El conseller delegat del grup Raventós Codorníu, Sergio Fuster (Gandia, 1974) ha superat els seus primers mil dies al capdavant del celler més antic d'Espanya i entre els de més solera del món, amb més de 450 anys d'història i vinyes en propietat des del 1551. Va arribar de la mà del fons d'inversió Carlyle, el juliol del 2020, i ha orquestrat els seus interessos amb els de la família fundadora, que encara té el 32% del capital. Fuster ha bregat amb un grup de 15 cellers, 13 dels quals en territori espanyol, un a Amèrica del Nord i un altre a l'Argentina, sense témer el xampany ni els vins més prestigiosos del mercat internacional, i centrant-se en dos objectius: valor i sostenibilitat. Pendent, aquests dies, de l'èxit de les vendes de la campanya de Nadal, Fuster es prea d'haver assolit una fita: el 100% dels caves de Codorníu ja són ecològics.
Quin balanç fa d'aquests tres anys dirigint el grup Raventós Codorníu?
El balanç és molt positiu; realment el vi espanyol i sobretot el cava té unes perspectives de futur molt interessants. El cava que bevem ara és probablement el millor que s'ha begut a la història, perquè a les últimes dècades se n'ha sofisticat molt la selecció, la qualitat, l'envelliment... Això ha fet que la percepció del consumidor nacional i internacional estigui evolucionant fins al punt que és evident que no tenim res a envejar al xampany, que, a més, està posicionat en un nivell de preus superior. Estem en un moment molt dolç per al cava.
Raventós Codorníu va tancar l'últim exercici fiscal amb un augment de les vendes i de la rendibilitat. Quines perspectives tenen per a l'exercici 2023/2024?
Abans d'arribar al 2024, no ens oblidem que ens queda el Nadal del 23, però som cautelosament optimistes, perquè el consumidor està reaccionant molt bé, tant a Espanya com a nivell internacional. L'any 2024 vindrà marcat per la confluència de diverses forces. Primera, si inflació i tipus d'interès descendeixen, en la segona meitat de l'any la demanda despuntarà. Segona, les conseqüències de la sequera en la verema d'aquest any, amb escassetat de collita amb reduccions del 30% al 40% a la zona de la DO Penedès, ens ha donat un raïm de gran qualitat però en menor quantitat. Per això, arribarà menys producte al mercat. Ens centrarem més en producte de qualitat i deixarem de banda el de menor qualitat. En definitiva, el 2024 tindrem una situació econòmica millor, especialment en la segona meitat de l'any, però haurem de casar-la amb menys ampolles de cava i producte de més qualitat i preu. Serà una tendència general, no només de present, també de futur. El vi i el cava, a causa de l'escalfament global, en el millor dels casos, serà un sector que mantindrà el volum de producció, però anirà a conjugar valor, qualitat i preu; això si, millorarà el seu prestigi.
En el futur, al sector, veurem menys ampolles de cava i producte de més qualitat i preu
Com es traduirà en xifres?
Continuarem en la mateixa línia que els últims anys, amb en l'enfocament en la creació de valor. Hem vingut creixent molt, normalment en dígit senzill, mitjà o alt, i algun any a doble dígit, però concretament l'exercici fiscal anterior el tanquem amb un 4% de creixement en venda i un 16% de creixement en Ebitda. Això ens dona creixement interessant en vendes però més en rendibilitat pel focus posat en el valor. El proper any fiscal (de juny 23 al juny 24) les perspectives són les mateixes. En el que portem d'exercici fiscal ho estem complint.
Quin pla d'inversions preveuen?
En publicitat ens movem cada any entre 10 i 16 milions, i en inversions tecnològiques de producció, capital, etcètera, entre 8 i 15 milions, una mica en funció de l'any, per les necessitats del grup i la tendència del mercat. Però estem en posició inversora, una cosa que caracteritza aquest cicle de creixement amb l'accionista principal per invertir en fer créixer la companyia, i sobretot preparar-la per als 20 anys vinents.
Tindran el suport de l'accionista majoritari del grup, el fons Carlyle? Hi haurà permanència?
Carlyle és un soci financer i estratègic a mitjà i llarg termini. Han passat 5 anys des de la seva entrada, l'octubre de 2018. Crec que la seva sortida de l'accionariat no està pròxima, perquè estem en un viatge en el qual complim el nostre pla estratègic d'una manera molt satisfactòria i on hi ha molta creació de valor.
Però desinvertirà en algun moment?
Jo crec que sí, perquè l'agenda és molt clara. És un cicle natural que existeixin canvis d'inversors. Però no crec que estiguem pròxims a això, perquè mentre siguem en un camí vertical de creació de valor, com l'actual, és el moment de reforçar l'aposta. Què hi haurà un moment en què l'accionariat canviarà? Probablement. Però és una dinàmica normal, fins i tot sana. Jo vinc de treballar en empreses més grans, públiques la majoria, cotitzades, i el moviment d'inversors és constant; i quan es produeix és un moviment sa. Perquè un nou accionista sempre injecta una visió nova, clara, fresca... Jo em relaciono molt bé amb l'entrada d'un fons i que d'aquí a uns anys hi hagi un canvi accionarial, entre altres coses, perquè serà un signe favorable de que s'ha creat molt valor pel camí, i segon, perquè arribarà un accionista amb empenta renovada i això afavorirà la companyia.
Deixarà de ser una empresa familiar o creu que els descendents de la saga romandran en l'accionariat?
La relació amb ells és excel·lent, són d'una gran inspiració. Soc el primer CEO després de 19 generacions d'aquesta família. Això comporta una gran responsabilitat. Des del primer moment he volgut recolzar-me en la família per tenir un suport basat en 500 anys de llegat. Són molts accionistes a data d'avui perquè el 32% està molt fraccionat i, per la meva part, seria especular dir què voldran fer ells en el futur si hi ha un canvi d'accionarista de referència. Crec que hi haurà de tot.
El sector, com molts d'altres, té per davant reptes com la transició ecològica, el canvi climàtic... Com els afronten?
Les dues paraules clau per a mi són valor i sostenibilitat. Valor perquè se sap del repte que històricament ha tingut el cava respecte al preu a tota la cadena econòmica del sector, des de l'agricultor al consumidor final. Nosaltres l'hem treballat, i ho continuarem fent, perquè tota la cadena sigui sostenible. A més, en incrementar la qualitat, es contribueix a l'increment del preu, no estratosféricamente en tots els caves, però si desenvolupant caves més envellits i per si mateix de més qualitat, que és el més interessant per a tots els actors del sector, inclòs el consumidor.
Les dues paraules clau per a mi són valor i sostenibilitat
I respecte a la sostenibilitat?
Actualment, no es concep que el món empresarial no vagi alineat amb pràctiques de sostenibilitat. Per a Raventós Codorníu, sostenibilitat significa cuidar la terra. El nostre propòsit com a companyia és donar valor a la terra. En aquest sentit, vaig tenir la sort d'heretar un negoci on la família Raventós sempre ha estat pionera en tècniques de sostenibilitat. Vegeu Raimat, un dels cellers del grup que és sostenible des de fa més de 100 anys, amb pràctiques naturals, amb ús mínim de productes químics, contenció en el consum d'aigua, alternatives energètiques... Raimat jo crec que ha estat la gran inspiració de la casa. Però sostenibilitat no és només la terra, també és l'empremta de carboni que emetem. En aquest sentit, tenim per a la nostra producció l'ampolla més lleugera del mercat, hem revisat els materials de les nostres etiquetes, del packaging, hem convertit bona part d'energia de la convencional a l'alimentada per biomassa o per panells solars... I també hi ha un component de sostenibilitat social.
En què es tradueix?
La sostenibilitat també té un component social, molt important, per contribuir a la comunitat. Cada any, provem de ser pioners en fixar els preus de compra de raïm als nostres agricultors. Estem aplicant els màxims increments per mantenir tota la cadena econòmica. Per això insisteixo que valor i sostenibilitat van sempre de la mà a Raventós Codorníu. Són l'eix estratègic del nostre negoci i el que ens inspira per seguir.
Han aconseguit, un any abans del previst, finalitzar la transició ecològica.
La família es va embarcar fa uns 10 anys en la transició ecològica de totes les vinyes que tenim en propietat directa i algunes d'indirectes. I això ha fet possible que avui dia hem finalitzat la transició ecològica, com vam anunciar fa un parell de mesos, i ja totes les ampolles que surten del nostre celler amb marca Codorníu són ecològiques. Així, som líders mundials en viticultura orgànica o ecològica.
Quant n'han invertit?
És difícil de valorar perquè suposa canviar totes les pràctiques agrícoles. Però passar totes les marques Codorníu a ecològiques serà d'entre 4 i 8 milions d'euros, que no necessàriament hem traslladat al preu.
Raventós Codorníu és líder mundial en viticultura orgànica o ecològica
Això, en un any especialment inflacionista, com ho han fet?
En el cas de la transició ecològica, és un tema de responsabilitat empresarial. Tota empresa ha de vendre més i buscar més eficiències internes. Hem compensat la major part d'aquests increments i els generats per la inflació. L'increment ha estat d'entre el 5% i el 7% en el preu en els últims dos anys, que certament és molt menor que la inflació de costos global i la que hàgim pogut tenir per aquesta transició ecològica.
Han perdut diners?
No perquè hem buscat altres àrees en les quals estalviar, buscant fórmules per no traslladar tota la pressió de l'increment de costos al producte acabat. Un factor que, a més, ens ha permès augmentar la nostra competitivitat perquè en buscar les eficiències podem mantenir preus molt competitius en el nostre segment de gamma mitjana alta, en qualitat i preus. L'increment de preus s'ha aplicat a tots els mercats on comercialitzem, en funció del context macroeconòmic de cada país. Hem aconseguit mantenir i incrementar el negoci a Espanya i als mercats exteriors.
En un context de veremes menys copioses Quina estratègia seguiran? Compraran vinyes o cellers?
Per l'estructura variada i diversificada dins del grup, al món del vi i del cava, i la diversitat i dispersió dels cellers, podem balancejar molt el negoci en funció de la climatologia que hi ha a cada lloc. Cal tenir en compte que no es pot traspassar producte d'una zona a una altra perquè ens regim per Denominacions d'Origen. Però sí que, a nivell de negoci, unes compensen les altres. Això no treu que a nivell estratègic, ser el propietari de vinyes més gran d'Europa, amb més de 3.500 hectàrees en propietat, és de gran valor i ens dona un gran avantatge competitiu perquè podem controlar tota la cadena, implementar pràctiques de sostenibilitat encara que siguin a llarg termini i podem garantir el subministrament.
Llavors, buscaran oportunitats?
Podria donar-se. Per exemple, a la DO Ribera fa dos anys vam comprar unes terres a més latitud buscant zones més fredes. I aquestes oportunitats es continuen observant a futur. Comprar vinyes davant del canvi climàtic i poder assegurar qualitat de subministrament és una bona estratègica, però sobretot moure's cap a zones més fredes, clarament també. Però hi ha un tema de capacitat financera perquè la inversió en terra té un retorn a molt llarg termini.
Observarem oportunitats de comprar per garantir el subministrament de raïm del futur
Raventós Codorníu eliminarà referències de menys valor?
Tendencialment sí. La categoria de vins i caves necessàriament a tot el sector es mourà a les referències de més valor. Hauria d'implicar que beure un cava de menys de 3 euros deixés de ser factible.
El consumidor té més la percepció que Raventós Codorníu és elaborador de cava, i no de vi?
Potser, però no és un inconvenient. Les marques per si mateix tenen un alt reconeixement entre els amants del vi. Bodegas Bilbaínas -amb Viña Pomal com a vaixell insígnia-, Legaris, Scala Dei... les marques per si es coneixen. Si funcionen per si soles, no tenim una necessitat estratègica que el consumidor les consideri totes com un únic grup i les referenciï a Codorníu.
Beure un cava de menys de 3 euros deixarà de ser factible
Bruno Colomer és el responsable d'enologia del celler Codorníu des de 2008, però ens consta que la presència femenina és molt destacada en el grup. A més de ser el celler amb el cava amb nom de dona, Anna de Codorníu, més venut al món.
El grup Raventós Codorníu, abans de la meva arribada i espero haver-hi contribuït encara més des de la direcció, ja era un grup molt divers. Actualment, el 40% de la plantilla i dels càrrecs de direcció està en mans de dones, i ens sentim extremadament orgullosos. Dins de l'equip d'enologia, a més, això és molt rellevant, perquè l'equip de Codorníu, amb Bruno Colomer, Laura Tragant i Imma Pausas, són part d'un equip de 20 enòlegs, amb 15 cellers, i la presència femenina és igual o superior a la masculina perquè tenim enòlogues molt destacades, com Maite Calvo, a Bodegas Bilbaínas, o Paula Borgo, enòloga del celler Séptima. La dona té un paper hiperrellevant al món del vi. El balanç de gènere ens aporta moltíssim perquè els enòlegs són com artistes que han de pintar alguna cosa amb terra, raïm clima i el seu saber fer.