La paraula 'expat' irromp amb força a Barcelona amb dues cares: la de les empreses que celebren l'arribada del "talent internacional qualificat" i la de moviments veïnals que els culpen de l'augment dels preus de l'habitatge i la pèrdua del comerç local. Existeixen permisos de residència VIP per a extracomunitaris que arriben a Espanya contractats o traslladats per una empresa, nòmades digitals o inversors. I constaten la seva preferència per Barcelona: 77.678 dels 250.880 permisos de residència concedits a tot Espanya des de 2013 fins a 2023 (un 31%) van arribar a la província de la capital catalana.
Ho han fet amb un ritme creixent, sobretot després de la pandèmia: si el 2019 es van concedir 7.917 permisos, aquesta xifra gairebé es va triplicar el 2023, i arriba als 20.107 a la província. Es tracta de permisos més àgils que els d'Estrangeria per a immigrants i els concedeix una oficina específica, la Unitat de Grans Empreses, creada amb la llei 14/2013 per facilitar l'atracció d'inversió estrangera. Entre els permisos que atorga, el més habitual a Barcelona és el d'alts directius i personal altament qualificat, amb 8.062 de concedits el 2023, un 40% del total. El segon més comú és el dels permisos golden a canvi d'inversió empresarial o compra d'habitatge, amb un 21% del total (4.279), que deixarà d'existir el 2025 després de l'aprovació de la seva eliminació pel Congrés aquest dijous. Aquestes xifres van ser publicades a l'Observatori Permanent d'Immigració del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions el passat 31 d'octubre per primera vegada des de 2023, any en van començar a donar-se els permisos VIP.
El permís de residència a nòmades digitals va irrompre amb força el seu primer any d'existència, amb 3.361 permisos el 2023 a Barcelona, un terç dels 10.000 que es van aprovar a Espanya, i va superar els investigadors (1.961, un 10%), emprenedors (859, un 4%) i trasllats intraempresarials (un 3%, 636), entre altres de minoritaris. En total, viuen a Espanya 97.789 estrangers amb aquest permís privilegiat en vigor, un 39% d'ells (34.463) amb autorització de directiu o personal altament qualificat, un 34% (33.237) inversors golden, majoritàriament compradors d'habitatge, i un 10% (9.296) nòmades digitals amb permís internacional de teletreball. Aquestes xifres el Ministeri no les publica per províncies.
La difícil frontera del terme 'expat'
Un 'expat' pot ser europeu i, per tant, no necessitar visat, o bé considerar-se 'expat' havent accedit per altres vies al seu lloc de treball o tenir un altre tipus de permisos de residència i treball, per la qual cosa la xifra no determina la quantitat d''expats' que hi ha a la ciutat, però sí els que han tingut privilegis a l'hora d'obtenir el permís de residència.
L'investigador postdoctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Brian Rosa, alerta que el terme és complex i cal entendre'l més aviat com "cultural" que com un clar marc econòmic delimitat. "Per a nosaltres, és un 'expat' qui es considera 'expat', però n'hi ha alguns que no se senten còmodes amb el terme", apunta, i adverteix que no necessàriament cobren sous d'altres països, encara que la majoria sí que superen els sous mitjans de la ciutat. "Tenim un estereotip de l'expat, potser algú que ve de l'Índia per treballar en una de tecnològica no encaixa en aquest estereotip", adverteix, i reconeix els efectes adversos d'aquest model en el preu de l'habitatge, especialment amb el creixement del lloguer de temporada, "de vegades amb ús fraudulent", que permet fins ara esquivar la Llei d'Habitatge i la regulació dels preus de lloguer.
La definició d'"expatriat" del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) defineix l'expatriat com a partiipi d'expatriar, que és "allunyar algú de la seva pàtria". Amb l'auge després de la pandèmia del nòmada digital que treballa des de qualsevol lloc de món, no obstant això, el concepte d''expat' està guanyant força a les grans metròpolis i, en el llenguatge popular, s'acaba distingint a l''expat' de l'immigrant pel seu poder adquisitiu.
La línia no és tan clara. Segons la investigació de Rosa, "els llatinoamericans tenen menys probabilitats de considerar-se expats que la resta i tenen ingressos més baixos, encara que tots tenen títol universitari", entre els entrevistats, i alguns se sentin 'expats' encara que treballin per a alguna empresa espanyola sense haver seguit les vies d'expatriació empresarial o diplomàtica. Els Estats Units, el Regne Unit, Itàlia i Colòmbia són els països més habituals de procedència.
Dels Quals han rebut el permís de residència de l'UGE a Barcelona el 2023, que només concreta regions i no nacionalitats, destaquen els europeus que no són de la UE (inclou el Regne Unit i Rússia), amb 7.372 persones, que s'han duplicat en un sol any. En segon lloc, centreamericans i sud-americans han aconseguit 5.174 autoritzacions de residència d'expat o inversor, asiàtics 4.388 i nord-americans 2.126. Han arribat també 802 expats africans i 243 d'Oceania.
A partir de la seva investigació amb qüestionaris a expats que participen en grups de xarxes socials, Rosa conclou que "el fet que sigui una ciutat coneguda, l'estil de vida, el dinamisme laboral i el clima" són els principals motius d'atracció. En això coincidien també diversos entrevistats per ON ECONOMIA en un reportatge anterior, en el qual un nord-americà definia Barcelona amb una ciutat "amb la calidesa de Llatinoamèrica i els serveis d'Europa".
Barcelona i Catalunya recuperen atractiu
Alguns d'aquests atributs poden servir també per a Madrid o Màlaga i València, altres ciutats en auge. El fet que la Comunitat de Madrid atregui més del triple d'inversió estrangera (15.323 milions, més de la meitat del total espanyol) que Catalunya (4.644 milions, un 16,5% del total) pot semblar contradictori que la capital rebi menys permisos de residència VIP (17.297 el 2023 pels 20.107 de Barcelona). Però la contradicció encaixa si atenem l'evolució: fins a 2019, Madrid atreia més permisos a expats, mentre que el 2020 i el 2021 es van igualar i va ser a partir de 2022 quan Barcelona es va distanciar de Madrid. De la mateixa manera, la Comunitat de Madrid ha perdut un 12,7% d'inversió entre 2022 i 2023 i Catalunya ha guanyat un 18%, percentatges més pronunciats si n'atenem al 25,9% de creixement entre 2019 i 2023 a Catalunya i a la disminució del 15,9% en aquests últims 4 anys a Madrid.
Després d'una caiguda d'inversió durant els anys més intensos del procés i l'impasse que va suposar la pandèmia, amb la consolidació dels nòmades digitals, que poden tenir un altre tipus de permís si es desplacen a altres seus d'una mateixa multinacional, la recuperació de Catalunya amb els atractius de Barcelona i una gran presència en xarxes com a ciutat ideal per viure coincideixen amb l'augment d'aquests perfils a la ciutat. Comunicacions, sanitat i sector tecnològic i enginyeries són alguns dels sectors que més estrangers altament qualificats atreuen.
Repartiment de permisos de residència per perfils a Espanya.
El cas d'Andalusia i Màlaga
Si comparem la inversió estrangera en altres països amb les autoritzacions de residència a estrangers vip concedides, la proporcionalitat no és exacta. Si bé València sí que és alhora la tercera comunitat que més inversió estrangera rep (un 6% del total, 2.064 milions) i la tercera amb més permisos de residència a expats i inversors el 2023 (gairebé 9.000, un 14% sobre el total), Andalusia supera de molt Euskadi en permisos de residència amb molta menys inversió estrangera. 1.245 milions d'euros, un 3,6% de la inversió estrangera, van a Andalusia, que, en canvi, acapara a prop d'un 12% dels permisos de residència, uns 8.000.
Aquest cas és particular gràcies a Màlaga, tercera província amb més nombre d'estrangers VIP per dos motius: el foment de la capital com a atractiu tecnològic i de talent internacional i la predilecció dels estrangers milionaris per comprar cases de luxe a Marbella i la costa malaguenya. A la província, el pes de la golden visa és major que a Barcelona i Madrid, amb un 49% (2.635) dels 6.361 concedits.
Privilegis fiscals
Des del punt de vista crític, Brian Rosa alerta del risc de culpar als propis expat de l'impacte negatiu que pugui tenir sobre la ciutat, perquè pot generar un escenari en què "la dreta tingui els seus estrangers dolents, els immigrants, i l'esquerra als seus, els expats" i això tregui el focus d'altres de grans beneficiats i, sobretot, del sistema de privilegis que tenen davant els migrants.
Més enllà d'aquests permisos de residència més àgils i un terme més amable, els expats també compten amb alguns avantatges fiscals. La denominada Llei Beckham, creada perquè el futbolista declarés alguns dels seus ingressos a Espanya, permet pagar un impost fix del 24% (pel 45% d'IRPF que poden arribar a pagar els locals amb rendes entre 60.000 i 300.000 euros) a estrangers que guanyin fins a 600.000 euros a l'any durant els primers sis anys.
Els propietaris dels negocis que passen de ser cafeteries o comerços de barri a locals propicis per a l'ennobliment, a més, no tenen per què tenir propietaris estrangers, com tampoc no ho són els propietaris que posen els habitatges de lloguer temporal o augmenten els preus de renda.
El preu de l'habitatge, de fet, és una de les principals preocupacions dels expats segons l'estudi de Rosa, que apunta que cada vegada és menys cert "el mite" que vinguin a Barcelona pel cost de vida. L'impacte del turisme és una altra de les seves principals preocupacions, en part perquè no volen ser vistos com a tals davant de les onades de protestes en contra dels visitants.
Durant l'entrevista amb Rosa en una cafeteria, se suma a la conversa Claudia, investigadora italiana de física establerta des de fa anys a Barcelona, que assevera que els expats "trenquen el mercat i els preus" en arribar amb sous del seu país d'origen. "Jo soc immigrant, de primera perquè vinc d'un país europeu, però vaig venir a buscar feina sense un contracte firmat per una empresa estrangera", afirma, i deixa clar l'interès i el debat que genera aquest terme.