Xavier Panés (Terrassa, 1964) era un empresari del sector metal·lúrgic amb una pime quan el 2022 va decidir presentar-se per rellevar a Antoni Abad al capdavant de la Cecot, la patronal territorial més important de Catalunya. Al juny ha fet dos anys com a president de l'organització terrassenca i ho ha fet amb nomenaments al comitè executiu i energia per implementar el pla estratègic que té entre mans. Panés també ha culminat la reconciliació amb Foment del Treball i n'és vicepresident i president del Consell Territorial de la Pime.
Ara fa tot just dos anys que va ser triat president de la patronal Cecot després d'un període llarg amb una gestió molt presidencialista. Com valora aquests primers dos anys?
No han sigut fàcils perquè, com bé dius, veníem d'unes presidències, tant la de l’Antoni Abad com la de l’Eusebi Cima, molt llargues, i no és fàcil agafar una institució com la Cecot, quan portes 17 anys del mateix president, i que no ho ha fet malament, les coses com siguin. Hem intentat una certa continuïtat amb les coses que s'han fet bé, que són la gran majoria, però incorporant un nou pla estratègic, que vam iniciar ara fa dos anys i intentant posar-lo en marxa, que no és fàcil en una institució com aquesta implementar canvis tan profunds.
Què van detectar que necessités una revisió en profunditat i un pla estratègic?
Es tracta d'actualitzar una institució, el que nosaltres en diem portar la Cecot al segle XXI, però no corregir res, sinó adequar-la al món actual, que és molt canviant i, a més, en l'associacionisme, que és complex. Bàsicament hi ha dues branques, una que seria la de redefinir processos, millorar en el que es pugui, idear nous serveis de valor per a les empreses, i l'altra branca, que és la que ens toca també com a patronal, per la representativitat que tenim i les relacions amb altres institucions, bé siguin públiques o privades, refer ponts amb totes elles. Amb el canvi de cares, doncs també era un moment per aprofitar i fer-ho.
Parlant de canvi de cares, ha reforçat el comitè executiu amb quatre fitxatges, els de Pau Relat, Joaquim Uriach, Ignasi Rafel i Joan Sanfeliu. Per què aquest canvi?
Són persones d’una gran vàlua, que crec que poden aportar molt a la Cecot, noves visions, nous punts vista. El comitè executiu el que ha de fer és analitzar grans temes i marcar les línies. Penso que el fet d'incorporar gent nova i potser no tan vinculats a la casa, junt amb gent que sí hi està molt vinculada, doncs és enriquidor i bo per tots els nostres gremis.
Parla de refer ponts amb institucions.
Sí, tenim una visió molt clara, que és la d'interaccionar amb tothom a nivell polític i a nivell social, i sí que tenim molt clar tornar a posar en valor l'associacionisme, entenent-lo també com donar força i intentar impulsar encara més la societat civil, que sempre ha estat un pal de paller important a la societat catalana. La societat civil organitzada neix per la necessitat d'oferir coses a la societat que potser l'Estat, el Govern, el poder públic, no estava donant. Volem tornar a posar en valor tota aquesta gran aportació que fa a la societat la iniciativa privada i les organitzacions que neixen d'aquesta iniciativa privada, en tots els àmbits, també el cultural i esportiu. Al final, la Cecot sí que defensa interessos d'empreses, com ha de ser, però el que volem és una societat millor, on tots visquem millor, siguem empresaris o no.
"Em costa d'entendre que hi hagi algun català, sigui empresari o no, que no vegi bé un millor finançament"
Han sigut molt crítics amb l'aixecament del límit de mandats a Foment. Per què?
Doncs perquè nosaltres tenim una limitació de mandat. És una mica incoherent que no defensem el que nosaltres tenim a la nostra organització.
A més de Foment, també està a la CEOE. És compatible la defensa dels gremis i alhora estar a la CEOE, que defensa més la gran empresa?
Aquesta és una visió que jo nego, no hi estic d’acord. Nosaltres tenim gremis bàsicament, i jo no deixo de ser un portaveu del que volen aquests gremis, que a la seva vegada transmeto a Foment del Treball. Però a la CEOE no només es parla de grans empreses, jo que hi vaig, t’ho puc assegurar. Potser és el que sembla públicament, o és el que a nivell de mitjans es recull més, però a nivell d'accions quotidianes, moltes afecten als gremis i als seus interessos.
Estem en un moment d'expansió de les principals organitzacions patronals, tant Foment com Pimec estan mirant més cap a Madrid fins i tot cap a Brussel·les. En aquest context, quin paper han de jugar organitzacions territorials com la Cecot?
Orientar-se cap a Brussel·les o cap a Madrid, o cap a Barcelona, és propi de qualsevol organització empresarial, nosaltres també, perquè moltes decisions que es prenen a Brussel·les i a Madrid afecten als gremis i a les nostres empreses. La Cecot el que intenta i intentarà és tenir capacitat d'arribada a tots els estaments, a tots els nivells. Des del nostre punt de vista, Foment és un instrument vàlid, ens serveix, per això hi som, perquè ens permet traslladar moltes de les coses que necessiten els nostres gremis.
Amb Foment es van normalitzar les relacions i el Josep Sánchez Llibre el va nomenar president del Consell Territorial de la Pime de Foment. Què estan fent?
Va néixer amb la idea d'optimitzar els recursos que hi ha entre un conjunt d'organitzacions que estan dins de Foment de caire territorial, i d’interrelacionar-nos. A Foment hi ha territorials i sectorials. Les territorials tenim una sèrie de coses en comú que podem compartir i coses que fem unes pot servir a les altres i viceversa. I per altra banda, també el tenir una veu potser més separada de la de Foment, quan es parli de coses que es refereixin a la petita, mitjana i microempresa, que bàsicament és el que configura aquestes organitzacions territorials.
"La formació i la falta de personal i la burocràcia són problemes molt greus per a la indústria. I tot i així ens en sortim"
Parlem d’indústria, un sector amb pes a la Cecot. Com el veu?
Amb cert optimisme. Nosaltres som una organització que, molt abans de la nostra creació, els nostres gremis ja existien, venen d'abans de la primera revolució industrial, amb la qual cosa parlar d'indústria a Cecot és parlar dels nostres orígens. Sempre hem tingut aquesta sensibilitat, sempre hem apretat perquè la indústria sigui un punt central en les polítiques públiques, d'aquí i d'allà, amb la qual cosa per nosaltres, aquests canvis que hi ha hagut aquests últims dos anys, després de la pandèmia, que es va posar de manifest la necessitat de que les coses es fabriquessin més a prop, nosaltres veiem molt bé. I veurem encara més bé que a part de posar-ho a sobre el taulell, es facin coses. De fet, el ministre Jordi Hereu ha començat a posar en marxa una nova llei d'indústria i ens ha demanat la participació de tots els implicats. I parlant ja de Cecot, patronal del Vallès, que és el cor industrial de Catalunya i la zona industrialitzada més potent del sud d'Europa, per nosaltres la indústria és cabdal, i estem plenament convençuts, i les dades ho confirmen, que com més indústria sostenible hi hagi, adaptada als moments actuals, amb tots els criteris de sostenibilitat, d'eficiència, ens donaran una qualitat de vida superior, perquè els sous són més elevats, el nivell de formació és més elevat, amb la qual cosa sempre és positiu pel país, per la gent.
Veiem notícies positives, com l’arribada de Chery o Lotte, però també negatives, com EROs i algun tancament. I hi ha la transició energètica, l’electrificació de l’automòbil, la IA... No creu que la indústria viu un moment complex?
En això tens raó, però també va per sectors. El fet que hi hagi tancaments o EROs sempre forma part de la vida econòmica d'un país. Al final, el saldo crec que és positiu, el que no vol dir que estiguem fent les coses bé. Tenim greus problemes per trobar gent per treballar, tots els sectors. El tema de la formació i la falta de personal és molt greu. El tema de la burocratització dels processos també ho fa molt complicat, molt lent, molt dificultós, i tot i així ens en sortim. Si això ho tinguéssim més resolt, les coses anirien molt millor. I, evidentment, si una cosa que totes les empreses industrials hem après és que hem de conviure amb aquesta incertesa sobre preus de matèries primes, preus de transport i una sèrie de variables que abans eren molt estables en el temps i ara no ho són tant. Tenim bé una cosa que fins ara no teníem, i és que tant a Madrid com a Barcelona es pensa en clau d'indústria i això ja és un gran avenç perquè fins ara era un sector que no estava ben vist, des del punt de vista fins i tot mediambiental, hi havia molts aspectes que feien que no estigués ben vist. Quan, com nosaltres hem dit sempre, és el sector fonamental pel benestar del país i dels nostres conciutadans.
Sobre els problemes de les empreses, ha parlat de manca de talent i mà d'obra qualificada i també de burocràcia, però no de fiscalitat.
També podem parlar-ne. Necessitem una fiscalitat que no faci que les empreses es repensin fer certes coses.
Catalunya no és competitiva fiscalment?
Respecte d’altres comunitats autònomes, jo et diria que està més penalitzada. El número d'impostos que tenim ja ho diu tot. Multipliquem per molt els impostos que hi ha al País Valencià, Aragó i d’altres comunitats autònomes espanyoles.
No es pot parlar d’impostos sense parlar del dèficit fiscal que pateix Catalunya i del model de finançament autonòmic. Vostès, com d’altres patronals, s’han manifestat favorables a reformar el sistema. Quin finançament necessita Catalunya?
Jo no m'atreviré a dir-te un model perquè són criteris polítics i depenent del partit polític ho veu d'una manera o d'una altra. Jo el que sí que puc dir com a representant empresarial, que tenim gent de tots els colors, és que creiem que és evident que el sistema de finançament autonòmic a Catalunya és deficitari, que així no pot seguir, que no és just que sigui així, per la qual cosa, el que nosaltres volem és el màxim finançament possible. Ja seran els polítics els que articularan de quina manera i com ho faran, si és amb un finançament singular o un altre acord, no ho sé. Però em sembla un fet transversal, em costa d'entendre que hi hagi algun català, sigui empresari o no, que no vegi bé un millor finançament, perquè això vol dir rebre més diners i amb aquests diners poder fer més coses, des de polítiques socials a polítiques industrials, que al final són pel bé de tothom. S’hi poden posar dificultats per raons polítiques, però per raons purament econòmiques, és evident que aquest sistema de finançament no s'aguanta i que s'han de donar més diners. Perquè si no, correm el risc que els serveis que ofereix l'administració no tinguin la qualitat que l'administrat exigeix i té dret a tenir.
Estem en un moment d'incertesa política a Catalunya, amb un govern en funcions i la possibilitat d'una repetició electoral. Què els demanaria als nostres polítics?
Que es posin d'acord. Al final, en unes eleccions es recull el parer i els punts vista que té la població, en funció d'això surt un Parlament i allà s'han de posar d'acord per tirar endavant el país. Es tracta que parlin, que un afluixi, l'altre també, i al final es posin d'acord. No podem anar fent eleccions constantment fins que surti la fórmula que ens agrada.
Aquesta incertesa política afecta l'empresa i l'economia?
Sí, és clar que l'afecta perquè vulguis o no, el sector públic és un actor important per a l'economia i quan hi ha aquests processos, el sector públic d'alguna manera s’atura, hi ha coses que no es fan. L'altra cosa és que també, i això per mi no deixa de ser una mica preocupant, és que no afecti tant com ens pensem perquè ens estem “italianitzant”, de manera que les coses van per un costat –les empreses i l'activitat econòmica– i la política va per un altre. I això, i no ho dic com una cosa positiva, jo crec que fins ara no era així, i s’hi ha arribat doncs potser per aquesta excessiva burocratització, per aquesta llunyania que hi ha entre el poder polític i la realitat econòmica i social del país.
Una repetició electoral seria encara més negativa?
Sí, des del nostre punt de vista, sí
A vegades hi ha governs però no hi ha pressupostos.
Quan deia que els polítics han de parlar i fer política, em referia no només en el moment de fer govern, sinó durant el dia a dia, i això inclou els pressupostos.
Sigui quin sigui, i es formi quan es formi, què li demanaria al proper Govern?
Simplificació administrativa. Les empreses la necessitem, i s’ha d'afrontar amb seriositat i en profunditat, assumint els possibles costos polítics que pugui tenir, perquè segurament els tindrà, però al final triem els nostres governants perquè ens gestionin i assumeixin costos. I no només afecta el Govern, també afecta el Parlament. Tenim una capacitat creativa excepcional per part dels nostres diputats. Creem lleis amb una capacitat sorprenent, i després s'han d'aplicar, i a vegades sense pensar en què suposa això per l'empresa i pel ciutadà. Perquè també afecta el ciutadà, absolutament tothom que intenti fer alguna gestió.