Catalunya està fora del podi de comunitats que lideren l'atracció i retenció del talent a Espanya. La Comunitat de Madrid, Euskadi i Navarra li superen en gairebé tots els àmbits, tret d'en capacitats tècniques, i està vuit punts per sota de la regió de la capital (59 contra 67) al Mapa del Talent de la Fundació Cotec 2023, amb xifres de 2022. L'estudi mesura centenars d'indicadors (sociolaborals, formatius, de benestar) que fan que un lloc sigui ideal per atreure, potenciar i retenir el talent.
A l'últim informe, de l'any 2020, Catalunya ja es trobava en quarta posició, amb 56,3 punts, i perdia així el podi en el qual sí que hi era l'any anterior, 2019, amb 57,7 punts (1,3 menys que ara) amb els que superava lleugerament Euskadi. El 2021 i el 2022, no es va presentar un informe equiparable.
A més, l'estudi mostra que 4 de cada 10 espanyols que es viuran l'estranger el fan per ocupar llocs altament qualificats i més de la meitat (el 52,7%) tenen estudis superiors. Al contrari succeeix amb els migrants que arriben a Espanya: només un 11,3% arriben a càrrecs altament qualificats.
L'estudi de Cotec analitza les relacions migratòries entre Espanya i Alemanya, pel fet de ser un dels principals pols d'atracció de talent d'Europa, i introdueix també el país teutó en les classificacions de talent per veure fins a quin punt la mitjana espanyola i les seves comunitats estan al nivell. La Comunitat de Madrid supera a Alemanya en alguns punts, encara que no a les regions més competitives d'Alemanya.
El primer dels variables del rànquing de talent de Cotec analitza els facilitadors de talent, amb factors com les infraestructures TIC, la utilització de tecnologia, la vulnerabilitat d'empreses i treballadors, el teletreball o el preu de l'habitatge com alguns dels elements que faciliten la instal·lació de talent. En aquest rànquing, la Comunitat de Madrid supera amb 77,2 punts sobre 100 a la mitjana alemanya, que és de 71,8, i per sota es troben el País Basc (70 punts), Navarra (62,6) i Catalunya, 62,1, 10 punts per sobre de la mitjana espanyola que és de 51 punts.
Al segon pilar analitzat, l'atracció, es mesura l'obertura del mercat, la inversió estrangera en sectors d'alt valor afegit, la presència d'empreses i estudiants internacionals, la proporció d'estrangers amb estudis superiors o la bretxa salarial. Comunitat de Madrid, Navarra i el País Basc tornen a liderar per sobre de Catalunya, que amb 55,4 punts es troba per sobre d'Alemanya en aquest variable.
El factor creixement analitza l'impuls educatiu de les administracions i els resultats de PISA o el rendiment dels sistemes universitaris. Catalunya, malgrat tenir algunes de les millors universitats d'Espanya, cau en aquest rànquing fins a la novena posició, amb 54,6 punts, lleument per sobre de la mitjana espanyola (52 punts) i 17 menys que el líder, Euskadi (71,3), de nou per darrere de la Comunitat de Madrid, Cantàbria, Aragó, Galícia, Navarra i Castella i Lleó.
Al quart pilar, el de retenció de talent, s'analitzen factors que faciliten que el talent no sigui expulsat, com la protecció social, la despesa en salut o la protecció del medi ambient o el que es tarda a anar a la feina. Catalunya tampoc no lidera la retenció de talent i, de nou, queda amb 59,1 punts al darrere d'una Comunitat de Madrid líder (67,7 punts), Euskadi i Navarra. La mitjana espanyola és de suspens pels pèls, 49 punts, en retenció de talent.
Tan sols lidera Catalunya en capacitats i vocacions tècniques, on es mesura la qualificació, productivitat i correspondència entre formació i ocupació. Encara que lluny d'una mitjana alemanya que assoleix els 94,4 punts, Catalunya és la millor comunitat autònoma en perfils tècnics amb 80,8 punts, per sobre de Madrid (78,9) i Balears, 67,5 punts.
En el sisè i últim pilar, el de coneixement, la Fundació analitza la població amb educació superior, el nombre d'investigadors, científics i enginyers, el percentatge d'alts directius i l'exportació d'alt valor afegit així com la despesa en innovació per valorar la presència de personal apte per produir en l'Economia del Coneixement. De nou, Catalunya torna a quedar fora del podi, amb 62 punts i superada de lluny per Madrid (80 punts), País Basc (77) i Navarra (70).
Encara que el seu bon acompliment en capacitats i vocacions tècniques li faci guanyar algun punt, Catalunya apareix amb 59,1 punts gairebé 6 punts per sota de Navarra, que és tercera, en el rànquing global, per davant d'Aragó, que té 53,4 punts i de la mitjana espanyola de 49,1. Al vagó de cua del talent espanyol trobem fins a cinc comunitats autònomes per sota dels 40 punts. Són Andalusia, amb 34,4, Extremadura, amb 32,8, la Regió de Múrcia, Castella-La Mancha (ambdues amb 30,3) i les Illes Canàries com a fanalet vermell amb 30 punts.
Next Generation en I+D
Un dels factors que pot potenciar les millores en atracció i retenció de talent a les diferents regions d'Espanya és la inversió en I+D i sector tecnològic i la mateixa Fundació Cotec va presentar també recentment un informe que analitza concretament aquesta dedicació dels fons europeus. L'informe Monitor NExtGen recull que el 37,7% dels fons Next Generation ja entregats s'han dedicat a investigació, desenvolupament i digitalització: 14.536 milions sobre un total de 45.727.
La Comunitat de Madrid s'ha quedat amb la partida més important de Next Generation dedicats a digitalització, 2.857 milions d'euros, el 38,1% del total i gairebé el triple que Catalunya, que amb 1.086 milions tan sols ha rebut el 14,5%. És molt més, en qualsevol cas, que els 627 milions d'euros (un 8,4%) que ha rebut Andalusia, tercera receptora més gran. Els autors de l'estudi destaquen que el gran pastís de Madrid es deu a la presència de seus més important de grans empreses i organismes públics, si bé té un milió menys d'habitants (6,6) que Catalunya, amb 7,5 milions i dos menys que Andalusia, la comunitat més poblada amb 8,4 milions d'habitants.