"Si no existeix, fes-ho tu mateix" és un dels lemes preferits dels emprenedors. En un mercat laboral on empresaris i directius es queixen fa temps que no troben professionals qualificats per als seus llocs de treball, malgrat que encara hi ha tres milions de persones a l'atur, i en el qual l'FP Dual no acaba de quallar, hi ha empreses que directament opten per crear el seu propi centre de formació professional dual. Empreses capdavanteres com Seat poden comptar amb una Escola d'Aprenents des dels anys 50, però altres de més petites s'estan apuntant a aquest model, ara per ara excepcional, de formar els seus propis treballadors amb un centre de Formació Professional. Dos casos exemplars són l'empresa de mecànica de Girona Comtech o els Hotels Riu, que ens han explicat les seves històries.
El model d'FP Dual pretén que la formació professional a Espanya sigui compartida per centres i empreses, que tota la formació es faci responent a les necessitats del mercat laboral, però en el dia d'avui tan sols el 4% d'alumnes cursen aquesta modalitat, en part per les dificultats de coordinació entre centres i empreses. Davant d'aquesta realitat, algunes empreses opten per crear els seus propis centres de formació, aprofitant generoses subvencions públiques que, en el cas d'Hotels Riu, a Balears, "et paga el 100% de la formació i et subvenciona part dels salaris", explica Pere Torrens, director de formació de Riu, que ofereix certificats professionals i formació dual d'hostaleria i d'informàtica. "No entenc com no hi ha més empreses que ho fan", es qüestiona.
"Vam veure les convocatòries per a la formació dual i al mercat feia temps que comprovàvem que existia una falta de formació professional, tant en informàtica com en hostaleria," explica Torrens. "Podíem complir els requisits, teníem instal·lacions per acreditar aules i arrenquem pels cursos d'informàtica", relata. Van per la quarta promoció, a 10 alumnes cada una, i ja han format uns 40 professionals d'informàtica, "gairebé tots treballen amb hotels Riu", apunta Torrens, apuntant excepcions de treballadors que se n'han anat per motius personals no relacionats amb el laboral.
De la informàtica a la cuina
"Existeix un dèficit de centres i un dèficit de persones que vulguin dedicar-s'hi perquè no ho entenen. Tenim des de llicenciats en història o en dret que no es veuen fent una carrera d'informàtica o d'enginyeria, però que poden fer un curs de bases de dades o d'informàtica aplicada al nostre negoci que sí que els resulta accessible. En el cas de l'estudiant de dret, ara té una bona feina a l'àrea de protecció de dades", desenvolupa. "El centre de formació ens permet detectar talent o portar-lo cap a àrees d'IT. I ens està funcionant", s'endinsa.
La formació tecnològica va obrir el camí amb cursos d'unes 600 o 700 hores dividides al 50% entre teoria i pràctica, amb el primer sou d'entre 800 i 1.000 euros ja per pagar aquelles hores de pràctiques. "Alguns dels alumnes ara estan en departaments cobrant fins i tot 40.000 o 50.000 euros", compte Torrens, encara que depèn de les àrees i llocs que ocupi cada treballador. Després d'uns anys formant el personal tecnològic de la seva empresa, han decidit també formar professionals d'hostaleria, la seva activitat per essència.
"Nosaltres, en ser a Palma, no teníem un gran problema de treballadors, però sí que hem vist que en els últims anys molts professionals han deixat el món de l'hostaleria, perquè busquen horaris millors, no treballar caps de setmana, feines que permetin conciliar millor, i també hem perdut professionalitat", explica Torrens. La mescla de la falta de formació amb el fet de tenir "unes instal·lacions hoteleres que estan tancades cinc mesos a l'any", sumades a les subvencions públiques, van derivar en la idea de crear una formació dual d'hostaleria, que aviat serà ampliada a cursos de cuina de formació dual en diferents nivells. "La idea és agafar a gent que no sap res de cuina perquè siguin ajudants una temporada, però que tinguin la possibilitat, a la llarga, d'aprendre més, professionalitzar-se i convertir-se en cuiners", desenvolupa Torrens.
Torrens té clar que el model d'Hotels Riu és extrapolable a moltes empreses, "crec que a moltes els falta implicar-se una mica més en la formació i a l'administració posar-lo més fàcil i fer-ho més accessible", defensa. "Això és el futur, no pots organitzar la formació professional sense comptar amb les empreses", remata. Està d'acord amb la tesi Oriol Homs, sociòleg expert en formació professional que defensa que "el futur de la formació professional és una formació a la carta per a les empreses" i que aquest és l'esperit que ha de garantir la llei de Formació Professional, que pretén que la modalitat dual s'estengui a tota l'FP.
Mecatrónica i nàutica a Blanes
D'aquesta mateixa filosofia va néixer el centre de formació de Comastech, a Blanes, a l'empara de l'empresa metal·lúrgica TMComas, ja en la seva tercera generació en l'ofici. "La va fundar el nostre avi i, en aquell temps, existia la figura de l'aprenent. Ara, en els oficis, és molt difícil trobar relleu generacional", explica Georgina Comas, CEO de la metal·lúrgica i fundadora del centre de formació. "Teníem molta feina i no trobàvem personal qualificat. Queriámos aconseguir que el treball al sector del metall i de la indústria 4.0 fos atractiu, no és fàcil, i que els joves vinguin. Alguns treballadors que arribaven amb una formació de grau mitjà tenien un nivell molt baix", relata Comes, que va ser una de les impulsores que, el setembre de 2020, arrenqués Comastech amb una inversió inicial d'un milió d'euros, esforç considerable per a una empresa que factura uns 8.
El buit a nivell formatiu és tan gran, a la regió encara que també a tot Catalunya, que el centre Comastech no es limita a formar personal per a la seva empresa, sinó que des que van arrencar ha format ja professionals per a 20 empreses diferents en els seus estudis: cicle de grau mitjà en soldadura i caldereria i cicle de grau superior en mecànica i mecatrónica industrial, variable aquesta que molt pocs centres ofereixen malgrat que és la clau de la nova mecànica per barrejar la mecànica de sempre amb els nous funcionaments electrònics dels vehicles. A més, Comastech també ofereix formació ocupacional i un títol propi de formació nàutica sorgit d'un conveni amb Yamaha, de manera que s'ensenyen els coneixements necessaris per treballar amb motos d'aigua de Yamaha i les pràctiques es fan amb l'empresa.
"Tenim més empreses esperant a alumnes que alumnes formant-se", resumeix Comas apuntant a l'èxit d'un model que té molt maargen de creixement. "Aquest tipus de formació necessita grans inversions que no totes les empreses es poden permetre, és necessari que existeixin ajuts públics o més col·laboració entre empreses i administració pública", apunta Comas, que creu que és necessari "més centres i de millor nivell per formar en aquestes disciplines". "Hi ha un buit gegant, per exemple, en soldadura. Si tantes empreses busquen soldadors, per què no hi ha instituts que formin soldadors de grau mitjà?". I explica que els requisits per crear un centre de formació d'acord amb el Servei d'Ocupació, la principal comptar amb deu cabines, és molt difícil de complir. "Si no hi ha soldadors, potser és necessari rebaixar aquests requisits", apunta.
El precedent de Seat
Encara que la Formació Professional Dual naixés el 2012, es potenciés des del Govern espanyol a partir de 2017 i es creés una llei en vigor des de l'any passat per convertir-la en el model dominant, l'esperit d'aquests models neix dels aprenents d'oficis, que existeixen des de fa segles. Avançant-se uns 60 anys al concepte, Seat va crear en els anys 50, amb la fàbrica de la Zona Franca, l'Escola d'Aprenents, "en un període de postguerra en què faltaven professionals d'ofici", apunten fonts de l'automobilística. La primera promoció es va graduar el 1960 amb 18 aprenents que es van integrar a la plantilla de la fàbrica.
"La combinació entre teoria i pràctica és resultat de l'aplicació des de 2014 del sistema de Formació Dual, pel que els alumnes obtenen doble titulació alemanya i espanyola", expliquen de nou des de Seat, que ofereix treball retribuït just després de finalitzar el primer curs. El sistema de Formació Dual ofereix avui 5.000 hores de classes i pràctiques, sempre realitzades en Seat, en les plantes de Martorell, Zona Franca o el Prat de Llobregat, a cadascun dels alumnes.
Seat ofereix Formació de grau Superior a Mecatrónica industrial, on 22 dels 22 alumnes matriculats l'últim any van promocionar, Automatització i robòtica industrial (on 10 d'11 de matriculats van promocionar), Programació de la producció en fabricació mecànica (10 de 10) i Automoció, amb 14 de 14 alumnes promocionats. O sigui, que el nivell d'inserció laboral és pràcticament del 100%, amb un total de 54 alumnes titulats que s'han afegit a les files de Seat l'últim any. "Fomentar les pràctiques reals tutoritzades en l'entorn real d'una empresa, unit a un extens contingut acadèmic actualitzat contínuament amb les necessitats reals de l'empresa, garanteix la creació de talent especialitzat que les organitzacions necessiten. És una fórmula contrastadament d'èxit en diversos països europeus, i cada vegada més estesa en empreses espanyoles", apunten des de Seat.
El diagnòstic de l'èxit posa d'acord a Govern, centres de formació i empreses, i existeix una xarxa de 1.500 empreses compromeses amb la Formació Professional Dual, així com existeixen 1.164 centres de Formació Professional que ofereixen aquesta modalitat a tot Espanya. Tanmateix, continuen sent tan sols 36.000 alumnes els que cursen aquesta via, un 4% del total de gairebé un milió d'estudiants d'FP a Espanya.