Durant molts anys en L.M. va treballar per Webhelp, una empresa subcontractada per Google a Barcelona per fer tasques d’atenció als usuaris. De nacionalitat portuguesa, en L.M. va anar ocupant diferents posicions en l’empresa, arribant a ser mànager de grup. Tot i aquesta millora de posició en la jerarquia dins de l’empresa va veure en algun moment que alguna cosa deixava de ser lògica: companys que eren els seus subordinats cobraven més diners. A poc a poc es va adonar de la situació, l’empresa pagava salaris diferents i la diferència tenia a veure amb la nacionalitat i el mercat pel qual treballaven. Companyia del sector de la tecnologia, que acull el perfil d’immigrants que se’ls distingeix de la resta perquè se'ls anomena expats, Webhelp establia una discriminació a les nòmines segons l'origen: pagava un sou més elevat a empleats nòrdics i escandinaus, i menys als treballadors del sud d’Europa i llatinoamericans.

Aviat aquesta situació va començar a encendre en L.M., que veia en aquest fet una injustícia. Relata que la diferència de sou podia arribar a ser de 10.000 euros al mes. “Veia companys amb ritmes de vida diferents; tot i que això no afectava la relació entre nosaltres, els que cobràvem menys per fer la mateixa feina, però amb més càrrega, ens sentíem desprestigiats, com si fóssim la classe més baixa davant dels ulls de l’empresa”. La por paralitzava qualsevol moviment: “Molta gent temia patir represàlies i perdre la feina”. Ell personalment es va embarcar en un procés d’investigació de lleis i normatives que van anar reforçant la seva opinió que allò que estava vivint en aquella empresa no era correcte.

John Fuentes, treballador de Telus a Barcelona. Foto: Montse Giralt

Va picar a la porta de col·lectius d’advocats orientats en temes socials i laborals, i també a les d’un sindicat dels grans al qual estava afiliat. S’hi presentava amb molta feina feta, però l’intent que algú es fes càrrec del cas no va prosperar fins que va anar a raure al despatx Abógalo, d’Enrique Leiva, un advocat que treballa amb un enfocament especial sobre els drets humans. Aquest jurista no va dubtar a embarcar-se en la causa que finalment va acabar guanyant a favor dels treballadors en primera instància. Un jutge va reconèixer la discriminació i ara la causa està en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que podria ratificar la sentència ben aviat.

En L.M. se sent satisfet d’haver aconseguit fer aquest primer pas i que finalment s’hagi reconegut la injustícia. “He treballat durant molts anys patint aquesta discriminació, amb aquesta inaccessibilitat a una vida millor, érem una mena d’esclaus moderns”. El cas de Webhelp va ser fonamental per una segona lluita de la subcontracta de Meta, també a Barcelona, Telus, condemnada fa poc en primera instància per un jutge de la capital catalana que estima que en aquesta companyia també s’ha produït  una discriminació per qüestió de nacionalitat. En L.M. està convençut que moltes empreses de l’àmbit tecnològic tenen aquesta pràctica salarial i que les sentències aconseguides podrien suposar un impacte en el seu model de negoci, que es beneficia de la deslocalització. “Quan vaig conèixer la sentència de Telus em vaig alegrar molt perquè vaig ser l’iniciador de tot això i he obert la porta a què molta gent pugui defensar els seus drets”.

I tal com pensava en L.M., aquella escletxa oberta a Webhelp ha servit perquè treballadors del mateix sector, en aquest cas de Telus -la subcontracta de Meta a Barcelona coneguda per la tasca d’uns moderadors que s’enfronten al contingut més violent de les xarxes-, iniciessin també, de la mà d’Abógalo, una reclamació en els mateixos termes. John Fuentes és un d’aquests moderadors que es va sumar a la querella contra l’empresa per la discriminació patida respecte als companys que treballen per mercats nòrdics. Fuentes, que treballa pel mercat llatinoamericà, ja havia patit discriminació semblant en altres empreses del mateix sector abans d’arribar a Telus. Però va ser aquí on les coses es van fer més evidents. “Allà a l’edifici estem separats, no hi ha contacte entre els treballadors que cobren més i els que menys, estem en plantes diferents (nosaltres a baix i ells a dalt) i només coincidim a l’ascensor”.

 

 

"Si faig la mateixa feina i treballo més, ¿per què em paguen menys?"

Aquest distanciament i diferència de tracte entre treballadors el corrobora un altre treballador llatinoamericà que prefereix parlar sota la condició d’anonimat. “Sempre vam veure discrepàncies en el tracte dels treballadors d’altres mercats i nosaltres, hi havia diferències laborals, beneficis; al principi recordo que fins i tot el menjar que ens portaven era diferent del nostre. Abans ens duien dolços i fruita, però mai n’hi havia prou per a tothom”, relata. Aquest treballador mai va entendre les diferències. “Si estic fent la mateixa feina amb menys beneficis i pitjor tracte, fins i tot més feina, ¿per què em paguen menys? És com si fóssim en certa manera ciutadans de segona classe, tot i viure a la mateixa ciutat, Barcelona, però on ells disposen d’una qualitat de vida superior a la nostra”.

Treballadors de Telus al despatx d'Abógalo. Foto: Montse Giralt

John Fuentes no amaga la seva satisfacció per la fita assolida havent guanyat el cas en primera instància. L’empresa ha recorregut aquesta primera sentència, de manera que encara no hi ha res en ferm, però aquest primer triomf insufla d’optimisme els treballadors. “Aquesta petita batalla que es pot guanyar ajudaria molt a la societat, vull que es transmeti aquesta idea, que volem fer una aportació, que un individu pugui dir que té dret a un millor salari. Això és el que més ens ompliria”, explica. La transcendència mediàtica d’aquest primer cop judicial contra la subcontracta de Meta ha generat interès en altres treballadors. La primera querella ha reunit 19 treballadors, però altres s’han mostrat disposats ara a pujar al mateix carro.

 

 

“M’agradaria que aquesta sentència afectés de manera positiva als meus companys”, diu el col·lega de John Fuentes que parla sota la condició d’anonimat. “Costi el que em costi, perquè jo ja estic cansat després de cinc anys a l’empresa”. Confia que la causa capgiri la situació i acabi amb certa por que alguns treballadors tenen. “Com que hi ha una clàusula de confidencialitat en els nostres contractes des del començament tens una mica de por de parlar d’aquestes coses amb la resta”. Tot i les diferències, no ha tingut mai un sentiment d’inferioritat, però sí de patir una situació d’evident injustícia. “És com si fóssim en certa manera ciutadans de segona classe, vivim, mengem i ho fem tots aquí, a Barcelona. ¿I per què ells tenen una qualitat de via superior a la nostra?”