Des de l'1 de desembre, totes les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a tenir un canal de denúncies intern d'acord amb la Llei de 2/2023 que permeti als treballadors alertar de forma anònima de corrupció, abusos o qualsevol acte il·lícit dins de l'organització. Malgrat que les multes van des dels 10.000 euros fins al milió en els casos més greus per no tenir aquest canal, tan sols el 16% de les empreses catalanes que estan obligades a això tenen ja aquest canal. O sigui, que 8 de cada 10 empreses catalanes incompleixen la llei i podrien ser multades ja des del passat divendres.
A Catalunya, hi ha 5.830 empreses que tenen entre 50 i 250 treballadors i 2.303 de més de 250, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de 2022, o sigui, que un total de 8.133 estan obligades a tenir aquest canal. Segons fonts de l'Oficina d'Antifrau de Catalunya, òrgan amb la competència sancionadora d'aquesta llei, tan sols 1.145 empreses del sector privat i 195 del sector públic compten amb aquest canal. O sigui, un total de 1.340 que representen tan sols un 16,48% del total de les que estan obligades.
Fonts de la mateixa Oficina d'Antifrau, no obstant això, reconeixen que seguiran un temps en fase informativa i que no posaran multes immediatament, encara que els treballadors que no comptin amb aquest canal ja poden denunciar-ho a les autoritats catalanes. En altres comunitats autònomes, encara que les sancions siguin ja actives, les sancions no podran posar-se fins que no es creï l'Autoritat Independent de Protecció a l'Informant, que dependrà del Ministeri de Justícia i tindrà la competència sancionadora a les regions que no comptin amb oficina pròpia. Les que sí que tenen oficines anticorrupció amb potestat sancionadora són, a més de Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, La Rioja, Madrid i Navarra. La de les Balears la va eliminar la setmana passada el nou govern autonòmic del PP i Vox.
La llei neix d'una directiva europea de 2019 que donava als països membres fins al desembre de 2021 per protegir als alertadors de corrupció, coneguts en anglès com a whisteblowers, la traducció literal del qual seria xivatos o delators, si bé a Espanya s'ha optat per utilitzar el terme alertador per evitar la connotació despectiva. La llei va entrar en vigor el març d'aquest any, dos anys després de la data límit posada per la directiva, i les multes a empreses de més de 250 treballadors van entrar en vigor al juny, però sense ningú que les apliqui. La falta d'una autoritat sancionadora estatal retarda encara més la seva aplicació.
Consultores i empreses especialitzades en compliance ofereixen els seus serveis sobretot a les petites i mitjanes empreses que no tenen prou estructura per a crear el seu propi canal i tenir una persona responsable de canalitzar i respondre les denúncies. Des de Grant Thornton, el seu soci legal a Espanya Joan Saula explica que el canal intern que ofereixen ja ha servit per denunciar casos d'assetjament sexual o d'estafa dins d'una empresa, així com en una empresa de transports es va poder denunciar que un camioner conduïa sota els efectes de l'alcohol i les drogues i va ser acomiadat per això.
Protegir el denunciant i evitar represàlies
La nova llei és sobretot per protegir els qui destapin casos de corrupció o il·legalitats dins de l'empresa, generant un entorn segur perquè alertin. A més del seu anonimat, el programari de denúncies internes, mitjançant el qual s'han de registrar, ha d'informar el denunciant de qui i com tractarà la informació. Els treballadors d'empreses que no tinguin canal intern de denúncies (o bé perquè treballen en empreses de menys de 50 treballadors o bé perquè les seves empreses no compleixen la llei) podran denunciar les situacions il·lícites a través del canal extern que habilitin les autoritats, ja disponible en el cas de Catalunya. També protegeix el denunciant en cas que vulgui alertar d'un cas a través dels mitjans de comunicació.
La llei serveix també com una eina contra els acomiadaments, ja que si un treballador és acomiadat, l'empresa ha de provar que no ha estat com a represàlia per la denúncia i aquestes mesures s'apliquen també a l'entorn i familiars del denunciant. Això sí, la llei no ha de servir per a rumors o conflictes personals, sinó per a actuacions que suposin un acte il·lícit, entre els quals també és recollit l'assetjament laboral. Una vegada presentada la denúncia, la llei prohibeix represàlies, "incloses les amenaces de represàlia i les temptatives de represàlia", segons resa l'article 36 de la llei, enteses com tots actes o omissions que suposin un tracte desfavorable a les persones denunciants amb relació a altres companys o companyes de feina sol pel fet d'haver fet una revelació pública.
La llei preveu també suport financer i psicològic, de manera excepcional, per als informants, si així ho considera oportú l'autoritat independent de protecció de l'informant, que en el cas català serà l'Oficina Antifrau. Aquestes autoritats oferiran assistència i assessorament a què denunciïn casos de corrupció dins de les empreses, així com assistència jurídica en els processos legals que tinguin lloc en altres països.
A més, la llei preveu compensar els denunciants que hagin participat de la corrupció que denuncien, que podran veure atenuat el seu càstig per haver informat de la irregularitat comesa.