Quan arriba la calor, amb el canvi d'armari, les dessuadores i jerseis passen a millor vida, però no sempre ho fan els pantalons llargs encara que ho desitgem. Encara que pràcticament des de juny i fins a finals de setembre aquesta peça pot provocar més molèsties que confort, els codis de conducta de les empreses i una tradició que encara considera en els homes el vestit i corbata com a paradigma de formalitat segurament ens facin no només mantenir-los, sinó també posar-nos-els cada dia per anar a treballar. Però, què diu la llei sobre això? Quan i com decidir si me la jugo i vaig en pantalons curts a treballar?
Per començar, no hi ha a l'Estatut de Treballadors un apartat específic per a la vestimenta, i el més proper a això és l'article 20, que estipula que "el treballador estarà obligat a fer el treball convingut sota la direcció de l'empresari o persona en qui aquest delegui". És per això que el codi de vestimenta el pot marcar l'empresa, no només tenint en compte la seguretat i les necessitats d'un treball (botes amb punta metàl·lica en feines de càrrega i descàrrega, cinturó amb una funda per a la defensa en el cas dels vigilants de seguretat), sinó també atenent la imatge.
És per això que existeixen nombrosos treballs als quals és obligat anar amb uniforme i aquest uniforme, en la majoria dels casos, inclou uns pantalons llargs, si bé hi ha cada vegada més excepcions i flexibilitat. Atenent aquests antecedents, com en tantes altres qüestions, el més lògic sembla adaptar-se al que diguin els teus superiors en l'empresa. Però hi ha casos en els quals els convenis col·lectius sí que detallen si es pot o no anar en pantalons curts, gaires vegades després de casos puntuals que hagin generat dubtes.
Aquest va ser el cas, per exemple, del conveni col·lectiu d'EMT València, companyia municipal d'autobusos, que el 2018 va introduir canvis en la indumentària que permetien l'ús de pantalons curts a l'estiu. Al conveni col·lectiu d'entregadores de menjar, conegut com a delivery i aprovat el juliol de l'any passat, també es recollia que els entregadors podien anar en pantalons curts "per a la realització de tasques de cuponeo", donant a entendre que no estaria igualment permès en el repartiment de menjar.
Com en la majoria de supòsits, el lògic sembla atendre els superiors i la normativa de l'empresa, encara que si no té un codi de vestimenta estipulat i concret i et volen obligar a anar en pantalons llargs, pot ser que tinguin les de perdre. Si el sindicalista que portes dins vol portar fins al final el dret a utilitzar pantalons curts (que, d'altra banda, cada vegada tenen més defensors en un món cada vegada més calent i divers), no series el primer.
L'any 2001, el Tribunal Suprem de Justícia de Madrid va dictar una sentència favorable a un treballador i contrari a l'empresa de màrqueting telefònic que li va acomiadar per insistir a vestir pantalons curts malgrat que la seva cap li havia insistit en diverses ocasions que no ho fes. El fet que no treballés de cara al públic va ser una de les claus de la sentència.
Però, així i tot, encara existeixen molts sectors i empreses on està mal vist anar a treballar en pantalons curts, ja que encara es relaciona amb la informalitat del temps lliure i de l'estiu, contrària a la formalitat masculina associada als vestits amb corbata, vestimenta encara habitual de directius empresarials, agents comercials i oficinistes de banca.
De la Constitució a la faldilla
Però els codis de vestimenta i de conducta, i també els convenis col·lectius, han d'anar sempre d'acord amb la Constitució, que recull el dret a la pròpia imatge, a la llibertat d'expressió i a la no-discriminació. Són nombrosos els casos en què dones s'han rebel·lat contra la seva empresa per obligar-los a portar faldilla i talons. Un dels més sonats va ser un acomiadament declarat nul a Huelva l'any passat a una treballadora d'un tanatori que es va negar a portar talons i faldilla.
En la intersecció entre les dones que, lògicament, no accepten la imposició de la faldilla i els incòmodes talons en el seu lloc de treball i la cada vegada més comuna petició de poder treballar en pantalons curts, es troba l'anècdota que va protagonitzar un taxista de Vigo el 2019. Davant d'una normativa que li impedia l'ús dels pantalons curts al taxi i al mig d'una onada de calor, el taxista va decidir plantar-se en el treball en faldilla, jugada que va generar divisió d'opinions en el gremi. L'ordenança municipal prohibia els pantalons curts, però no les faldilles. Davant d'aquesta situació, el buit de l'ordenança dona les de guanyar el treballador.
Amb tot i amb això, els experts en protocol encara recomanen no utilitzar els pantalons curts en determinades situacions de treball. El blog prolaboral.com exposa algunes d'elles, com per exemple, i segurament per sobre de totes, la de no fer servir uns pantalons curts en una entrevista de treball. És la més important perquè quan tenen lloc aquestes entrevistes en moltes ocasions ni tan sols es coneix la pràctica o la normativa de l'empresa, i l'ocupador pot emportar-se una mala imatge del treballador.
El mateix blog apunta que "els pantalons curts es consideren una peça de vestir informal i no és recomanable per a treballs d'oficina", però allà ja entraríem en les normatives de cada sector i empresa i les ganes del treballador de generar un conflicte quan no existeixi una normativa clara i vulgui apostar pels pantalons curts. També apunta a les reunions amb clients com a contextos en els quals uns pantalons curts no són l'ideal, així com per a aquells treballs, clar, on els pantalons curts puguin aportar més seguretat i, llavors, entrem ja en l'apartat dels riscos laborals. La resposta a la pregunta que obre l'article, així doncs, és que sí, els pantalons curts encara estan mal vistos en els entorns laborals, però que cada vegada més empreses i sectors s'obren i flexibilitzen els seus codis de vestimenta.