Aquest dijous, es compleix un any les empreses de més de 250 treballadors obligades per llei a tenir un canal de denúncies intern perquè es pugui alertar,de manera anònima, de corrupció i altres abusos en les empreses. És possible que, si treballes en una empresa d'aquesta mida, no estigui complint la llei perquè, un any després, no existeix encara l'autoritat independent que ha de vetllar pel seu compliment i sancionar els qui incompleixin. La seva creació és imminent, ja que el passat 9 de maig es va treure a consulta pública el decret que anuncia la seva creació i preveu una plantilla de 42 persones i un cost inicial de creació de 4,6 milions d'euros. A curt termini, l'entitat pretén finançar-se amb les multes que posi.
La Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, va entrar en vigor el passat 13 de març amb la finalitat última de dotar de més protecció els coneguts mundialment com a whisteblowers (delators), que s'han traduït com a alertadores i que són els qui denuncien irregularitats dins d'una empresa. Obligava a la creació de canals interns que permetin l'anonimat de les denúncies en les empreses i establia un compliment gradual. Però aquesta gradualitat ha quedat del tot inservible en no existir l'autoritat que es preveia que posés les multes i controlés el compliment d'aquesta llei.
Quan va entrar en vigor, es donava 3 mesos a les empreses de més de 250 persones per habilitar aquest canal intern. L'1 de desembre, les pimes d'entre 5 i 250 començaven a estar obligades. Tanmateix, no s'ha pogut controlar el compliment d'aquesta llei i no hi ha estadístiques sobre el seu cumplimpiento perquè l'Autoritat reguladora no ha existit. És un altre cas més d'una llei creada sense estructura per al seu compliment. "El ritme d'implementació és molt lent i creiem que la majoria de petites empreses no tenen el canal ni coneixen el seu obligat compliment", explica Diana Gurau, responsable de GRC de Grupo Logalty, empresa que desenvolupa el programari que permet a les empreses registrar les denúncies.
A les comunitats autònomes amb Oficina Antifrau, com són el cas de Catalunya, Andalusia, Navarra i la Comunitat Valenciana (Balears fins fa poc, perquè la va tancar el nou govern de les Illes), la llei sí que les va dotar amb autoritat per sancionar i regular el compliment del canal de denúncies intern. Per això, Catalunya ha dut a terme un registre que serveix com a mostra del baix nivell de compliment: el mes de març passat, tan sols 1.514 de les 8.000 empreses obligades (un 19%) tenien actiu el canal intern de denúncies.
Vuit de cada 10, així doncs, s'exposaven a multes, però l'Oficina Antifrau va preferir optar pels avisos. "No volem que les empreses catalanes afrontin sancions que en la resta d'Espanya no afronten", relaten fonts de l'esmentat òrgan públic, que reconeixen que no saben si Antifrau mantindrà l'autoritat una vegada es crei l'oficina estatal.
L'esmentada entitat, a més de vetllar pel compliment de la llei, rep les denúncies que no són ateses de manera interna. O sigui, el denunciant que no veu la seva alerta resposta de manera interna, tindrà un canal de l'administració pública per denunciar. A més, l'esmentada autoritat serà també la responsable per gestionar les denúncies internes de l'administració pública.
"Els clients que ja tenen aquest canal estan molt satisfets", detalla Gurau, que creu que una vegada s'activi l'autoritat, aquesta llei "representarà un abans i un després en moltíssims sentits". Gurau alerta a més que les empreses hauran de córrer per complir la llei perquè "les empreses que no tinguin el canal podran ser multades de manera retroactiva", o sigui, per tots els mesos que, des que està en vigor la llei, no han comptat amb l'esmentat canal. "Amb aquests canals, es crearan entorns laborals molt millors, en la línia de totes les millores a nivell de compliance i governança que s'estan regulant," completa.
Juntament amb decret llei sobre la creació de l'Estatut de l'Autoritat Indpendent de Protecció a l'Informant, firmat conjuntament pels ministeris de Presidència i Justícia, Hisenda i Transformació Digital, es va publicar una memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu amb les previsions de despesa i estructura per a aquest nou òrgan.
Arrencarà sense pressupost propi, però amb un cost inicial de 4,6 milions d'euros, procedents de dos programes ja aprovats prèviament, dels quals 2,6 milions seran per als sous dels 42 professionals que en formaran part, més enllà del president de l'entitat, repartits en quatre departaments: gabinet tècnic, departament de protecció a l'informant, departament de seguiment i règim sancionador i gerència. A mesura que es vagin imposant sancions, l'Autoritat espera poder finançar-se "fonamentalment" amb l'import de les mateixes, segons recull la memòria.
Tot això queda recollit en una informació pública de decret llei que quedava oberta a al·legacions fins al 21 de maig, per la qual cosa la mesura que finalment s'aprovi en el Consell de Ministres pot incloure algunes modificacions. El que no queda clar és on serà ubicada l'Autoritat i qui la presidirà.