Jove professional, d'entre 25 i 30 anys, que ha aconseguit la seva primera ocupació i que aspira a promocionar-se al si de l'empresa, a millorar el seu sou, i evitar que les noves posicions que es generin les ocupin noves incorporacions. Aquest és el perfil dels treballadors que opten per un gap year o, cosa que és el mateix, els que decideixen prendre's un any sabàtic, generalment traslladant-se a l'estranger, per ampliar la seva formació tècnica o en idiomes. Un segment a l'alça a Espanya que es va ampliant també a posicions laborals més sèniors, amb treballadors de més de 50 anys que fan cursos específics per ampliar els seus coneixements i fer reciclatge professional.
"Veiem que la demanda va augmentant perquè es plasma com una opció per accedir a llocs de més responsabilitat, revalorar les retribucions i treballar més a gust, una cosa que, encara que sembli obvi, no sempre s'aconsegueix," exposa Xavier Martí, director general d'Education First España, el centre que l'escola sueca del mateix nom té a Barcelona. En l'àmbit professional la tipologia de formació que es demanda és diversa, però l'aprenentatge d'idiomes continua sent una de les més recurrents. "Ens agradi admetre'l o no, el domini de l'anglès és encara per a determinades generacions un hàndicap a Espanya", assegura i matisa "i per a alguns joves, també".
Martí insisteix que no sempre s'entén que "invertir un any, o un semestre, de la teva vida en traslladar-se a l'estranger per adquirir nous coneixements, no és tirar un any per la borda", sinó al contrari, "les dades demostren que, fins i tot per als joves que surten de l'educació secundària i no tenen gaire clar com volen que sigui el seu futur i a què volen dedicar-se professionalment, aprofitar un gap year summa més que no resta". Combinar l'aprenentatge d'idiomes amb altres matèries d'interès acadèmic i professional és, al seu entendre, la clau de l'èxit. La immersió cultural d'un viatge a l'estranger amb un projecte acadèmic, a més de tornar més preparat, personal, acadèmicament, lingüísticament i professionalment, és essencial.
Estudis realitzats per Education First a Espanya assenyalen que entre els joves que van decidir dur a terme un gap year, tenen un comportament diferent en reprendre la seva formació reglada. Així, només un 8% (versus el 33% d'alumnes sense cursar formació a l'estranger) dels alumnes no va finalitzar el grau que va iniciar, mentre que només un 13% (vs. 21%) va decidir abandonar definitivament el sistema universitari espanyol. Aquesta experiència, a més de millorar les xifres d'abandonament i canvi de grau, també proporciona millores en la satisfacció dels estudiants, ja que només un 21% (vs. un 40%) dels que acaben els seus estudis declaren no estar satisfets amb com afronten la seva recerca de feina en acabar ni se senten llestos per trobar una feina ben remunerada i on puguin autorealitzaar-se.
En l'actualitat, la demanda d'aquest tipus de reciclatge professional se centra especialment a Madrid, Barcelona i País Basc, que acaparen les dues terceres parts de les sol·licituds que rep anualment Education First España.
L'estudi les empreses espanyoles davant la revolució del reskilling, elaborat per EY i Future for Work Institute, assenyalava que el 61% de les empreses a Espanya reconeix que el reciclatge professional dels treballadors serà en una de les principals prioritats en la gestió de persones, per augmentar la seva capacitació i ocupabilitat, i contribuir a la creació de valor a llarg termini de l'organització.