Tornar de vacances no és fàcil. Però que et faci una mica de mandra a patir el que denominem la "síndrome postvacacional", que pot estar lligada a símptomes d'ansietat i depressió, hi ha un ampli ventall de matisos que dependran de com estiguis a la teva feina però també de com abordis la teva tornada. El doctor Xavier Fàbregas, psiquiatre especialitzat en addiccions i salut mental, alerta que es tracta d'"una realitat cada vegada més comuna en els últims anys" relacionada en part "amb el fet que la gent no acaba d'entendre que tornar al treball és una obligació".

Ana Sánchez de Miguel, directora de Recursos Humans de Cigna Healthcare, alerta que "passar d'una situació de relax i descans a una de totalment diferent amb llargues jornades i múltiples tasques urgents pot generar estrès en els treballadors". "Malestar, ansietat, disminució del rendiment, taquicàrdies, canvis d'humor o falta de motivació són alguns dels símptomes" que caracteritzen aquesta síndrome, que encara que no es classifica com a malaltia i és temporal afecta cada vegada a més gent. A més, "pot acabar en el conegut com a burnout o síndrome del treballador cremat", alerta Sánchez de Miguel. Si estàs tornant o a punt de tornar al treball de les vacances, tenim alguns consells que entre Sánchez de Miguel i el doctor Fàbregas han elaborat per a ON ECONOMIA.

El primer de tots és dur a terme una reincorporació gradual. "Sempre que sigui possible, és recomanable començar amb una intensitat baixa de treball, fent les tasques més grates, i incrementar el nivell i la càrrega de tasques gradualment", aporta Sánchez De Miguel.

El segon és cenyir-se a l'horari de treball i no emportar-se càrrega de treball extra a casa.

El tercer, tornar a prop dels dies de descans de manera que la reincorporació sigui molt més suau. O sigui, en comptes de tornar un dilluns, fer-ho un dijous de forma que d'entrada un li pren el pols al treball un parell de dies i es planta en el cap de setmana. Una altra opció també és tornar uns dies abans de començar la feina (no molts, un o dos) per no notar tant el contrast entre Cancun (per exemple) i l'oficina.

Un altre consell que posem al quart lloc és més de fons i té a veure amb "canviar el concepte sobre el pes que li donem a la feina en les nostres vides". "Les vacances no poden ni han de ser l'únic moment de l'any en què realitzar activitats que et diverteixen. Hem de repartir les activitats lúdiques durant la resta de l'any i mantenir la sensació que fem més coses que treballar", afegeix Fàbregas.

En aquest context, "fer esport" és una de les millors activitats per diversificar aquell temps de lleure i és el cinquè consell que apunten des de Cigna. "Ajuda a baixar els nivells d'estrès i alliberar les tensions diàries". Les pràctiques de relaxació o meditació també ajuden.

"Establir horaris regulars que ajudin a adaptar-se a la nova situació, vetllant per un correcte descans i dormir vuit hores diàries" és fonamental perquè la reincorporació sigui saludable, afegeix Sánchez De Miguel.

Baixar el nivell d'autoexigència en els primers dies pot ajudar a tolerar millor la frustració i, una vegada superades les primeres setmanes, es pot "premiar-se a un mateix pel simple fet" d'haver-ho fet. "No és necessari assolir grans èxits per poder obtenir una recompensa que, encara que senzilla, suposarà una satisfacció personal", afegeix Sánchez de Miguel.

El doctor Fàbregas, per la seva part, crida a recordar les parts positives de la feina en la reincorporació. "Les obligacions estructuren el teu temps i això és una cosa que només es valora quan es perd i es torna terrible omplir el temps mort en atur", reflexiona, així com subratlla el fet que "el treball ens serveix per tenir una projecció social, una carta de presentació."

Si cap dels vuit consells anteriors no són suficients per evitar una sensació de frustració i si la sensació de malestar roman més enllà de les primeres setmanes, "es recomana acudir a un professional de la salut mental" perquè decideixi si el problema d'estrès pot haver-se cronificat.

Quatre consells per als caps

Si la teva preocupació no és reincorporar-te al treball evitant la síndrome postvacacional, sinó que ets cap i el que et preocupa és que al teu equip no li passi factura, hi ha també algunes claus. Flavia Grimberg, directora de Persones i Organització de la consultora espanyola Watch and Act, recomana, en primer lloc, les trobades informals per compartir experiències i generar un ambient positiu de bon clima laboral.

En segon lloc, i ja anem per la desena clau, organitzar una agenda i objectius suau i realista perquè els treballadors no s'atabalin per la gran càrrega, però tampoc no se sentin perduts.

La clau número 11 és una flexibilitat en els horaris que permeti anar adaptant-se a la nova rutina, sobretot en els casos que el treballador necessita una conciliació familiar.

En el número 12, també segons Grimberg, el mànager o responsable s'ha d'ocupar que existeixi un benestar digital, o sigui, que els treballadors puguin desconnectar una vegada surtin del treball.