Les lesions musculars i els problemes d'ansietat per sobrecàrrega de feina i precarietat econòmica són cada vegada més habituals a la minvant plantilla d'H&M, que té un nivell d'absentisme gairebé tres vegades superior a la mitjana del sector. Centenars de baixes laborals, algunes de llarga durada, i també excedències que mai no es cobreixen amb nous contractes han portat treballadores i treballadors al límit. Dilluns passat, la reunió entre representants sindicals i empresa va acabar a les 23:15, després de dotze hores, sense un acord, i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i UGT van confirmar la vaga que arrenca aquest dimecres, just quan comencen les rebaixes, i que espera tancar les 125 botigues que hi ha a Espanya. La bona acollida de convocatòria de les aturades parcials de dilluns passat, amb un 87% de botigues tancades (119 de 124) a les hores previstes, genera optimisme entre les fonts sindicals, que creuen que la vaga serà un "èxit".
Les diferències per regions generen situacions desiguals que porten que on hi ha convenis per actualitzar enviï el Salari Mínim Interprofessional (1.080 euros), situació que es dona a Madrid, una de les ciutats més cares d'Espanya. Tenint en compte que, segons denuncien fonts sindicals, els contractes a temps parcial representen el 80% de la plantilla, "i amb horaris canviants que no et permeten buscar una altra feina", hi ha molts treballadors per als que "costa horrors" arribar a final de mes, expliquen treballadors anònims. "Ens hem trobat amb algun atac d'ansietat de treballadors perquè no poden pagar la gasolina del cotxe per anar al treball a finals de mes", relaten fonts de dins de l'empresa, que expliquen que la precarietat s'agreuja perquè la majoria de les vegades aquests contractes parcials s'espaien per tota la setmana, de manera que les despeses no es disminueixen.
Tot i això, les principals demandes de la plantilla de H&M per anar a la vaga no tenen a veure amb increments salarials, sinó amb la càrrega salarial per la reducció de plantilla que suposen les baixes i excedències sense cobrir. La primera i primordial de les demandes era la cobertura de baixes per incapacitat temporal (IT) de llarga durada, per poder tenir "recursos mínims i suficients" a les botigues del grup. Les altres sí que eren econòmiques, però en forma de millores en els plus i a incorporar comissions de venda d'un 3% sobre el total de les vendes. L'empresa va respondre amb una proposta per ampliar hores en contractes a temps parcial i més contractacions, així com retribuir objectius. Però afegien al paquet unes "mesures per reduir l'absentisme", segons expliquen oficialment des de l'empresa, que no van agradar res als sindicats i que van portar a trencar les negociacions. Es tracta de suprimir el complement a la incapacitat temporal (IT), un complement que algunes empreses tenen i que permet que els treballadors de H&M cobrin el 100% del seu sou quan estan de baixa.
Absentisme i "ERO encobert"
L'elevat nivell d'absentisme és, així doncs, un dels rovells de l'ou del conflicte entre treballadors i empresa. Fonts sindicals recalquen que es tracta de "baixes reals" i que, justament, l'absentisme és més gran que en altres empreses del sector perquè les condicions són molt pitjors. "Jo mateixa vaig estar de baixa alhora per dolor a l'espatlla i en el metacarpià, i en el metge em van dir que era per la càrrega de roba, encara que no te'l reconeixen com baixa vinculada al treball", explica una treballadora. "De vegades, l'absentisme és l'única forma que té el treballador de cridar l'atenció, però és un absentisme per problemes físics i mentals", completa una altra treballadora.
Informes interns que circulen entre els treballadors xifren l'absentisme al voltant del 8%, per un 2,7% de mitjana al sector. Mentre que, en comparació amb anys anteriors, les malalties respiratòries i parasitàries eren més o menys similars, les musculoesquelètiques i les relacionades amb la salut mental augmentaven. "La prevalença de crònics també augmenta", expliquen treballadors. Fonts d'UGT i Comissions Obreres, sindicats majoritaris que lideren la vaga d'aquests dies, ofereixen detalls sobre les condicions posant com a exemple la botiga de la Maquinista, on es facturen 12 milions d'euros, la plantilla és de 68 persones, però actualment, entre baixes i excedències, són unes 42 persones. "Tenim 480 hores setmanals de baixes no cobertes", detalla.
Les excedències, a més de no cobrir-se, la majoria de vegades no es culminen amb reincorporació posterior al lloc de treball. Això, sumat al degoteig de tancaments de botigues, "cada mes tanca almenys una", amb perfil baix, com va succeir recentment amb la de Príncipe Pío de Madrid, "i hi haurà més", adverteixen els sindicats, fan que entre els treballadors es parli d'"ERO encobert". El 2021, les retallades inicials a Espanya es van reduir un 70% respecte a la proposta inicial i es van quedar en 349, mentre que el novembre de l'any passat l'empresa va anunciar que acomiadaria 1.500 empleats a tot el món davant de la caiguda de beneficis, xifra que fins ara no s'ha traduït en un pla d'ajustaments per a Espanya. El tancament de botigues, de les 150 el 2018 a les 125 l'any actual, no és proporcional amb una pèrdua de treballadors bastant més significativa: de 5.800 persones a 4.000. La mitjana és de 72 treballadors per botiga tancada, una plantilla superior a la de La Maquinista a ple rendiment. El resultat? "De vegades una botiga de 2.000 o 3.000 metres quadrats, entre baixes sense cobrir i contractes parcials, la poden estar portant entre dos o tres treballadors i és una càrrega inassumible", relaten des dels sindicats.
Caiguda de beneficis
El desgast de la plantilla coincideix amb temps complicats per a l'empresa, que encara que segueix en beneficis els va reduir en un 67% l'any passat fins als 318 milions d'euros. El va atribuir a l'increment de costos, però durant el mateix període una competidora directa com Inditex va aconseguir augmentar els seus beneficis un 27% fins als 4.130 milions. Durant els trimestres posteriors, H&M ve millorant la seva facturació i els seus beneficis, però el fre del segon trimestre el va atribuir a les "condicions meteorològiques desfavorables".
Les comparacions amb Inditex, empresa espanyola, són recurrents als mercats i entre consumidors, però també entre les treballadores de H&M. "Realment són un exemple a seguir", reconeixen, poc després que s'hagi aprovat un Pla d'Igualtat dels més avançats d'Espanya en l'empresa gallega, mentre el de la sueca està congelat. El mes de febrer passat, a més, Inditex va assolir un conveni estatal que deixava enrere les desigualtats salarials per territoris, després de setmanes de protestes, amb un salari mínim de 18.000 euros en un acord que els sindicats van qualificar d'"històric". Corren temps moguts en un sector colpejat per la inflació i amb salaris que difícilment donen accés a un habitatge a les grans ciutats on hi sol haver més botigues de roba per al públic massiu. La catalana Mango, que just aquest dimecres ha celebrat les seves primeres eleccions sindicals, podria afegir-se aviat a les batalles per millorar les seves condicions.