La nova llei 2/2023 del 20 de febrer protecció a alertadors, en vigor des del mes de març, obliga les empreses i institucions públiques a crear un canal intern de denúncies anònimes, normalment un 'software' que registra les reclamacions sobre diferents activitats il·lícites que un treballador comprova i que pot no sentir-se còmode o protegit per denunciar-ho públicament o a la justícia. Quan parlem d'alertadores, terme en anglès conegut com a whisteblower, la imatge més recurrent és la d'Edward Snowden, que va denunciar el 2013 l'espionatge massiu dels Estats Units als seus ciutadans a través de publicacions en premsa. Però un alertador no és només un gran filtrador de grans escàndols i ON ECONOMIA, amb l'ajuda del soci legal de Grant Thornton, Joan Saula, ha tingut accés al tipus de denúncies, que van de l'assetjament sexual a l'estafa, que es registren en el canal intern de la consultora, que té un programari disponible per a les empreses client.
La nova llei encara està per desplegar del tot perquè el Govern està a compte de crear l'Autoritat Independent de Protecció d'Informants, que s'ocuparà de garantir la seguretat dels alertadores i el compliment de la llei per part de les empreses, malgrat que la llei porta set mesos en vigor. Sense aquesta autoritat, les empreses no són sancionades. En les comunitats que tenen oficines anticorrupció (València, Andalusia, Catalunya, Navarra i Balears), l'agència autonòmica té transferides les competències i ja s'encarrega d'aplicar aquesta llei, si bé l'oficina de les Balears està amenaçada pel nou govern autonòmic, que ja ha anunciat la seva eliminació.
Encara que la llei cobra un important pes econòmic i de transparència en els casos de denúncies de corrupció i desviació de fons, diverses fonts del sector apunten que el canal és fins i tot més utilitzat en casos de conflictes personals, males conductes o assetjament a la feina i moltes de les denúncies acaben en acomiadaments o expedients sancionadors.
Entre els 10 casos aportats per la firma Grant Thornton, vuit de les denúncies van derivar en acomiadaments i dues d'elles en expedient disciplinari, mostra que el canal intern pot ser una via contra la impunitat. Les denúncies estan explicades de forma genèrica per no exposar la identitat dels denunciants, a qui la llei justament protegeix també en anonimat. La firma gestiona 30 canals interns de denúncies i ha rebut ja 25 denúncies, o sigui que hi ha un alt ràtio de denúncies per empresa.
Prostitució i delictes contra el medi ambient
Al sector serveis, Grant Thornton va recollir almenys dos casos d'assetjament sexual, una sobre un empleat una i l'altra sobre un grup, i en ambdós casos les denúncies van derivar en acomiadaments. També al sector serveis, un cas que va arribar al delicte per abusos sexuals també va desencadenar en l'acomiadament de l'assetjador. Una vegada resolt el conflicte o abús laboral intern, el denunciant també sent més protecció a l'hora de dur a terme el curs legal si ho considera necessari.
De nou al sector serveis, un treballador o treballadora va ser acomiadat del seu lloc per cometre un delicte de prostitució, extrem gravi, ja que a Espanya tan sols es considera delicte el fet d'obligar algú a tenir sexe a canvi de diners.
Al sector marítim, el canal intern va permetre una alerta sobre un treballador que operava sota efectes de l'alcohol i/o a les drogues, vulnerant la normativa de Prevenció de Riscos Laborals. També va ser acomiadat.
Un altre delicte que va ser destapat gràcies al canal intern de denúncies va ser el d'estafa "per oferir productes sense que complissin amb les qualitats tècniques publicitades", apunten des de Grant Thornton. Acomiadat.
També es va donar una situació delictiva de revelació de dades de caràcter personal i un altre contra la salut pública "per utilitzar productes no degudament homologats". Acomiadament per a ambdós.
Tan sols dues de les 10 situacions recollides per ON ECONOMIA van derivar en expedient disciplinari i no en acomiadament: es tracta d'una situació de tracte degradant respecte a subordinats i una altra de delicte mediambiental pel tractament ineficient de residus industrials.
Via contra la impunitat
Tots aquests casos demostren que, si estàs vivint una situació anòmala en el teu treball, si presencies o ets víctima de casos d'assetjament, mòbing, corrupció o fins i tot abusos, utilitzar el canal intern de denúncies pot ser una via contra la impunitat i per resoldre la situació internament.
Des de Grant Thornton, el 2019 van realitzar una enquesta a empreses que va concloure que tan sols una de cada deu tenien un canal intern de denúncies. Avui, estimen que són el doble, dos de cada deu, o sigui que "encara hi ha moltíssimes empreses, i també empreses grans, que no el tenen." Amb tot, són les petites, entre 50 i 250, les que poden tenir més problemes per activar-lo, si bé tenen més marge de temps, fins al desembre, per fer-ho. Des del mes de juny, les empreses de més de 250 treballadors estan obligats a tenir-lo.
"En els últims mesos, ens han escrit moltes empreses, amb presses, interessades tant en l'assessorament per compliance com per al canal de denúncies", explica Saula. Grant Thornton ofereix la possibilitat de gestionar el canal de denúncies per un preu d'entre 150 i 300 euros mensuals, segons la mida de l'empresa, però existeix també la possibilitat que l'empresa contracti pel seu compte un programari de denúncies internes, que pot costar uns 500 euros anuals.
Des del despatx d'advocats CECA MAGÁN, Rocío Gil, sòcia i advocada penalista, defensa que "la llei és sobretot perquè no es prenguin represàlies contra els informants". "Intenta donar-li un to positiu al fet de denunciar, que una vegada denunciïs tot quedi més ben recollit i protegit" defensa Gil. "A més, t'ofereix la possibilitat d'estar informat en tot moment sobre l'avenç de la investigació, perquè abans generava molta incertesa i angoixa el fet de no saber si avançava o no", afegeix.