La recentment nomenada directora general de La Fageda, Sílvia Domènech, agafa les regnes del projecte social que va fundar, impulsar i que ara vetllarà Cristóbal Colón, amb un esperit "absolutament" continuista. Res difícil per una professional que fa 12 anys que està vinculada a aquest projecte social amb estructura empresarial, situat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona). Per això defensa que "La Fageda ha nascut, és i serà un projecte sense ànim de lucre i això és nuclear, no canviarà", però també reconeix que no és fàcil perquè el repte és assegurar l’equilibri entre el vessant social i la subsistència econòmica. L'any 2023, va reduir pèrdues fins als 280.000 euros i va facturar un 11% més, 21,2 milions.
Com s’aconsegueix aquest equilibri?
El nostre projecte no és un projecte fàcil i s'han de reunir moltes característiques perquè això pugui perdurar, perquè l'equilibri que sostenim contínuament entre el que és social i l'empresarial és un equilibri molt fràgil.
Una tasca que van encetar Cristóbal Colón i Carme Jordà.
Evidentment que Cristóbal Colón ha estat i és la figura central, i també Carme Jordà, cofundadora. Ara estan vivint amb molta emotivitat la jubilació d’en Cristóbal. Un moment més en la vida de La Fageda, i molt important. Cristóbal ha estat el fundador, l'emprenedor social, l'ideòleg, ell sempre s'explica a si mateix dient que és el propietari intel·lectual de la Fageda, no el propietari físic. Per la seva part, la Carme ha estat una persona que ha aportat aquella qualitat, aquella profunditat, que caracteritza La Fageda, amb una mirada sobre cada una de les persones que en formen part; allò que internament entenem com el nostre model d'atenció integral a la persona.
L'equilibri que sostenim contínuament entre allò que és social i l'empresarial és un equilibri molt fràgil
Un model que s’ha consolidat. Com s’ha fet?
Es basa en cinc pilars. Un és el treball i l'ocupació, un vessant en què tenim el centre especial de treball, l'empresa d'inserció, el servei d'inserció laboral a l'empresa ordinària, amb acords amb una vintena d’empreses de la comarca de la Garrotxa. Un segon són els serveis per garantir un habitatge a les persones del nostre projecte que ho necessiten, en forma de pisos amb suport o amb serveis més amplis d’assistència. Per a La Fageda, la salut també és bàsica i, per tant, fem atenció a les persones, no només a nivell psicològic sinó amb l’acompanyament continu de vida, tant per a les persones amb discapacitat intel·lectual com amb trastorn mental o amb risc d'exclusió social. Alhora, uns dels eixos més recents i que està en una fase més inicial és tot el tema de formació i desenvolupament per a l’emprenedoria social. I el cinquè: el vessant relacional; en una empresa social com La Fageda, les relacions entre les persones cobren molta importància. Les relacions un a un, a casa nostra, importen molt.
Actualment, ja són un col·lectiu de 500 persones, com es pot conjuminar aquesta relació un a un, amb el creixement de l’estructura del projecte?
No hi ha una resposta fàcil. A nivell ideològic, La Fageda vol ser un projecte ajustat a les seves necessitats, no aspira al creixement pel creixement. Per això és tan nuclear la nostra forma jurídica de fundació sense ànim de lucre. Així doncs, tindrem aquella dimensió i abastarem el creixement que requereixi allò que volem fer, que respongui a la nostra missió, inalterable des del primer dia, que no és cap altra que donar resposta a nivell d'acompanyament i a nivell de creació d'oportunitats laborals per a les persones vulnerables de la comarca de la Garrotxa.
Però darrere hi ha una activitat econòmica, la venda de productes làctis i melmelades, els serveis de jardineria... que han de respondre a una demanda. Com s’equilibra?
Per a La Fageda, l'empresa és un mitjà per generar llocs de treball, no tant un mitjà econòmic, i tindrem la dimensió que sigui imprescindible per equilibrar aquestes dues necessitats. No obstant això, estem en un mercat, el del gran consum, que sí que es mou pel creixement.
La Fageda, com empresa, és un mitjà per generar llocs de treball, no tant un mitjà econòmic
És un dicotomia?
Exactament. És una dicotomia a la qual ens hem d'afrontar sovint, perquè nosaltres ens devem també als nostres clients, però alhora a les nostres persones, que són el primer i principal objectiu.
I com ho fan?
Entenent els objectius dels nostres clients i intentant encaixar-los amb allò que nosaltres volem fer, amb els nostres objectius. Per això fem productes de molta qualitat, que el consumidor acabi valorant-los pel que són, pel que hi ha darrere, i que ens triïn cada dia quan omplen la seva cistella d’anar a comprar. Aquest és el repte constant que tenim a La Fageda, aquest equilibri fràgil entre allò que és social i el que és econòmic, i que no sempre té un sol camí. De vegades triem un camí, de vegades un altre, i sempre intentem tornar a reequilibrar-ho quan la balança pesa massa per un cantó o per l'altre.
Venim de dos anys amb una inflació de preus que també ha impactat en els productes bàsics. Com hi han lluitat?
Els dos últims anys han estat molt difícils per a La Fageda, molt complicats. A més veníem d’executar una inversió molt important, de 34 milions d'euros en les instal·lacions, i encara estem retornant una petita part del deute que vam contreure. Però els dos últims anys ens van agafar amb un pla de negoci que incloïa la inversió però que preveia unes estructures de marge, que no s’han donat. Els costos de producció de la llet com dels làctis derivats es van disparar -com a tota la pagesia i la indústria alimentària-; en concret, elaborar un iogurt és un 40% més car ara que fa dos anys, malgrat que s’han atenuat una mica els costos en els últims mesos.
Quina política comercial van seguir? Van incrementar preus?
Parcialment. Vàrem ser prudents. Vàrem repercutir de l’ordre del 24% de l’increment de costos, perquè també som conscients de l’impacte de la inflació i la càrrega que va significar per a la despesa en alimentació de les famílies, i no volíem agreujar-ho encara més quan ja som una marca que estem en la franja alta de preus. Vàrem aplicar l’increment de preus el més tard possible, però ho vàrem haver de fer per supervivència, perquè no teníem més opció. Malgrat tot, l’exercici de 2022 es va tancar amb pèrdues, i també ha estat negatiu el saldo del 2023, encara que el negoci s’ha recuperat. L’any passat hem perdut un 4% en quilos, però hem crescut un 11% en vendes sobre 26 milions de facturació de 2022, i hem recuperat en més d’un 50% el resultat operatiu (ebitda), i hem seguit reduint deute. Per al 2024, l’objectiu és recuperar aquesta
disminució en quilos, perquè a diferència d’altres marques que poden produir menys i vendre més car, per a nosaltres no és una bona opció. Estem obligats a mantenir els nivells de producció perquè d’això depèn el nombre de persones que poden treballar a La Fageda; per això aquest any preveiem elaborar 11,7 milions de quilos. L’any passat vam patir molt la tria del consumidor pels productes a preus més baixos, però la lectura que faig, un cop tancat 2023 i veient com ha començat 2024, és que hem fet el que calia fer. Nosaltres no podem competir per preus. És cert que aquesta situació ens ha ajudat a pensar internament més en termes d’eficiència i de productivitat.
El 2023 haurem crescut un 11% en vendes, però seguim en pèrdues
Tornar a la producció de 2022, voldrà dir deixar de banda les pèrdues el 2024?
Amb el pressupost que tenim no seria impossible, però creiem que tancarem amb pèrdues, molt reduïdes, però. Estem fent encara moltes amortitzacions perquè venim del pla d’inversió intens en molt poc temps. El resultat és important, però ho és més la recuperació del marge brut, que estem a l’inici. I farem tot el possible per tornar a un context més còmode, sense pèrdues, de cara al 2025.
Els dos últims anys s’han parat les inversions?
Només hem fet les Inversiones que calien per guanyar eficiència, però hem parat les inversions en producció. Aquest any tenim pressupostats uns 800.000 euros.
Acaben d’anunciar una expansió en el segment Horeca a tot Espanya.
L’any passat vam iniciar l’expansió en el sector de gran consum a les comunitats de València, Madrid i, anteriorment, l’any 2022, a Balears, amb gran èxit. Ara, amb la introducció que busquem al canal Horeca aprofitem també per fer un reposicionament de la marca en el qual posem en valor una trajectòria del que determina la nostra extraordinària diferència, com diu la nostra promoció. Per això hem triat un distribuïdor que abasta tot el territori espanyol. Per més endavant, també plantegem entrar en el servei a col·lectivitats, l’origen de la nostra experiència i amb el qual estem molt ben posicionats a Catalunya.
Amb tant creixement, veurem replicar el model de La Fageda fora d’Olot?
Som un projecte social que només estem i estarem a la comarca de la Garrotxa. A dia d'avui, la major part de les persones de la comarca de la Garrotxa que tenen una discapacitat intel·lectual, un trastorn mental, poden tenir un lloc a La Fageda. Som un centre especial de treball -d'especials dificultats- que atenem a tothom que ho necessita, i que per tant, també ens hem obert a persones vulnerables, perquè a la comarca es va detectar, com a la resta del territori, que sovint les persones nouvingudes estan en risc d’exclusió social. Per això el 2018 vam obrir una empresa d’inserció laboral, i fa dos anys una escola de noves oportunitats.
Se’ls incorpora a la fàbrica?
El model que tenim d'ocupació mira sempre la persona. Per tant, valorem cada persona pel que pensem que pot fer. La fàbrica de iogurts i postres, l’empresa de jardineria, el servei de visites a les nostres instal·lacions, la granja de vaques, la cafeteria que hem obert ara a Olot. Sovint els dissenyem un itinerari laboral i personal i poden estar a gairebé totes les seccions que tenim.
Ara que comenta l’obertura de la cafeteria.... ens hem d’imaginar una cadena d’establiments de restauració de La Fageda?
No, no. Aquest és un projecte comunitari que s’ha llençat a Olot i que s’acaba aquí. La cafeteria és un lloc de confluència, de poder viure en comunitat i que és un projecte més social que no pas empresarial.
Primer van ser els iogurts, després alguns làctis, els gelats, més tard les melmelades... veurem més productes al supermercat?
Al llarg de la història de la Fageda hi ha hagut molts moments de reinventar-se. Quan s’ha iniciat una activitat econòmica nova ha estat perquè s’ha detectat que les activitats que teníem en aquell moment no ens eren suficients per donar feina a totes les persones a les que necessitem atendre. De moment, ja que ens movem en el gran consum i entre les principals marques, que no deixen d’innovar, cada any llancem dues o tres innovacions en producte, amb més varietats, per exemple. Ho fem en els iogurts i làctis -ara acabem de treure una crema catalana i ja teníem unes natilles- i amb els gelats, i també hem fet alguna cosa en melmelades, però de moment, la producció de melmelades és realment una sortida per a un col·lectiu molt concret de persones que necessiten uns tempos de treball molt diferents i més pausats, perquè no hi guanyem diners, tot al contrari. Però ja estem en alguns linials de supermercats al costat de les grans marques, i qui sap...