Quan l'economia circular encara no es deia així, la Fundació Formació i Treball ja la tenia com a activitat principal per inserir al mercat laboral persones de col·lectius vulnerables. Va ser el 1992 quan, impulsada per Càritas, va néixer ja amb la recollida i recuperació de roba i de mobles com a activitats principals. Compta amb 800 persones avui en dia entre treballadors i persones en formació, més o menys meitat i meitat, ja ha atès 45.000 persones en els seus 32 anys d'història, dels quals 9.146 han entrat al mercat laboral.

"Ara mateix, hi ha una gran demanda en el mercat de treball i nosaltres podem formar persones que serveixin per a aquestes feines", explica Jordi Alberich, president de la Fundació. L'any passat, 771 persones van entrar al món laboral passant per la fundació, que factura 30 milions d'euros anuals i aconsegueix mantenir-se gairebé en la seva totalitat amb la seva pròpia activitat, tant de venda de roba i mobles com amb el restaurant Dins, que té a Sant Adrià del Besòs, i sis més. Les persones que són ateses per la Fundació tenen una supervisió dels tècnics que treballen en ella, que ajuden amb la seva supervisió a millorar la passarel·la cap al treball de les persones vulnerables i en risc d'exclusió.

TÈXTIL
Reciclatge i venda tèxtil de la fundació.

L'última inversió de l'empresa, de 10 milions per una nau industrial a Sabadell de més de 40.000 metres quadrats, ha de donar un nou impuls a l'activitat amb un augment de 20.000 tones anuals de capacitat de roba gestionada per l'entitat, que en el dia d'avui recull selectivament el 32% del residu tèxtil que es genera a Catalunya. Quan, per al mes d'estiu estigui a ple rendiment, ha de donar feina a 250 persones.

"La Comissió Europea incorporarà un marc regulador que obliga a reciclar el tèxtil com ara succeeix amb altres residus", apunta Alberich per destacar la importància estratègica de la seva activitat, que alhora que aconsegueix incorporar al mercat laboral persones d'entorns vulnerables, des d'expresidiaris a migrants nouvinguts passant per totes les situacions d'exclusió, contribueix a reduir l'empremta ambiental de les activitats econòmiques.

La "batalla de les idees"

"Treballem la recollida, el tractament i la venda, la tecnologia ja permet recuperar la matèria primera de la roba per tornar a fer de nou i en aquest procés la nostra activitat és important", desenvolupa Alberich, que més enllà de la inserció laboral i del treball sobre el terreny destaca la importància de la fundació "en la batalla de les idees".

S'explica: "Existeix un percentatge de gent que es queda al marge de la societat i això arrela, es transmet de generació en generació. Es rendeixen. Fins i tot amb creixement econòmic, aquest percentatge es queda allà, atrapat entre el problema del treball i el de l'habitatge. Inserir al món laboral aquestes persones ajuda a combatre unes idees que s'estan conformant, tot i que encara no són majoritàries, dels qui creuen que si hi ha un 25% de pobres és perquè volen." Per això, el lema escollit per a l'esdeveniment celebrat per la fundació la setmana passada al Cercle d'Economia va tenir com a lema: "La marginalitat no és irreversible".

Tal com apunta Alberich, un 24,4% de catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social, amb les dones més mal parades i fins i tot un 8,9% de privació severa, és a dir, amb problemes per accedir a béns bàsics per al benestar. Els menors de 16 anys són les persones més vulnerables, amb un 33% d'elles en risc de pobresa, així com aturats i estrangers, segons va apuntar fa setmanes un IDESCAT que mostra que mares solteres migrants amb fills es troben en una situació especialment delicada.

La fundació, amb el tèxtil com a puntal amb 1.748 contenidors, 32 punts de venda de segona mà i 423 llocs de treball per a persones vulnerables, compta amb dues potes més. En l'alimentari, compta ja amb 7 restaurants i amb serveis de càtering, mentre que al sector serveis aposta cada vegada més. Neteja, reformes, bugaderia industrial i tractament de compostatge són algunes de les línies.

Patrícia, camí al mercat laboral

Entre els casos d'èxit es troba Patricia García, que va arribar a la fundació a través del programa del Govern ACOL, que facilita l'accés al permís de treball. S'està formant com a administrativa i la seva vida ha fet un gir. Com a migrant i mare soltera de tres fills, forma part del col·lectiu més vulnerable (i lluitador). "No tenia experiència en aquest sector, m'estan ensenyant i m'estan orientant cap a on puc anar. Tinc un sou des del primer dia i crec que amb l'experiència que estic adquirint i les formacions que he sumat, tindré millors eines al mercat laboral, explica a ON ECONOMIA.

Català, cursos d'ofimàtica i una capacitació com a administrativa seran possibles en part per la Fundació i en part per l'ímpetu de Patricia, que alguns cursos els ha fet pel seu compte. "La qualitat de les persones que treballen en la fundació, com em van acollir... realment estic molt agraïda per això", narra una protagonista que fa bo el lema de la fundació i aconsegueix superar les dificultats que tenen els nouvinguts.