Aquest mes de maig, Espanya compleix 5 anys des que es va començar a obligar a registrar l'hora d'entrada i de sortida a la feina. La bona notícia és que aquesta és una pràctica generalitzada que ajuda a controlar els excessos de jornada i la dolenta, que encara hi ha 130 milions d'hores extra cada any que no es paguen, amb xifres de 2023, resultat de multiplicar per les 50 setmanes de l'any la mitjana de 2,5 milions d'hores extres setmanals sense pagar de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de 2023.

El magistrat del social a Sevilla i professor de Dret Laboral en la Universitat Oberta de Catalunya, Carlos Javier Galán, apunta que "hi continua havent molt nivell d'incompliment" però celebra el marc sancionador que permet la seva obligatorietat. "Als jutges ens està servint per condemnar a les empreses a pagar les hores extraordinàries no només quan el registre posa de manifest l'existència d'hores no abonades, sinó també quan hi ha indicis d'excés de jornada i l'empresa no compleix amb la seva obligació d'aportar el registre que li requerim", explica.

"Sí que hi ha algunes demandes de pagament d'hores extraordinàries que es fonamenten precisament en el registre, en les que es revela com un instrument útil. Però, sobretot, trasllada l'obligació de prova a l'empresa perquè, si no aporta el registre o no l'aporta tal com exigeix la norma, ens permet condemnar-la. Abans que s'establís aquest registre, les persones treballadores tenien molt complicat provar les hores extraordinàries als jutjats i avui aquesta situació crec que s'ha corregit en bona mesura", desenvolupa Galán.

En efecte, el 2023 la inspecció de Treball va imposar multes per un total de 15,5 milions d'euros per incompliments de jornada i extres sense pagar, amb 14.292 infraccions en total, un 45% més que el 2022. Les sancions per hores extres sense pagar van dels 750 als 7.500 euros, mentre que les multes per no complir registre horari van dels 60 als 187.000 euros.

En l'últim trimestre, 354.000 treballadors van realitzar hores extres sense pagar, gairebé un 40% del total de treballadors, 899.000, que asseguraven realitzar hores extra a l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística. Per sumar 2,5 milions d'hores extra sense pagar la setmana, cada persona treballaria 7 hores extra sense cobrar-la.

Canvis proposats per Treball

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha plantejat a sindicats i patronal que de la mà de la reducció de jornada a 37,5 hores es millori el registre horari, de manera que sigui remot i permeti també als teletreballadors reflectir fidelment la seva jornada.

La secretària d'Acció Sindical i Transicions Justes de Comissions Obreres a Catalunya, Cristina Torre, recorda que la llei que obliga va néixer d'una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per un incompliment al sector financer.

"En aquell moment, el 2018, es parlava de 2,8 milions d'hores extra sense pagar per trimestre i estem en xifres similars", alerta Torre, que demana "millores" en un sistema de registre que "no acaba de funcionar". La sindicalista adverteix que els sistemes telemàtics que utilitzen les empreses no tenen comunicació directa amb el ministeri i que es podria establir algun registre oficial que oferís les dades de manera oficial i directa amb les administracions públiques. La Intel·ligència Artificial, defensa, podria facilitar aquesta comunicació directa.

Falten, a més, inspectors de treball i "una major estabilitat laboral al sector públic", alerta Torre, condicions necessàries per dur a terme els sistemes de control i sanció. "Tampoc no pot sortir més barat la multa que no pagar les extres", completa.

Les possibilitats més enllà del registre

Entre les empreses que es dediquen al registre horari, el grup SPEC ho feia ja des de molt abans que la llei obligués: nascuda fa 47 anys, es dedicava inicialment sobretot a la indústria, on fitxar és habitual des de fa molt. Amb 13.000 instal·lacions a més de 40 països i 8 oficines a Espanya, el seu principal mercat, SPEC factura prop de 9 milions anuals.

Per al seu CEO, Marcelo dos Reis, "existeixen dos tipus d'empreses, les que fan el registre horari per complir la llei i les que veuen una eficiència en això". I creu que, malgrat les reticències inicials, el control horari s'acaba imposant i "les empreses acaben comprovant que existeix un potencial molt més enllà".

S'explica: "Al principi, les empreses accedeixen a softwares com el nostre per complir la llei. Però els sistemes es van perfeccionant, incorporaran la Intel·ligència Artificial i et serveixen per planificar torns futurs". Defensa, a més, que els softwares faciliten més la fiabilitat de les dades a l'hora de conservar-los que els casos en què el registre queda en paper.

Com a exemple, posa sistemes molt complexos com els hospitals, on hi ha torns molt llargs i molts tipus de treball a coordinar. "Un sistema informàtic de control de torns permet que es puguin fer canvis de torns a futur si hi ha algun problema sense necessitat d'acudir a Recursos Humans", explica Dos Reis, convençut de què a més les estadístiques i informació que ofereix el sistema ajuda a optimitzar la productivitat i planificació a futur.

Més vigilància i seguiment

El magistrat Galán valora com "imprescindible" l'obligació de registre horari, de manera que el pagament d'extres no està subjecte a "una prova impossible". I de cara a les modificacions, alerta del risc que la proposta de modificació electrònica suposi "una càrrega extra de treball" per a les pimes, mentre que demana més nivell de concreció "quant als requisits" perquè un registre horari sigui vàlid.

"Faria falta més vigilància i seguiment per part de la Inspecció, però amb la plantilla que té la mateixa i el creixement de les obligacions laborals, no donen l'abast", afegeix Galant, que també opina que "no estaria malament establir en la llei alguna presumpció per a cas d'incompliment: si l'empresa no implanta el registre obligatori, no li demanaré al treballador que m'emprovi les hores extres que hagi fet, perquè l'empresa no pot beneficiar-se del seu propi incompliment." "Això ho estan fent la majoria dels tribunals, però si s'incorporés al text legal seria més fiable", afegeix.

Cinc anys després de la seva instauració, "continua estant pendent que les possibilitats de desenvolupament que oferia la norma en remetre's a la negociació col·lectiva, per concretar sistemes adequats adaptats a la realitat de cada sector", apunta Galán, que també creu que els sindicats "haurien d'informar bé els treballadors sobre com actuar davant de les exigències d'algunes empreses perquè emplenin horaris d'entrada i de sortida que no responen a la realitat".