Nou de cada deu treballadors volen flexibilitat a l'hora d'escollir des d'on i en quin horari treballaran. I el 80% d'empresaris està d'acord en la necessitat d'oferir-la. És tan important per més de la meitat dels treballadors que el 54% expressa que seria capaç de deixar la feina si l'empresa on treballa no li ofereix aquesta flexibilitat que demana. Són algunes de les tendències detectades per l'informe trimestral Human Capital Outlook, d'EY i el despatx Sagardoy amb la col·laboració de FEDEA i BBVA Research, presentat aquest dilluns i que dibuixa cap a on camina el mercat laboral pel que fa al talent i a la innovació.
Un terç dels treballadors, a més, vol setmanes laborals més curtes a les seves feines, declaren just ara que comença a provar-se i entrar a debat la jornada de quatre dies. De mitjana, els treballadors esperen poder treballar entre dos i tres dies de manera remota després de la pandèmia. El teletreball forçat per la pandèmia fa dos anys, així com la presa més gran de consciència de la necessitat de conciliar i d'adaptar els horaris a les situacions personals ha canviat el panorama laboral. Treballadors i empresaris se n'estan fent càrrec, segons apunta l'informe, que analitza l'evolució del treball de l'abril a l'octubre d'aquest any.
La dada, inclosa en l'informe trimestral, correspon al 2022 Work Reimagined Survey, una enquesta a més de 17.000 treballadors i 1.575 empresaris de 22 països diferents i 26 indústries.
El nou panorama de teletreball internacional, analitza l'informe, requereix "models innovadors dintre de l'organització, amb equips multifuncionals coordinant-se pel desenvolupament d'un enfocament àgil i adequat". Calen també regulacions legals i regular els visats internacionals per aquells que teletreballin, així com contemplar les vinculacions d'aquells que teletreballen amb les obligacions tributàries i en matèria de seguretat social.
Canvis motivats per la reforma laboral
Més enllà dels canvis de tendència motivats per la pandèmia i l'impuls del teletreball, l'informe també observa la caiguda de la temporalitat que ha motivat la reforma laboral que va entrar en vigor el passat 30 de març. En els 10 primers mesos de l'any, s'han registrat 3,1 vegades més contractes indefinits que en el mateix període de 2019, amb el qual es compara per evitar l'efecte de la pandèmia.
Amb l'actualització de dades que ofereix el SEPE, els contractes indefinits acumulats a mes de novembre és de 6,5 milions, xifra que triplica els 1,9 milions de contractes indefinits signats l'any passat a hores d'ara i també els dos milions que es van signar durant el mateix període de l'any 2019.
A partir de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'informe apunta que la reforma ha fet caure la temporalitat, sobretot en el sector privat, però no tant en el públic, on el contracte de substitució i interinatge encara és habitual. A les feines del sector públic on hi ha interins, la temporalitat està per sobre del 30%, una xifra superior l'any 2019 i a tots els anys previs des de 2005. Al sector privat, la temporalitat allà on no hi ha interins és del 16% i d'un 18% on n'hi ha, xifres ambdues que representen el nivell més baix des de 2005.
La temporalitat cau a nivells rècords (16%) en el sector privat, però està pel sobre del 30% en el sector públic on hi ha interins
La caiguda de l'atur de llarga durada és una realitat, segons mostra l'estudi: les persones que fa un any que busquen feina i no han treballat en el darrer any han caigut al 15% del total d'aturats, molt per sota del gairebé 40% de l'any 2021 i també inferior al 20% de finals de l'any 2019.
Malgrat l'estabilització de l'atur i la caiguda de la temporalitat, l'augment de les baixes per malaltia, accident o incapacitat laboral fins als 504.700 assalariats durant el tercer trimestre de l'any han fet que es redueixi un 1,2% el PIB aportat per cada treballador, malgrat que ha augmentat lleugerament la productivitat per hora treballada.
Els contractes fixos discontinus són un altre fenomen que ha crescut amb la reforma laboral, que va limitar les condicions en les quals es permet que una empresa faci contractes temporals. Els contractes fixos discontinus signats al llarg de l'any 2022 fins al setembre voreja els dos milions, una xifra més de nou vegades superior als prop de 250.000 acumulats el setembre del 2019. L'informe d'Ernst and Young apunta que existeix cert "soroll" a les estadístiques de feina a causa del fet que part de la caiguda de la temporalitat se'n va cap a aquest ús massiu dels fixos discontinus en substitució.
Mobilitat internacional
Entre els canvis motivats per la pandèmia i apuntats per l'informe, hi ha l'augment de la mobilitat internacional del talent, que a més s'ha vist afavorida pels canvis a la llei d'estrangeria que afavoreixen la contractació de talent estranger per part de les empreses espanyoles, en part per les seves dificultats per trobar talent. La nova llei de startups també ha d'afavorir la instal·lació de nòmades digitals a Espanya.
La normativa, segons els autors de l'informe, ha de facilitar la incorporació al mercat laboral de les persones que ja estan a Espanya i compleixen certes condicions, així com reforçar vies de migració laboral regular. També ha d'alliberar les càrregues administratives per tal de millorar la gestió de la incorporació dels estrangers al mercat de treball espanyol.
El soci de People Advisory Services d'EY i exsecretari d'estat de Treball, Juan Pablo Riesgo, autor de l'estudi, apunta que "a més de fer aflorar l'economia submergida facilitant la contractació de persones estrangeres que resideixen ja al nostre país i treballen en l'economia informal, cal reforçar la sostenibilitat del sistema de protecció social, que s'està veient tensat per la creixent despesa en pensions".
Un 70% de les empreses ofereixen la mobilitat internacional coma part del pla de creixement
La nova realitat de la mobilitat no només ha de donar resposta a les necessitats de les empreses, sinó que també s'adapta a la flexibilitat d'elecció dels treballadors a l'hora d'escollir el país on treballar i adaptar-se als canvis demogràfics de la mà de canvis normatius, apunta l'informe. Així, la mobilitat internacional forma part del pla de creixement de les empreses per un 70% de les empreses. Un 74% de les empreses a més veuen la crisi motivada per la pandèmia com una oportunitat per transformar els programes de mobilitat.