Xavier Vilajoana (Barcelona, 1973), que presideix l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) des del maig del 2021, és conscient del gran dèficit de producció d'habitatge que es dona actualment a Catalunya i culpa les administracions públiques i l'"urbanisme caduc" d'aquesta situació, que tensa el mercat i dificulta l'accés a un habitatge a capes de la població àmplies.
"Les administracions han de col·laborar amb els promotors, que al final som els que construïm", assenyala en aquesta entrevista amb ON ECONOMIA Vilajoana, que també presideix el saló Construmat, que espera de forma immediata una proposta per flexibilitzar el 30% de reserva a habitatge de protecció oficial (HPO) a Barcelona, que atorgui "viabilitat a projectes de rehabilitació".
El dèficit d'habitatge nou és molt gran. La mateixa APCE al seu últim informe trimestral assenyalava que es necessiten 25.000 habitatges nous a l'any a Catalunya i amb prou feines se'n construeixen 15.000. Com es pot tancar aquesta bretxa?
El problema de la falta d'habitatge és un problema de falta de terra, que és la matèria primera del sector. Hi ha un dèficit a la producció, perquè no hi ha terra on construir-la. Al final, tot conflueix en un urbanisme caduc, és a dir, molts plantejaments són aturats perquè es van fer fa molts anys i ara no serveixen perquè la situació és molt diferent. I si parlem de reformes d'edificis i obra nova en una ciutat com Barcelona ens trobem la xacra del 30% per a HPO, que fa que amb prou feines s'iniciïn promocions. Hi ha un dèficit d'unes deu mil habitatges que se'n va acumulant any rere any i si no augmentem la producció no aconseguirem limitar la forta tensió entre oferta i demanda.
La reserva del 30% d'habitatges a HPO a Barcelona està pel camí de flexibilitzar-se, no és així?
Ens hem reunit amb l'alcalde Jaume Collboni, que ha reconegut que el famós 30% no funciona, encara que les xifres parlen per si soles. En els últims cinc anys, només han sortit al mercat setanta habitatges de grans rehabilitacions a Barcelona. La norma no funciona i ara hem de ser prou flexibles per a, a través de consensos, canviar les coses perquè les grans, mitjanes i petites rehabilitacions a Barcelona tinguin viabilitat. Els promotors esperem que hi hagi una proposta consensuada sobre la taula en aquesta última part de l'any o, a tot tardar, en el primer trimestre del pròxim.
Ha millorat les relacions amb l'Ajuntament de Barcelona amb el nou alcalde?
Sí, hi ha més ganes d'entesa i això ja és un pas endavant, perquè pitjor no podíem estar. Amb l'anterior consistori d'Ada Colau no hi havia comunicació: era com parlar amb una paret. El caràcter de Collboni és molt diferent.
La col·laboració entre les empreses privades i les administracions sempre s'ha assenyalat com un dels grans problemes de l'activitat promotora...
Les administracions públiques han de canviar la percepció que tenen del sector privat, perquè al final tant uns com d'altres tenim el mateix objectiu. Les promotores es deuen als seus clients, que són ciutadans, i les administracions vull entendre que la seva principal missió és facilitar la vida als ciutadans. Per tant, que no pot ser és que les administracions posin pals a les rodes del sector privat: han de col·laborar amb nosaltres que al final som els que construïm. La clau de tot, com he dit abans, és la generació de terra per aixecar edificis d'habitatges. I també abraçar la idea de la gran Barcelona perquè arribi més enllà del que considerem ara gràcies a una bona xarxa de transport públic. Les distàncies han de passar-se a mesurar-se en minuts i no en quilòmetres.
"Hem d'abraçar la idea de la gran Barcelona amb una bona xarxa de transport públic"
De tota manera, les promotores tenen capacitat per augmentar la construcció d'habitatge fins a les unitats necessària.
Bo, hauria de ser una cosa gradual. El principal problema seria l'escassetat de mà d'obra, perquè a la gent jove li costa incorporar-se al sector de la construcció, malgrat que és una activitat amb molt bons salaris. Actualment, el 60% dels treballadors de la construcció es jubilaran al llarg dels propers quinze anys i no ens queda més remei que incorporar nous treballadors.
La construcció industrialitzada pot suplir parcialment aquesta falta de mà d'obra?
Ja ho està fent i són feines que atreuen joves i també dones, que fins ara s'havien quedat una mica al marge del sector. En construcció industrialitzada s'està avançant molt, però ens trobem amb paràmetres normatius i urbanístics que s'han de flexibilitzar perquè s'exhibeixi amb més potencial.
Un altre punt quant de menys cridaner fa referència a la Llei de l'Habitatge, per què només està avançant a Catalunya?
Es tracta d'una llei política molt poc tècnica i realista. Aprovar una llei que només sembla que s'aplicarà en una comunitat autonòmica em sembla bastant surrealista. Encara que és una llei en vigor, encara hi ha molts articles que esperen diferents tasques, com la posada en marxa de l'índex de referència que determinarà l'actualització dels lloguers any rere any. Falta seguretat jurídica i també estabilitat, una mica primordial en una activitat com la nostra.
Han notat una paralització d'inversions o projectes arran de l'aprovació de la llei?
Hem vist que hi ha inversors i promotors que estan mirant a veure què passa i com evoluciona. Abans els empresaris decidien més ràpidament i ara s'ho pensen més, sobretot si l'operació és en habitatge de lloguer. La pròpia Generalitat ha aprovat 140 municipis amb el lloguer tensada, una cosa que demostra un desconeixement absolut de com funciona el mercat immobiliari. Legislar sobre el desconeixement és perillosíssim.
"Abans de la Llei de l'Habitatge els empresaris decidien més ràpidament i ara s'ho pensen més, sobretot si l'operació és en habitatge de lloguer"
Com està evolucionant la promoció residencial en l'actual context d'alça dels tipus d'interès?
El sector està bé i molt sanejat. La demanda és forta i, en canvi, hi ha poca oferta, per això no preveiem problemes. L'augment dels tipus d'interès ha refredat algunes decisions de compra, encara que no s'ha notat excessivament perquè, com hem dit, hi ha un dèficit d'oferta gran. A més, les entitats financeres estan comercialitzant hipoteques bonificades amb uns tipus atractius en els primers anys, perquè s'espera que a mitjà termini el preu dels diners baixi una mica.