltant de la fabricació dels vehicles. Estem parlant que al nostre país hi ha més de 300 empreses, que són Tier1 o Tier2, per tant, proveïdors dels fabricants de vehicles. D’aquí que sigui important que hi hagi un altre fabricant a Catalunya i hem acompanyat al Hub perquè respon als tres objectius que ens marquen el procés de reindustrialització de Nissan: la imprescindible continuïtat industrial, manteniment òbviament dels llocs de treball -que hem treballat amb els sindicats i els comitès d’empresa- i que estigués vinculat al sector de l’automoció. Ben segur que haurem de seguir acompanyant al projecte del Hub. Per exemple, ara s’hauran d’executar els fons europeus i, per tant, la captació de capital privat ara mateix és molt important. Salvant les distàncies, el pes del sector de l’automoció a Catalunya -que és un dels tres principals sectors exportadors- és similar al del sector a Alemanya. Per tant, hem d’ajudar a consolidar els nous projectes en aquelles empreses més madures i, al mateix temps, contribuir a què apareguin noves empreses que ens ajudin a mantenir llocs de treball i el Know How que tenim a nivell industrial.
En aquest ecosistema serà important el paper de la xinesa Chery, però no s’ha decidit a establir una fàbrica a Catalunya. Per què?
Hi ha un acord signat entre el Hub i el grup Chery i s’hi està treballant, per tant, no poden donar res per fet. En tot cas, el model de contract manufacturing, és molt interessant. Perquè fabricar per a tercers, en aquests moments, s’estan produint decisions a nivell global de caràcter estratègic d'una indústria que ha anat creixent molt a la Xina, en els últims 20 anys, en concret des de les Olimpíades de Beijin, que és quan es fa la gran aposta per al cotxe elèctric; que està mirant a altres mercats com Europa. Hi ha fabricants xinesos que s’estan plantejant el desembarcament productiu a nivell europeu perquè el consumidor occidental prefereix productes amb els estàndards de qualitat i garanties europees. En segon lloc, perquè òbviament les empreses xineses tampoc són immunes a les ruptures de les cadenes de distribució i els problemes a nivell logístic que hi ha hagut en els últims anys a nivell mundial i que, molts experts, avisen que s'aniran sovintejant cada vegada més en els pròxims anys. Per aterrar a Europa tenen dues possibilitats. O greenfield, partir de zero i construir una fàbrica, o aprofitar la infraestructura productiva existent per anar portant producte i establir-se amb els models de la marca. Totes dues són bones. Per tant treballem opcions des dels dos punts de vista. En aquest sentit, l'acord del Hub amb Chery és un territori a explorar.
Aspirem que més del 80% de la cadena del cotxe elèctric vinculada a Seat-Cupra estigui relacionada amb Catalunya
Aquesta reindustrialització, entenem que ha d’anar acompanyada de talent. Molts sectors es queixen de manca de mà d’obra qualificada.
De fet, en la tasca que desenvolupa Acció, recentment hi hem afegit una altra labor, molt important, la captació de talent. No es tracta només d’atraure projectes empresarials, sinó també de talent de caràcter individual, perquè hi ha una competició a nivell mundial per tenir talent (tecnològic, digital) i Catalunya i Barcelona cada vegada més són un hub tecnològic.
Des del punt de vista del talent, moltes empreses no troben treballadors, i tenim un sistema educatiu de Formació Professional amb moltes mancances, especialment la Dual. O també el reskilling. Què pensa fer el Govern català?
Talent no es pot fer servir com una paraula talismà que ho vol dir tot i no vol dir res. Talent vol dir moltes coses, però fonamentalment és un sinònim de formació, de tenir els coneixements necessaris per desenvolupar-se en un entorn canviant, que va incorporant més tecnologies i de manera més ràpida i més intensa i, per tant, hem d'estar preparats si volem ser competitius. Vol dir formació a tots els nivells. A Catalunya tenim molt bones facultats de nivell tècnic, de les millors del món, i així ho reconeixen els directius d'empreses estrangeres i hem de seguir treballant en aquest sentit i hem de fer polítiques també que ens ajudin a aixecar vocacions STEM i sobretot femenines. Però també i fonamentalment, i és una obsessió del Govern, fomentar la Formació Professional. Ens hem passat massa temps menystenint la formació professional, ens hem comportat com a nou-rics i es va deixar de banda l'FP durant molt de temps, quan les societats més industrialitzades d'Europa, entre els elements que tenen en comú consta el bon sistema d'FP i sobretot una consideració social respecte a la formació professional molt potent.
VIDEO 3
I què s’està fent?
Nosaltres estem anant cap aquí des d’un punt de vista de relat, que ja és prou important perquè valorar la formació professional ajuda que nois i noies que avui estan prenent decisions respecte a la seva formació en el futur vegin la formació professional com una opció. A vegades perquè aquest recorregut la formació professional és una via d'entrada també a la Universitat. En segon lloc, prendre accions polítiques concretes. En aquest sentit, hem incrementat amb més de 36.000 places la formació professional, estem treballant a través de l’agència de formació professional de Catalunya, Agència FPCAT, en una anàlisi exhaustiu de quines necessitats productives i empresarials hi ha a cada àmbit territorial del nostre país, precisament per evitar que empreses que vulguin créixer no puguin fer-ho perquè no tenen el personal qualificat. Per tant, adaptar l’oferta formativa a la demanda de cada àmbit. Tant en formació professional amb inicial, que és la que depèn del departament d’Educació, com amb l'FP ocupacional i l'FP contínua, que és la que ens ha d'ajudar a que els treballadors del sector de l'automoció, acostumats als motors de combustió sàpiguen fer cotxes elèctrics. En FP contínua estem desplegant la formació a mida de les empreses, no ja a títol de sector, sinó a títol particular de les indústries.
Es pot parlar molt de reindustrialització perquè Catalunya ja és un país industrialitzat amb uns sectors punters -alimentació, indústria farmacèutica, i altres-. Però moltes de les grans empreses catalanes i familiars estan passant a mans de fons estrangers o els tenen com a accionistes principals. Què pensen fer en aquest àmbit?
Catalunya és generador net d'empreses. El 2022 se’n van crear 17.000 empreses. Normalment, són pimes, perquè 99,8% de la nostra estructura empresarial la configuren les pimes, darrere de les quals, majoritàriament, hi ha famílies. Per tant, el que nosaltres hem de procurar és que aquestes petites i mitjanes empreses tinguin recorregut i puguin créixer. Està molt bé tenir aquesta tradició de petita i mitjana empresa perquè, fins i tot, això genera una cultura empresarial determinada, però al mateix temps també hem dit que és necessari créixer, que és necessari tenir empreses d'una determinada mida. Cada vegada serà més important tenir la musculatura empresarial adequada per poder sortir als mercats exteriors.
Com ho han de fer?
Fomentant l’R+D+I, invertir més al mercat nacional o exterior... Cal tenir en compte que tenir grans exemples amb campions ocults que expliquem històries empresarials d’èxit, que probablement aquí també hauríem de fer un esforç com a país per conèixer-nos una mica més i per posar-los en valor. Des del punt de vista del Govern, la nostra vocació és ajudar i acompanyar a tots els projectes empresarials de creixement, sobretot en uns moments rupturistes, en els que s'han d'introduir moltes tecnologies i la pime ho té més difícil que les grans multinacionals. Perquè és una qüestió de recursos, de musculatura financera. En aquest sentit, des de l'Acció i el departament d'Empresa i Treball, que comptem amb més recursos que mai per a la reindustrialització del país, amb l'acord que vam fer amb els agents econòmics i socials pels pressupostos del 2023, tenim 680 milions d'euros desplegant-se.