Les dones són han arribat a ocupar la meitat dels alts càrrecs de la Generalitat i llocs directius del seu sector públic, amb una progressió ascendent en els últims tres anys, passant del 48% al 55%, segons l’últim estudi elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. No obstant això, la presència femenina en càrrecs de responsabilitat a les entitats del sector públics, unes 216, queda lluny de la paritat. En concret, el percentatge s’ha situat en el 39% el 2023, contra el 30% de l’any 2020, però s’ha de tenir en compte que en aquestes entitats s’ha registrat una reducció del nombre total de places laborals que ha afectat directament els homes, que han passat de 2.054 a 1.367, però això no ha estat en detriment de les dones, perquè el seu nombre només ha crescut lleugerament, de 871 empleades a 877. De les 14 conselleries de la Generalitat, n'hi ha vuit -Igualtat i Feminismes; Acció Exterior i Unió Europea; Educació, Justícia, Drets Socials i Cultura; Salut i Presidència- on les entitats adscrites són paritàries.
Tornant al pes de la dona en el Govern de la Generalitat, per tipus de càrrec, les dones superen la paritat en la majoria d’alts càrrecs, però només arriben al 37% en els llocs de direcció i al 30% de presidència de les entitats del sector públic (altres 163 com Acció, l’Agència Tributària, FGC, SOC o Teatre Nacional, entre altres).
L’estudi La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic 2023 determina que, mentre que la bretxa salarial està per sota del 5% en el Govern de la Generalitat i en l'1,2% a les entitats del sector públic, la divergència de gènere està molt present en les condicions de treball. Així, les dones són les que pateixen més precarietat en els llocs de base de l’administració catalana. Actualment, les dones representen el 71% del col·lectiu d’interins i personal laboral temporal, un percentatge superior al 65% en els col·lectius de funcionaris i personal laboral indefinit.
La directora de l’Observatori, Anna Mercadé, i la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, Carme Poveda, ha explicat que gràcies a la voluntat política, la pressió social i l’aplicació de les lleis s’està avançant en la paritat, però amb més velocitat al sector públic que al sector privat. Això és resultat en part a què l’accés en el sector públic és més meritocràtic i, a més, la dedicació horària és més acotada que en el sector privat, fet que acaba motivant una major participació femenina en el conjunt del sector públic. Això hauria de traslladar-se en part en més dones en llocs de responsabilitat.
Així mateix, des de l’ODEE de la Cambra demanem que la llei d’Igualtat se segueixi aplicant independentment del partit que governi. En aquest sentit, han advertit que la paritat a l'administració està justificada per una reducció d'uns 700 càrrecs públics entre el 2020 i el 2023 que ha afectat "especialment els homes mentre el nom de dones ha augmentat lleugerament", segons recull Europa Press. Preguntades pel motiu d'aquesta reducció de places, Poveda i Mercadé han coincidit que un dels motius "podria ser" la sortida de Junts del Govern, tot i que han remarcat que no es pot afirmar amb seguretat perquè hi ha molts altres factors. Les responsables de l’informe han assegurat que faran un seguiment del recorregut que tindran aquestes places, si es tornen a ocupar per homes o per dones, i han demanat a la Generalitat que es mantingui la paritat, encara que es recuperin els càrrecs. També demanem continuar lluitant contra el sostre de vidre, que existeix tant en el sector públic com en el privat, i per disminuir la precarietat i la temporalitat en la funció pública, que afecta en grau més alt a les dones.