Espanya va tancar el 2023 amb un dèficit públic de 53.556 milions d'euros, 10.180 milions menys que el 2022, xifra que equival al 3,66 % del PIB, 1,07 punts menys, gràcies a una recaptació rècord de 271.935 milions.

"Espanya ha continuat reduint el seu dèficit, avançant en el sanejament dels comptes públics i reforçant l'estabilitat del país", ha subratllat aquest dijous la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a la presentació de l'avenç de les dades d'execució pressupostària.

Montero ha defensat que aquesta correcció es produeix malgrat les mesures engegades per combatre els efectes de la pandèmia i la guerra a Ucraïna —120.000 milions, sense comptar préstecs ni avals—, i ha assenyalat que, si es descomptés l'impacte fiscal de les mesures en vigor el 2023 per pal·liar els efectes de la inflació (17.000 milions), el dèficit públic hauria tancat en el 2,5 % del PIB.

Així, els ingressos tributaris totals en termes de caixa van ascendir a 271.935 milions, un 6,4 % més que el 2022, gràcies a la millora de l'activitat econòmica i al dinamisme de l'ocupació.

L'IRPF va recaptar 120.280 milions, un 9,9 % més, gràcies al creixement de l'ocupació i la inflació —que podria haver aportat fins a un terç de l'increment, segons Montero—, i l'impost de societats, 35.060 milions, un 9 % més, gràcies als beneficis més importants obtinguts per les empreses (un 15 % més).

L'IVA va ingressar 83.909 milions, un 1,6 % més, malgrat la baixada de la rebaixa per a l'energia i els aliments, que ha restat 4.300 milions, mentre que els impostos especials van recaptar 20.757 milions, un 2,6 % més, dels quals 591 milions van correspondre al nou impost al plàstic.

Per subsectors, l'Administració central va registrar un dèficit de 30.828 milions el 2023, un 2,11 % del PIB, després de reduir-lo 10.348 milions, fet que el converteix en el subsector que encapçala la correcció del dèficit, ha destacat Montero, que ha afegit que aquest bon comportament va permetre compensar la desviació de les comunitats autònomes.