Unai Sordo (Baracaldo, Biscaia, 1972) va arribar a la secretaria general de CCOO el 2017 i va renovar el 2021. Des de 2009 fins a 2017 va ser el secretari general a Euskadi, a més de secretari de Joventut (2000-2004) i secretari Territorial de Biscaia (2004-2009). Abans va ser militant de base en la indústria de la fusta i té el títol de Graduat social. Sordo ens rep el dia en què van aprovar una proposta conjunta amb UGT que han presentat a CEOE per a un segon intent de negociar un acord salarial. Però en aquesta ocasió, hi ha termini: si el primer de maig no hi ha traces d'un possible acord, es trencaran les negociacions. De la reforma de pensions, reitera que porten si asseure's a la taula amb l'equip de José Luis Escrivá des de desembre, encara que el ministre va reiterar aquest divendres que la reforma serà tramitada per decret llei i que donarà temps en aquesta legislatura ja que la presentació del text "és relativament imminent".
Respecte a les declaracions del ministre Escrivá, aquest dissabte ON ECONOMIA va preguntar a Sord sobre la possibilitat que el Govern pogués aprovar la reforma de pensions donant per tancades ja les negociacions. "No veig possible el tancament de la reforma de pensions sense més negociacions, perquè sigui com sigui el format legislatiu que s'utilitzi (decret llei) ha de ser ratificat per una majoria parlamentària", va contestar.
En la negociació amb la CEOE per a un acord salarial, CCOO i UGT han demanat de recuperar un 5% del poder adquisitiu perdut el 2022. Com s'articularà aquesta recuperació?
Es decidirà a cada conveni col·lectiu, ja que hi ha moltes maneres, encara que el que es demanarà és la incorporació d'aquest 5% a les taules salarials de l'any 2022 i la recuperació dels endarreriments. Però l'experiència ens diu que quan ha passat l'any, això sol ser difícil. Per això, és substancial per a nosaltres incorporar als convenis pujades entorn de les que estem plantejant [5% per a 2022, 4,5% per a 2023 i 3,75% per a 2024] i clàusules de revisió salarial, que és l'element més important ja que permetrà cobrir els diferencials entre la pujada inicial i la inflació de cada any. Però seria bo pactar l'orientació en el marc de l'Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).
En la proposta traslladada a la CEOE es planteja l'elaboració d'un Sistema d'Informació Econòmica per a la Negociació Col·lectiva (SIENC) que determini de forma objectiva els beneficis dels sectors sobre els quals es negociarà un conveni col·lectiu. Aquest índex l'hauria d'elaborar el Govern perquè sigui objectiu?
Aquest sistema seria fruit d'una negociació, encara que l'Administració pública ha de facilitar aquestes dades, particularment Hisenda i en part la Seguretat Social. I amb aquestes dades es pot fixar un indicador públic, objectiu, objectivable i fefaent, per conèixer quina és la marxa de les empreses que pengen de cada conveni col·lectiu. Per tant, l'Administració hauria de facilitar la informació, però el Govern hauria de mantenir una actitud neutra, ja que volem una dada objectiva.
Hauria de ser el Govern el que elabori la dada de cada conveni?
Es pot fer de moltes maneres i estic segur que hi haurà una pugna sobre com configurar la dada. Perquè depenent de la informació que s'utilitzi, s'obtindran uns excedents empresarials o d'altres. Però el que a nosaltres ens arriba per la qual cosa fa públic Hisenda és que els excedents el 2022 són els més alts des de 2014 i això és el que cal objectivar. I sobre això podem lligar a cada conveni fins i tot quin punt la recuperació dels salaris ha de cobrir tota la inflació o, fins i tot més als convenis on la marxa de les empreses sigui pròspera. O, també, allà on calgui arribar a acords una mica més relaxats.
El Govern està disposat a elaborar aquesta dada objectiva?
L'hem de contrastar, encara que lògicament algun contacte hem tingut i hem vist voluntat i no els sona malament la música.
La CEOE ha demanat de lligar les pujades salarials a la productivitat. Estarien disposats?
És que la productivitat depèn de molts factors i a Espanya ha tingut moltes vegades un comportament anticíclic pel que no convé lligar-ho excessivament als salaris. La productivitat es va incrementar el 2009 i el 2010 quan es perdia un milió i mig de llocs de treball, encara que la producció no va arribar a caure tant com l'ocupació, la qual cosa va permetre incrementar la productivitat per hora treballada. Segons aquesta lògica, s'haurien d'haver apujat els salaris aquells anys, però CEOE es va negar al·legant que a l'haver crisi s'havia de tendir a una contenció salarial. Lligar la productivitat a salaris, tal com funciona la productivitat en l'economia espanyola pot arribar a ser un disbarat. Tothom entén que la viabilitat de les empreses, els salaris i els llocs de treball depèn de la productivitat, però és com el colesterol, n'hi ha bona i dolenta. És bona si s'incorpora formació o digitalització al procés productiu, i és dolenta si s'aconsegueix reduint llocs de treball o incrementant les hores de treball no retribuïdes.
Com creï va a rebre la CEOE la nou proposta a la recerca d'un acord salarial?
No té fàcil donar un cop de porta a la proposta, perquè crec que és prou fina com per no poder rebutjar-la de pla A partir d'aquí la negociació es donarà i té una oportunitat per a l'acord. Perquè el veritablement important de la proposta és vincular la clàusula de revisió salarial a la inflació, però també a un altre indicatiu. Hi haurà, doncs, una oportunitat de negociar, però no pot demorar-se sine die i si no està resolt abans del primer de maig cal donar per tancat l'AENC, perquè no té sentit donar a les taules de negociació dels convenis col·lectius una espècie d'efecte placebo, pensant que un acord nacional els resoldrà la seva negociació. Si hi ha desacord cal anar a la batalla conveni a conveni.
El consum de les famílies s'està deteriorant i el Govern ha d'actuar
Com serà aquesta batalla?
Tenint en compte com van les hipoteques per a milions de famílies, més la persistència d'una inflació alta, preveig que hi haurà un increment de la conflictivitat laboral, i els sindicats tractarem que així sigui.
Al maig ja van dir que anaven a iniciar mobilitzacions Què canviarà ara?
Llavors ja prevèiem que s'anava a produir una dualitat en el nivell de mobilització i en els èxits salarials. I podria ocórrer una altra vegada que els sectors més organitzats i sindicalitzats obtinguin pujades salarials molt millors que aquells sectors més dessindicalitzats, més precaritzats i atomitzats. I és un gran problema per a milions de treballadors, però també per al país. Per això, hem de sindicalitzar els sectors més precaritzats, encara que primer hem de posar tota la carn a la graella perquè un acord general amb la CEOE faciliti la negociació dels sectors més febles.
Quin paper ha de jugar el Govern si la negociació salarial amb la CEOE fracassa?
El Govern no pot ser una estàtua de sal. La recuperació dels salaris és necessària per a la millora de les condicions de la classe treballadora, però també des del punt de vista de la salut econòmica del país i de la demanda interna. El consum de les famílies s'està deteriorant i el Govern ha d'actuar. I té dues palanques: la fiscal, particularment en l'impost sobre Sociedades, i la redistributiva a través de la política de rendes que es pot intensificar. Instem al Govern a què actuï, en cas que hi hagués un nou bloqueig.
Què demanden al Govern si hi ha bloqueig?
Què toqués l'impost de Sociedades de forma ambiciosa, el cobrament d'un imposat sobre els beneficis comptable de les empreses evitant tot el joc de deduccions que porta a les grans empreses a pagar impostos ridículs.
El Govern ja l'ha pujat al 15%.
Més que el tipus, la qüestió és quina base imposable s'aplica. El problema és que aquesta mesura que ha pres el Govern té molt poc efecte perquè no és sobre el benefici comptable de l'empresa i, per tant, deixa jugar a tot el sistema d'exoneracions i deduccions que fa que les empreses facin moltíssima elusió fiscal. En especial les grans que pot i saben fer-ho, i sobretot els grups d'empreses. Per això la nostra proposta és anar a un model d'un impost a capó; és a dir, aplicar un 15% o un 20% sobre el conjunt del benefici comptable, sense permetre que juguin a no pagar impostos dins del que permet la llei.
Sobre la reforma de pensions, han demanat al ministre Escrivá que els faciliti el cost de pujar a 28 anys el període de càlcul de les pensions. Tenen els comptes?
No ens han facilitat cap dada, encara que manegem les nostres prospeccions. Però és que ni tan sols hem pogut situar-nos en aquesta negociació perquè hem de desentranyar una fase prèvia, ja que les mesures que són a sobre de la taula -que està bloquejada fa mesos- requereixen complicitats en tres àmbits: el polític, el social (sindicats i patronals) i el de la Comissió Europea (CE). En la mesura que es filtra que el Govern té un determinat marge o aval de la CE, si és diferent al que hi havia a la taula ens ho haurà d'explicar. I en el dia d'avui no ho ha fet. Per això, nosaltres diem que si això és així, que s'obri el Pacte de Toledo perquè es pronunciïn els diferents grups polítics i si té que mandatar alguna cosa nova en el marc del diàleg social, doncs que es faci. I si no hi ha res de Brussel·les, el que no sabem gaire bé és perquè està paralitzada la taula.
El paper que els va lliurar el Ministeri sí parlava d'augmentar a 28 anys...
Sí, està dit i filtrat. Però també està relativament clar que no hi ha un consens polític sobre aquesta mesura i nosaltres ja hem dit que la mesura no és imprescindible. Primer hem de comprovar l'efecte que ha tingut la pujada del període de càlcul a 25 anys i, després, per complir la fita contreta amb Brussel·les, veure afrontem la realitat com que les carreres de cotització no són lineals i ascendents i tindran pics. Podem abordar d'una altra manera aquestes discontinuïtats? Estem disposats a veure-ho, però necessitem saber si hi ha un consens polític per tirar endavant la mesura.
Saben com estan les negociacions en el pla polític? Especialment entre els socis del Govern
Sí, ens arriba de forma permanent perquè tenim posades antenes en totes els llocs. Però no som partidaris d'anar airejant-les, perquè bastant opaca i complicada és la negociació. Bo, encara que ara no hi ha negociació, no hem tingut un convocatòria formal des de desembre...
Ni informal?
Bo, converses sí, però pràcticament ni informals. Jo dedueixo que el Govern està buscant obrir nous marges de negociació a cavall de la CE i el perímetre polític. No se'ns escapa que hi ha altres embolics polítics, doncs unes coses acaben afectant a d'altres i m'imagino que fins que no es resolguin els pendents, començant per la llei del sol sí és sí, no es faran passos en el següent.
Però el maig o el juny Espanya haurà de demanar el quart cobrament dels fons de Recuperació i entre les fites exigides hi ha la reforma de pensions.
També es deia el desembre que si no estava, no s'alliberava el tercer pagament. De vegades s'exagera molt la nota. Sé que la CE té les seves exigències, però no estic tan segur que una mesura que com es diu des del propi Govern té un efecte neutre sobre els comptes de la Seguretat Social pugui ser tan rellevant com per bloquejar els fons de la quarta economia de l'euro. Això és una mica més complicat que el càstig de la CE i està relacionat amb el que de veritat està demanant la CE: una relació entre les mesures de despesa que ha adoptat Espanya (estiu de 2021), amb les mesures paramètriques d'ingressos que necessitarà el sistema de la Seguretat Social a mitjans d'aquest segle. El que implica augmentar dos punts i pic del PIB a la despesa en pensions d'aquí a 2048.
Com augmentar els ingressos fins aquests nivells?
Aquest és el nus gordià que ha de resoldre, no només la Seguretat Social, sinó Espanya com a Estat. I per això crec que el que hi ha sobre la taula, en general, és molt positiu, perquè estem parlant d'un gran acord de Seguretat Social, encara que hi ha un element que distorsiona i que no està res clar com es resoldrà. Però, el 85% del que estem parlant són mesures netament positives. Caldrà discutir de la profunditat de les mateixes, perquè no és el mateix destopar les bases màxima de cotització un 30% o un 40%, o totalment. No és el mateix, però la mesura és positiva es faci com es faci.
El que a mi m'ha sorprès del salari de Garamendi és que tanta gent s'hagi sorprès
Per a la CEOE no és una bona mesura.
Ja, però jo m'estic referint des de la clau de l'estructura d'ingressos de la Seguretat Social.
Sobre les indemnitzacions per acomiadament. El Ministeri de Treball obrirà aquesta negociació?
És al terreny de les especulacions, dels missatges creuats. I és prou important perquè si de veritat hi ha un intent d'abordar-lo, que crec que Espanya l'ha d'abordar, es posi amb llums i taquígrafs. Hi hauria d'haver una indemnització mínima per desincentivar l'acomiadament de les persones amb pocs mesos d'antiguitat, ja que ara el cost és tan nimi que es fan acomiadaments improcedents per quatre gosses. Millorar una indemnització mínima i canviar el sentit de qui decideix si un acomiadat improcedent se'n va al carrer o torna a l'empreses serien dos elements molt dissuasius en l'ús de l'acomiadament a Espanya. Que nosaltres voldríem abordar, però no està a sobre de la taula en aquests moments.
NI estarà en aquesta legislatura?
És factible en termes abstractes, però en termes polítics? A mi no m'agrada vendre-li motos a la gent. Veig molt complicat que en la fase final de la legislatura es vagi a abordar un tema que generarà un batussa important amb la CEOE i que políticament tinc dubtes de quina majoria seria capaç de concitar.
Què opina de l'enrenou a costa del salari del president de la CEOE?
No tinc bona informació del que ha ocorregut. Sobre la quantitat sí, perquè ha sortit, i això no m'ha sorprès. He fet referència als salaris que tenen els directius de l'Ibex 35 a Espanya, però sembla que alguns han descobert la pólvora amb el salari de Garamendi. A Espanya les persones que estan en els consells d'Administració tenen unes retribucions mitjanes de 600.000 euros. Els primers directius de l'Ibex 35 cobren 90 vegades la mitjana de les seves plantilles, perquè a Espanya hi ha unes diferències salarials absolutament exorbitants, gairebé diria que obscenes. Que en aquest context salti allò de Garamendi.... El que a mi m'ha sorprès és que tanta gent s'hagi sorprès. I sobre la figura d'autònom, no tinc informació i no m'agrada especular.