Aquest diumenge se celebra el Dia Internacional de les persones amb discapacitat, un col·lectiu amb moltes dificultats no només per trobar feina, sinó també per tenir relacions en les empreses, a causa d'un estigma o falta de costum que moltes vegades impedeix als seus companys d'abordar les relacions amb normalitat.
Segons un estudi de l'empresa de Recursos Humans Synergie amb dades del Ministeri de Treball i Economia Social d'aquest any, només el 35% de les persones amb discapacitat es troben actives al mercat de treball, fet que demostra la seva dificultat en contrast amb les persones sense discapacitat, d'entre les quals treballen el 78%. Dels afiliats, a més, 7 de cada 10 s'acullen a l'àmbit protegit (Centres Especials d'Ocupació), la qual cosa aguditza la infrarepresentació en els ambients ordinaris de treball.
Encara que algunes d'elles poden estar incapacitades per al mercat de treball, existeix també una dificultat de les empreses per incloure aquests professionals. Són 315.850 les persones amb discapacitat que treballen i representen l'1,57% del total d'afiliats en la Seguretat Social, que és de més de 20 milions de persones.
Això sí, el creixement de l'afiliació de persones amb discapacitat supera a la mitjana de professionals espanyola i és d'un 6,77% en relació amb el total d'afiliats el 2021, per sobre del 3,90% d'augment d'afiliats sense discapacitat.
La bretxa de gènere és una realitat també present entre aquest col·lectiu, ja que el 60% dels afiliats són homes i només un 40% són dones, una diferència més gran que la general, que és d'un 52% d'homes treballant i un 47% de dones. Les dones compten amb una taxa d'atur del 23% davant un 22% dels homes.
L'atur, al qual tan sols estan inscrites les persones disposades a treballar i que hi és 10 punts per sobre de l'atur general entre les persones amb discapacitat, demostra com el mercat laboral tendeix a excloure més les persones amb discapacitat que la resta
Les taxes d'activitat i ocupació més elevades entre persones amb discapacitat es troben en persones d'entre 25 i 44 anys, mentre que la taxa d'atur augmenta entre els menors de 25, encara que aquests representen sol el 3,28% de les persones amb discapacitat.
Els serveis a edificis i activitats de jardineria conformen la categoria amb més nombre d'afiliats amb discapacitat, fins al 15% sobre el total d'afiliats amb discapacitat, una xifra que suposa un 7,8% del total de treballadors en aquest sector. Les activitats de serveis socials sense allotjament presenten un 13,8% de persones amb discapacitat, és on més presència tenen sobre el total.
Per sectors, el sector serveis acumula al 81% d'afiliats amb discapacitat, més que al mercat laboral general, on són un 71% dels contractes. El sector industrial representa un 10% de les contractacions, l'agricultura un 5%, la construcció un 4% i el 9% la resta de sectors.
El 43% de les contractacions corresponen a persones amb discapacitats físiques, mentre que només un 6% són persones amb discapacitat psíquica, mentre que un 0,4% són discapacitats sensorials per un 51% de casos en els quals no es detalla.
El 64% mai no ha tingut un company amb discapacitat
La falta de visibilitat del col·lectiu acaba repercutint també a la forma en què aconsegueixen inserció social i laboral, com mostra el fet que el 45% de treballadors entrevistats en un estudi de la Fundació Adecco reconeixen que tenen dubtes o incomoditat a l'hora de relacionar-se amb persones amb discapacitat. El desconeixement (64%), l'absència d'experiències prèvies (55%) o la por d'ofendre (54%) són els principals motius d'aquesta incomoditat. Aquest mateix estudi xifra en un 64% el nombre de professionals que mai no ha tingut un company amb discapacitat.
L'estudi forma part d'una campanya en la qual, a més, la Fundació apunta les 7 claus per trencar els silencis incòmodes en ambients de treball.
La primera és la ruta a la inclusió, que consisteix a tenir durant els processos de selecció una anàlisi de les barreres existents en l'empresa per a la contractació d'aquests col·lectius.
En segon lloc, la formació al personal perquè els treballadors tractin de manera adequada als treballadors amb discapacitat, amb especial èmfasi en els departaments de Recursos Humans.
L'"habilitat d'incloure", o sigui, treballar la mirada inclusiva i el coneixement de diverses realitats entre els treballadors, és una de les claus d'aquest procés de normalització.
En quart lloc, traslladar als empleats el testimoni de persones amb discapacitat referents a l'hora de trencar prejudicis, i en cinquè, la Fundació apunta a promoure el voluntariat entre els empleats.
Les dues últimes claus per fomentar aquesta inclusió són les aliances amb partners referents en la promoció de l'ocupació de persones amb discapacitat i el sentit comú i l'empatia com a eines de proximitat i relacions.