El Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria ha declarat nul, per discriminatori, l'acomiadament d'un treballador que quinze dies abans havia comunicat a la seva empresa que la seva parella estava embarassada.

La sala accepta el recurs del treballador, corregeix la decisió del Jutjat Social que va dictaminar a favor de l'empresa i condemna aquesta a readmetre'l en les mateixes condicions que regien abans de l'acomiadament, amb l'abonament dels salaris de tramitació.

La sentència declara la vulneració de drets fonamentals, en concret, de la igualtat i no discriminació reconegut a l'article 14 de la Constitució; i condemna a més l'empresa a l'abonament al treballador d'una indemnització de 7.501 euros.

Segons la fallada, a què ha tingut accés EFE i que pot ser recorreguda al Suprem, el demandant tenia la categoria de conductor-mecànic en una empresa de transport de mercaderies per carretera en la qual treballava des de setembre de 2022.

El gener de 2023, l'empresa li va comunicar per carta la rescissió unilateral del seu contracte "per la contínua i voluntària disminució del seu rendiment en el treball" durant els últims mesos.

L'empresa va pagar 763,12 euros a aquest conductor en concepte d'acomiadament improcedent.

En la sentència també es recull, com a fet provat, que l'empresa demandada va conèixer, des de l'inici de la relació laboral amb aquesta persona, la seva intenció de tenir fills, que estava tenint dificultats per aconseguir-ho i que la parella estava sent tractada en el servei de reproducció assistida.

El treballador i l'empresa van acudir a l'Organisme de Resolució Extrajudicial de Conflictes Laborals (ORECLA) però no van arribar a un acord, per la qual cosa es va interposar una demanda per vulneració de drets fonamentals, que el Jutjat Social va desestimar en primera instància.

El treballador va recórrer i ara la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria li ha donat la raó.

La Sala esmena la sentència d'instància

Segons el parer de la magistrada d'instància, no es podia concloure que l'acomiadament fos per la voluntat de l'empresa que aquest home no gaudís del permís de paternitat.

I en aquest sentit, assenyalava que l'extinció de la relació laboral es va produir sis mesos abans del naixement de la filla d'aquest treballador, que, sota el seu criteri, és un termini prou distanciat.

La Sala Social, tanmateix, discrepa d'aquest argument d'instància, en línia amb l'expressat per la part recurrent, i adverteix que no és el mateix la possibilitat de quedar embarassada, que coneixia l'empresa, que és "una mera hipòtesi que no havia de fer-se efectiva malgrat els intents de la parella", que "la realitat de l'embaràs", que va tenir, de fet, "la resposta immediata de l'acomiadament".

Per a la Sala existeix discriminació reflexa

Per a la Sala, aquest és un "supòsit de l'anomenada discriminació reflexa o per associació", que es produeix "quan els qui pateixen les conseqüències pejoratives de la discriminació per raó de sexe ho fan per la seva vinculació familiar amb la dona".

"La persona discriminada no és titular de la condició constitucionalment protegida (en aquest cas el sexe femení), però per la seva relació amb la titular de la característica de diferenciació proscrita, suporta els tractaments lesius o pejoratius de la discriminació", s'aprofundeix en la sentència.

En aquest cas, per al Tribunal Superior, s'acredita que la decisió de l'empresa "suposa discriminació prohibida" i "indirecta".

Abunda que, per part de l'empresa, es comunica un acomiadament "per una eventual disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat quan no s'ha provat, tanmateix, cap incompliment en el moment adequat."

I això malgrat que "sí que s'ha reconegut amb immediatesa la improcedència i s'ha abonat la indemnització".