La notícia ha fet la volta al món. El conseller delegat de la petroliera britànica BP, Bernard Looney, ha presentat la seva dimissió amb efectes immediats després d'admetre que no va ser totalment sincer sobre les relacions personals que va mantenir en el passat amb companys de l'empresa. El maig de l'any passat, amb el suport d'un assessor jurídic extern, el Consell de la petroliera britànica va rebre i va revisar les al·legacions relatives a la conducta de Looney respecte a les relacions personals amb col·legues de l'empresa després de rebre informació d'una font anònima.
Durant l'esmentat procés, Looney va revelar un "petit nombre de relacions" passades amb col·legues de la companyia abans de convertir-se en CEO, no detectant-se llavors cap infracció del Codi de Conducta de l'empresa. Recentment, la companyia va rebre altres acusacions de naturalesa similar, que va començar immediatament a investigar, també amb el suport d'un assessor jurídic extern, sense que el procés hagi acabat encara.
"El factor humà és vital"
Malgrat que el comunicat és massa curt i no explicita el caire de relacions personals que mantenia sense arribar a les arrels del problema, els vincles que es produeixen dins les empreses creen controvèrsies. D'altra banda, cal preguntar-se si, especialment en l'àmbit de grans companyies, el cas de BP pot actuar de precedent per a altres empreses. Sergi Núñez Allès, Consultor de Relacions Laborals, adverteix de no fer gros el problema: "El factor humà, perquè la feina surti bé és vital, és a dir, la conducta que tenim entre empleats perquè si hi ha bona relació tot serà molt positiu. Una altra cosa són els protocols de l'empresa on expliciten certes actituds". Així doncs, l'aposta en l'entorn dels recursos humans és, precisament, que les relacions d'afecte personals siguin les predominants: "L'aspecte de BP és un cas purament de protocol d'empresa i d'haver negat uns aspectes que el comunicat no detalla i després admetre'ls. La pèrdua de credibilitat també és important en la dimissió de Looney".
Clàusules i lletra petita
Si entrem en el món empresarial, cal sempre llegir la lletra petita: "Molts contractes expliciten que no es poden mantenir relacions sexuals, tot i que és una exigència que va a la baixa. Ara bé, relacions sexuals i relacions personals en cap cas són el mateix", argumenta Sergi Núñez Allès i afegeix: "Com a consultor de recursos humans, però també psicòleg, et diria que el que cal és aplicar la lògica de les coses: quin problema hi ha en fer-se amic d'un company de feina? Cap ni un". Ara bé, més enllà de la lletra petita també hi ha clàusules i en una gran multinacional i per una gran responsabilitat com és representar el CEO d'una petroliera, en aquest cas BP, podem trobar excepcions infinites. Per tant, l'excepció confirma la norma o la tendència general dels especialistes en recursos humans: "Precisament, la relació personal dins una empresa és el més indispensable pel seu bon funcionament".
Sense normativa
No obstant això, i malgrat la freqüència amb què tenen lloc situacions com les referides, la normativa espanyola no conté previsió de cap tipus sobre aquests episodis, cosa que a priori pot generar incerteses a empleats i ocupadors. El treballador no té obligació de comunicar a l'empresa circumstàncies com les exposades, per pertànyer de manera exclusiva a l'espai d'intimitat personal de l'empleat. Tanmateix, també és cert que quan els fets transcendeixen l'àmbit professional, són moltes les empreses que recorren a l'acomiadament per evitar haver de tramitar amb situacions com les assenyalades. La possibilitat d'acomiadar un empleat sense causa concreta, i per la via de la improcedència, constitueix una eina de què les organitzacions fan ús amb freqüència. Fins i tot en altres països, i en particular en l'àmbit d'empleats de direcció, davant l'absència normativa sobre la qüestió, és freqüent incloure clàusules en què els empleats es comprometen evitar mantenir relacions personals a la feina amb altres empleats, sota amenaça d'acomiadament.