El 'quiet quitting', anglicisme amb què es coneix la pràctica d'esborrar-se silenciosament de la feina, fer el just i no implicar-se, és un fenomen a l'alça al món. Almenys, això és el que conclou l'últim informe de Gallup 'State of the Global Workplace', un estudi mundial que conclou que tan sols el 23% de treballadors estan implicats amb la seva feina i un 77% no ho està, la qual cosa els situa en l'òrbita del 'quiet quitting' segons l'estudi. Un 59% dels treballadors del món no estan implicats i un 18% estan activament desconnectats emocionalment del seu treball. Si Europa és la regió del món amb menor implicació laboral (només un 13% es reconeixen implicats per un 23% a tot el món), Espanya està a la cua d'Europa en engagement, amb un 10% de treballadors implicats, tan sols per sobre de França (7%) i Itàlia (5%). Gallup ha entrevistat 1.000 treballadors de diferents sectors a cada país, que s'eleven a 2.000 en països de més mida com Rússia.

Amb tot i amb això, la implicació en Espanya suposa una pujada d'un punt amb relació al 9% d'engagement de l'any passat. L'estudi mesura també l'estrès dels treballadors i hi ha una bona notícia a Espanya: els treballadors que reporten haver sentit estrès un dia abans de l'enquesta són un 8% menys que en l'estudi anterior. Espanya se situa a mitja taula europea, al lloc 22, amb un 36% d'empleats que reconeix haver estat molt estressats durant la jornada laboral anterior. Grècia, amb un 60% d'estressats, lidera una classificació que té en els letons als treballadors més relaxats, amb un 22%, que han sentit estrès.

Pitjor estan els treballadors espanyols quant a l'enuig laboral, al desè lloc amb un 20% de persones que el van sentir en l'última jornada laboral, 13 punts per sota de Montenegro, que amb un 33% és el país europeu que més enuig sent durant la jornada laboral. A la cara oposada, els treballadors finlandesos, amb un 5%, són els que menys enuig laboral experimenten. L'enquesta, finalment, mesura el clima laboral per trobar feina i, en aquest sentit, malgrat les bones xifres d'Espanya en els últims anys, el país apareix entre els pitjors. Tan sols un 26% dels enquestats creuen que és "un bon moment" per buscar feina a Espanya, a la posició 36 de 38 i molt per sota del país més ben situat en aquesta àrea, Dinamarca, on un 70% de treballadors diuen que és un bon moment per trobar feina.

Globalment, i encara que el 23% de treballadors implicats amb la seva feina suposi una bona xifra en relació amb anys anteriors, l'estudi conclou que el 59% dels treballadors està en situació de 'quiet quitting', o sigui, no implicats amb els seus treballs, per un 18% que està activament desconnectat del seu treball. L'estrès, a més, assoleix xifres de rècord malgrat la superació de la pandèmia, i un 44% de treballadors diuen haver sentit estrès en la seva última jornada laboral, un 13% més que el 2009, des de quan es veu una evolució a l'alça de l'estrès laboral en els estudis de Gallup. Els treballadors implicats que van sentir molt estrès en la jornada laboral prèvia a l'entrevista van ser el 30%, mentre que els activament desconnectats del seu treball van sentir un 56%, la qual cosa porta directament a relacionar el nivell d'implicació laboral amb nivells reduïts d'estrès.

Bon moment per trobar feina

Quant al clima de contractació, l'estudi mostra una evolució positiva amb un 53% dels enquestats de mitjana a tot el món que reconeixen que és bon moment per trobar feina, un 8% més que l'any anterior i recuperant el pols previ a la pandèmia, quan, el 2019, un 55% dels entrevistats reconeixien que es trobaven en una situació favorable per a la recerca de feina. Més de la meitat d'empleats, el 51%, reconeixen haver dut a terme algun intent de buscar una nova feina, la qual cosa es coneix com a 'career cushioning' des que s'ha convertit en una tendència global a l'alça.

L'estudi compara també el nivell d'estrès en relació amb el lloc de treball i determina que estan més estressats (un 43%) els qui treballen en remot que els qui treballen presencialment (un 38%). Els més estressats, tanmateix, són els que treballen amb model híbrid, un 45%. Amb tot, és molt més decisiu el nivell d'implicació que el lloc de treball. Tanmateix, els treballadors en remot també mostren més implicació en el treball que els presencials.

Els empleats que no estan implicats en el seu treball, segons l'informe Gallup, saben quins aspectes canviarien per poder estar-ho i la majoria d'ells no apunta al sou. Un 41% dels enquestats apunta a la cultura empresarial, concepte en el qual s'inclouen factors com el reconeixement per les aportacions, la proximitat i accessibilitat dels caps, l'autonomia laboral, l'aprenentatge i evitar treballs repetitius, un major respecte, possibilitats justes de promoció interna i objectius clars amb bon lideratge. Un 28% apunta a sou i beneficis i un 18% al benestar, amb factors com el temps lliure, la possibilitat de treballar en remot o l'assegurança mèdica, com formes de millora.

Europeus, menys implicats però menys estressats

La implicació laboral no mostra grans diferències en relació amb el gènere (un 25% les dones, un 22% els homes) ni quant a edat (23% els menors de 40 i 24% els majors) al voltant del món, però sí el rang: mentre que els caps estan implicats en un 31%, només un 20% dels treballadors reconeixen el seu engagement. Per regions continentals, els europeus en tenen menys de la meitat d'implicació (un 13%) que els treballadors del Sud d'Àsia (33%). Nord-americans, canadencs i llatinoamericans comparteixen un 31% d'implicació laboral, mentre que per la part baixa, per sobre d'europeus, trobem els treballadors d'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica, amb un 15%, o de l'est asiàtic, amb un 17% d'engagement.

Encara que els treballadors amb més estrès són els més desconnectats de la seva feina, aquesta relació no es manté quant a regions. Així, els nord-americans i canadencs són, alhora que els segons més implicats, els treballadors amb més nivell d'estrès, en un 52% dels casos, els mateixos que a l'est d'Àsia. Els europeus, en canvi, senten menys estrès, un 39%, i se situen en la part baixa, encara que al sud d'Asía, al sud-est i també a l'Euràsia postsoviètica encara tenen nivells més baixos d'estrès. L'enuig a la feina tampoc no és un factor gaire europeu, ja que amb un 14% són els segons que menys l'experimenten, tan sols més que els llatinoamericans. Asiàtics del sud (un 36%) són els més irritables en el lloc de treball.

Quant als intents d'abandonar el treball, l'Àfrica subsahariana lidera, de llarg, aquesta classificació, amb un 70% de treballadors buscant activament un canvi, mentre que Europa se situa gairebé a la cua d'aquest rànquing amb un 34%, tan sols per sobre dels països postsoviètics. El clima per trobar feina és òptim a Austràlia i Nova Zelanda, on un 81% creuen que és un bon moment per trobar feina, i bo a Europa, amb un 56% que comparteixen aquesta posició. Molt pitjor el tenen a l'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica, on només el 24% creuen que és bon moment per buscar aquest canvi laboral.