Un sou més elevat sol suposar més satisfacció a la feina. Però no es tracta d'una matemàtica perfecta i hi ha molts altres factors que hi influeixen: l'ambient laboral, l'horari, la flexibilitat i la possibilitat de fer el que t'agrada. Aquesta percepció que pot haver sentit qualsevol treballador durant la seva carrera es tradueix en xifres al Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en l'Ocupació, publicada aquest dimarts, on es mesura la satisfacció laboral i el salari mitjà per comunitats autònomes. I no coincideixen: Les Balears és la comunitat amb més satisfacció a la feina (els seus treballadors li posen un 7) tot i que la Comunitat de Madrid és la que té un salari mitjà més alt, amb 2.282 euros.

Existeixen dos punts de diferència entre les Balears i la comunitat on més baix es puntua la satisfacció i les oportunitats laborals, que és Astúries amb un 5,1. Catalunya és la segona comunitat amb millors condicions laborals segons els empleats, que li donen 6,6 punts de mitjana sobre 10, seguida de Madrid amb un 6,4 i de la Comunitat Valenciana i Cantàbria amb un 6,2 cada un, últimes comunitats amb una nota per sobre del 6. A cua, hi ha set comunitats on la feina es puntua per sota del 5,5: són Navarra, Castella i Lleó i Múrcia (amb un 5,4), Castella-la Manxa i Canàries, amb un 5,3, i Extremadura, amb un 5,2, per davant d'Astúries.

 

 

 

 

Quant a sous, el salari mitjà de la Comunitat de Madrid en el quart trimestre de 2023 va liderar la taula espanyola amb 2.282 euros al mes, lleument per sobre d'Euskadi (2.197) i Navarra (2.093), comunitats per davant de Catalunya, que és l'última per sobre de la mitjana espanyola en arribar a 2.056 euros de salari nominal ordinari brut. La mitjana espanyola va ser de 1.920 euros al mes. La bretxa entre comunitats s'eixampla i és un 15% major entre el salari més alt, el madrileny, i el d'Extremadura, que amb 1.533 euros és el més baix d'Espanya, segons l'estudi d'Adecco, i 749 euros menor que el de la Comunitat de Madrid.

Per sobre d'Extremadura, però per sota dels 1.700 euros anuals se situen les Canàries (1.630) i Múrcia (1.674), mentre que Andalusia, amb 1.709 euros al mes, és la primera comunitat a superar els 1.700, encara lluny de la mitjana espanyola.

Balears, on més puja el sou (un 7,7%)

La mitjana espanyola, gràcies a la pujada del Salari Mínim Interprofessional, a les revisions salarials en negociacions individuals i també als nous convenis vinculats a la inflació, ha pujat un 5,4% en comparació a l'últim trimestre de 2021, amb el qual ho compara Adecco, i els 1.920 euros al mes constitueixen un màxim històric. Totes les comunitats, de fet, assoleixen un màxim salarial històric en l'últim trimestre de 2023.

Però no totes han vist els mateixos augments salarials. Així, Balears ha aconseguit la pujada de sou més potent, amb un 7,7%, per sobre de la Comunitat de Madrid, on el sou ha pujat un 6,7% i Navarra, amb un 6,2%. Extremadura, Cantàbria i les Canàries són les comunitats on menys ha augmentat el sou, un 2,1%, un 3,2% i un 4% respectivament. A Catalunya, el sou ha pujat un 5,2%, lleument per sota del 5,4% de pujada salarial de mitjana a Espanya.

El poder de compra cau un 2,6%

Aquestes pujades salarials no han compensat, segons aquest monitor, la inflació. I, per tant, el poder de compra dels salaris mitjans ha caigut. Concretament, l'assalariat mitjà ha perdut un 2,6% o 610 euros menys de la seva butxaca de capacitat de compra. Però aquestes pèrdues, que es donen en 15 comunitats autònomes, varien entre els 316 euros a l'any que ha perdut un treballador de la Comunitat de Madrid i els 1.265 euros anuals que ha perdut en poder de compra el treballador mitjana del País Basc. Catalunya és la segona comunitat que menys poder adquisitiu ha perdut, amb 326 euros a l'any, mentre que les Balears (on el poder de compra ha augmentat en 674 euros) i les Canàries (399 euros a l'any més) són les úniques comunitats que han vist el seu poder de compra reforçat el 2023.

Això sí, la caiguda del poder de compra és una tendència que va canviar en l'últim trimestre de l'any i va ser més gran que l'anterior. La capacitat de compra del salari mitjà actual és un 8,8% inferior al poder adquisitiu més important de la sèrie històrica, que és el de 2009, i és també menor que la de l'any 2000. Si el covid va suposar la major i més brusca caiguda per al poder de compra l'any 2020, l'efecte rebot de 2021 va produir l'increment més accentuat, però la inflació va tornar des de l'any 2022 i la invasió d'Ucraïna a colpejar el poder adquisitiu dels espanyols, que es comença a recuperar a finals de l'any passat.