Tan sols sis de cada cent (6%) CEO, rang més alt de la direcció executiva, de les empreses espanyoles són dones. Així ho mostra l'estudi 'Women Matter Espanya: Trams pendents', de la consultora McKinsey & Company, presentat aquesta tarda en un webinar. En l'estudi han participat 45 empreses que donen feina a més de 300.000 treballadors i encara que reflecteix una evolució positiva en els càrrecs directius ocupats per dones, demostra que el sostre de vidre és molt més dur quan es tracta d'arribar al cim de la piràmide empresarial.

Espanya és el sisè país de la Unió Europea en igualtat de gènere en càrrecs directius, dos punts per sota de la mitjana europa de dones CEO, que és d'un 8%. En les posicions N-1, que reporten directament al CEO, Espanya té un 17% de dones, quatre punts per sota de la mitjana europea (21%) i ,en canvi, és lleugerament per sobre de la UE en la mitjana de conselleres delegades, amb un 33% davant el 31% europeu. També ho està en el nivell N-2, amb un 38% davant una mitjana del 34% a Europa.

Malgrat que les xifres deixen encara un "llarg camí per recórrer", segons ha reconegut una de les autores de l'informe, Glòria Macías, mostren alhora una evolució positiva en relació amb els últims cinc anys. Amaia Noguera, que va elaborar l'informe de 2017, ha assenyalat que en els càrrecs directius el percentatge era llavors del 19%, pel 33% actual, així com l'increment ha estat significatiu en les incorporacions generals, arribant a una gairebé paritat del 45% de dones contractades, pel 37% que es recollia llavors.

En relació amb 2019, la millora més destacada és la dels consells d'administració, on ha crescut un 5,2% la presència de dones. Als llocs N-1 i N-2 hi ha hagut també evolucions, encara que més sensibles, del 47% i del 2,2% respectivament. Però respecte a la direcció general, existeix un 0,5% menys de CEO dones que el 2019.

Les empreses de l'IBEX, assenyalen des de McKinsey, compleixen majoritàriament el llindar del 30% de dones en càrrecs directius, malgrat que encara són poques les dones que ocupen el lloc de CEO. Són Beatriz Corredor, de Redeia, Ana Botín, del Banc Santander, i María Dolores Dancausa, de Bankinter, tres de 35 que correspon a un 8,5% una mica superior al de les empreses analitzades per l'estudi. "Com més alt és el rol, menys probabilitat n'hi ha que l'ocupin dones", ha sentenciat Dafni Giannikou, una altra de les autores de l'estudi.

L'estudi analitza també el nivell de satisfacció comparant les empreses en les quals el lideratge femení i masculí. Encara que Macías ha reconegut que "hi ha molta discussió sobre si és casualitat o correlació" entre ambdós factors, les enquestes recollides demostren que mentre que en les empreses amb més d'un 40% de presència femenina en llocs de direcció mostren un 79% de satisfacció, per un 65% en aquelles liderades per homes.

Més 'burnout' entre les dones

Més enllà de les xifres actuals, algunes de les quals mostren millores, les perspectives de futur auguren que "si seguim les tendències i ràtios de promoció, tindrem menys dones en càrrecs directius", segons ha advertit Giannikou. És la conclusió extreta després de comprovar que per cada 100 homes en el nivell n-3 d'una empresa en promocionen 24, mentre que són 12 en el cas de les dones. En el següent escalafó, la proporció s'iguala a un 37 contra un 33%, però en l'ascens a CEO les probabilitats són d'un 2% d'ascendir en el cas dels homes i només un 1% en les dones.

Hi ha un 19% menys de dones que d'homes que consideren que existeix una igualtat d'oportunitats i, a més, les dones participen gairebé cinc vegades menys (2% davant 9%) en programes de mobilitat, però un 19% més en programes de flexibilitat horària.

Presenten un 12% més de símptomes de burnout (45% davant 33%) i continua sent habitual que s'encarreguin majoritàriament de les feines de casa. Més concretament, hi ha un 49% de dones que assumeixen la majoria d'aquestes tasques mentre que només un 15% d'homes ho fan.

Entre els factors que marquen la diferència de les dones per sentir-se a gust a una empresa, el reconeixement lidera amb un 56% d'elles que ho consideren primordial, per sobre de tenir faci role models, directius que mostrin formes de vida sostenible. Un 41% posa en primer lloc el salari competitiu i un 33% prioritza la flexibilitat, mentre que un 31% posa el focus en els programes de mentoria.

Les empreses participants en l'estudi, malgrat no complir la paritat en els consells d'administració, sí que implementen mesures concretes enfocades a la igualtat. El 80% realitzen formació per a directius per fomentar el comportament inclusiu, mentre que un 90% proporcionen horaris de treball flexibles i un 95% han augmentat el treball a distància, respecte a les mesures per potenciar la conciliació.