El Banc Central Europeu (BCE) va perdre 1.266 milions d'euros el 2023, davant el benefici zero del 2022, després d'executar totes les provisions per cobrir els números vermells per les pujades de tipus, per la qual cosa no distribuirà beneficis als bancs centrals per segona vegada consecutiva. Segons ha explicat el BCE aquest dijous en un comunicat, es tracta de les primeres pèrdues des del 2004, quan l'apreciació de l'euro davant el dòlar va portar l'organisme a tenir un resultat negatiu de 1.636 milions. També aquest dijous s'ha conegut el salari de la governadora del BCE, Christine Lagarde.

El BCE ha assegurat que aquests resultats són conseqüència de la pujada dels tipus per frenar la inflació, la qual cosa ha provocat que els interessos que paguen als bancs comercials creixin a un ritme superior als seus ingressos en aquest àmbit, ja que aquests últims són en gran part a tipus fix. Concretament, l'organisme va fer front el 2023 a unes pèrdues de 7.886 milions, que es van reduir a 1.266 milions després d'executar la totalitat de les provisions que tenia per a riscos financers (6.620 milions).

Pèrdues en anys successius

Unes pèrdues que preveu que es repeteixin en els anys vinents, en línia amb els resultats que també estan obtenint la resta dels bancs centrals del món, per posteriorment tornar a la senda del creixement de forma sostinguda. El BCE ha destacat que compta amb un capital i comptes de revalorització per valor de 46.000 milions, cosa que reflecteix la seva solidesa financera i li permetrà operar amb eficiència i complir el seu mandat de mantenir l'estabilitat de preu amb independència de les seves possibles pèrdues.

La balança financera del BCE es va contreure en 24,4 milions d'euros el 2023, fins als 674 milions, degut principalment a la interrupció dels reemborsaments del programa de compres d'actius (PPA) a partir del juliol del 2023, cosa que va portar l'organisme a reduir en 31.900 milions els valors mantinguts amb finalitats de política monetària.

El BCE va fer front el 2023 a unes pèrdues netes per interessos de 7.193 milions, davant els ingressos de 900 milions d'un any abans, relacionats principalment amb el passiu TARGET -un sistema que els bancs centrals i comercials fan servir per processar i moure diners entre ells-. Les despeses de TARGET es van multiplicar gairebé per set l'últim any, fins als 14.236 milions, després que el tipus d'interès de les operacions principals de finançament (OPF) passés d'una mitjana del 0,6% el 2022 al 3,8% el 2023.