Primer, els busques tu. Però després, es colen al teu algoritme i et persegueixen a l’oficina, al menjador i es fiquen amb tu fins al llit. Dins el mòbil, és clar. Si mai has buscat a internet informació de màsters o MBA online, el clàssic postgrau d’administració de negocis, és ben probable que als stories d’Instagram t’apareguin cada dia desenes d’opcions d’escoles de les quals mai no havies sentit a parlar. I ofertes irresistibles que et permeten conciliar el màster amb la teva vida i obtenir-lo per 400 euros o 500 euros. Un cop dones les teves dades de contacte per rebre informació, les trucades són immediates i insistents i és ben habitual que just en aquell moment coincideixi que estan en promoció —fins i tot ells de vegades ho qualifiquen de “beca”— i se’t quedi en uns centenars d’euros. “Pensa que si no ho agafes ara, el preu pujarà”, és un argument recurrent a l'altra banda del telèfon, però sempre sembla haver-hi una nova data límit. Ara bé, costarà que puguis trobar-te presencialment amb algun responsable o professor d’aquestes escoles.
Segons un estudi recent de Global Market Insights, un 27% de ciutadans europeus d’entre 16 i 74 anys va optar l’any 2021 per l’e-learning, que va moure més de 300.000 milions d’euros l’any passat a tot el món, amb perspectives de créixer un 20% més fins a l’any 2027, segons explica la web de formació magisnet.com. A l’estat espanyol, la formació universitària on-line ha fet que el principal accionista de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), Tomás Arrufat, es trobi al número 49 entre els més rics d’Espanya segons Forbes. Des que va sortir a borsa fa dos anys, l’empresa Proeduca, matriu de l’UNIR, ha duplicat la seva capitalització a Borsa fins als 760 milions d’euros. La UOC, referent i model de formació universitària a Catalunya, va aprovar un pressupost de 147,2 milions d’euros l’any 2021, un creixement d’un 5,7% amb relació a l’any anterior.
Paral·lelament, han sorgit altres empreses com The Power MBA o d'altres amb noms que aparenten prestigi com ENEB (Escola de Negocis Europeus de Barcelona) o Instituto Europeo de Alta Dirección (IEAD) que ofereixen màsters de negocis i MBAs en línia a preus que voregen els 500 euros, tot i que normalment posen un preu de partida superior que després rebaixen. La pregunta és: Poden competir aquests màsters de baix cost amb les escoles tradicionals de negocis com IESE, EADA o ESADE, que poden arribar a valer 70.000 euros (és el cas del MBA internacional d'ESADE)?
Una de les claus per tal que aquests estudis generin tants dubtes és que un màster propi no requereix cap homologació del Ministeri d'Educació, però algunes escoles de negocis sí que busquen el paraigua d’universitats per dotar de més autoritat la seva proposta. Ara bé, dins el difícilment contrastable món de la formació online, la publicitat enganyosa, el perill de frau i noves escoles pràctiques i accessibles amb diferents mètodes didàctics conviuen amb escoles tradicionals que digitalitzen les seves opcions.
Mentre els hi creix la competència, les escoles de negocis espanyoles IESE Business School, IE Business School, EADA i ESADE es consoliden a la llista de les 30 millors del món segons el Financial Times. I no consideren que el model de baix cost els hi suposi una amenaça. El degà d'EADA, Jordi Díaz, és contundent: "No ho considerem competència directa. Fa temps que existeixen llibres d'autoajuda o d'actualització de l'argot de negocis i ara en lloc d'això fan seguir un model formatiu concret. Hi ha tanta demanda de formació i actualització de coneixements, que ambdós models poden coexistir".
Díaz recela de la qualitat dels màsters de baix cost i assegura que "són negocis sobretot de màrqueting en línia, molt agressius, que avui et venen formació i demà et poden vendre una altra cosa", i assegura que quan es fan dir màsters o MBA "estan al límit de la publicitat enganyosa". Des de l'IESE Business School, la directora d'IESE Online i Learning Innovation, Aniya Iskhakava, es mostra encara més contundent: "Fan publicitat enganyosa".
"Nosaltres fem ensenyament mixt, online i offline, mesclant les tecnologies per tal d'aconseguir l'impacte més gran, síncron (quan has d'assistir en directe a la classe en línia) i asíncron (quan es pot veure gravada). Per liderar una empresa ni tan sols cal un títol o MBA, llavors, com formem directius i persones que portaran equips? D'on ve el valor? Dels professors. Els professors de l'IESE, a més de ser catedràtics o doctorats, estan en contacte continu amb les empreses i això els permet anar canviant els marcs de treball", desenvolupa Iskhakava.
Per a ella, "la suma de valors afegits" d'estudiar a una escola com IESE marca la diferència, "un teixit de 60.000 alumnes que han arribat a càrrecs directius a tota mena d'empresa, la convivència amb alumnes i professors de tot el món, una formació de prestigi, unes classes en línia amb platós i grups petits". En canvi, compara els màsters de baix cost amb "enviar un vídeo a 1.000 persones, que pot equivaldre a llegir un llibre".
ENEB, 100.000 alumnes en vuit anys
Una de les escoles en línia que ha irromput en el mercat en els darrers anys és ENEB, Escola de Negocis Europea de Barcelona. En els vuit anys que té de vida ja ha rebut 100.000 alumnes, segons explica Jordi Faz, un dels fundadors d'ENEB, i que fa tres va vendre el negoci al fons d'inversió Nemesis per una quantitat que prefereix no detallar.
Faz, que continua treballant a l'escola, respon a les desconfiances de les grans escoles de negocis. Quan se li pregunta per si es pot oferir un màster o MBA de qualitat per 500 euros, dona la volta a la pregunta. “El que em preguntaria és si normal és que alguns màsters costin 30.000 o 60.000 euros quan el que ofereixen és coneixement. I jo crec que no”, assegura.
Faz defensa el model acadèmic de la formació online i més flexible: “Si vas a una biblioteca i agafes llibres et pots muntar el teu propi estudi. El que fa un màster i el diferencia de l’aprenentatge és sintetitzar aquest coneixement i acompanyar-lo de docent”. Malgrat que es reserva les dades econòmiques del negoci, tenint en compte els 100.000 alumnes, estimant una mitjana de 1.000 euros per alumne, la facturació augmentaria fins a cent milions d’euros, i a una mitjana de 500 (preu amb descompte), serien 50 milions d’euros facturats. I això vuit anys després d'una inversió inicial que tampoc no vol explicar, però que va ser menor a 50.000 euros.
Faz, que va estudiar a la Universitat de Vic, va patir a les seves carns la "rigidesa" d'un professor que exigia una presencialitat incompatible amb fer una feina i estudiar. D'aquí va sorgir la seva idea de crear una universitat en línia. "La majoria de gent té treball, té família", diu.
“El que veiem al mercat laboral és que qui té un màster multiplica les seves opcions”, defensa, i assegura que existeix "un sector dels seleccionadors que han quedat desfasats", en al·lusió a aquells que valoren més un màster a ESADE que un a escoles com la seva. "Escollir un treballador en funció de l'etiqueta d'haver estudiat o no en un centre de referència vol dir no estar entenent com funciona el món", afegeix.
Crític amb l’educació tradicional, Faz apunta al “classisme” que hi ha darrere la força que té el fet de fer contactes a les grans escoles de negocis. “Al final, el que prima és la xarxa de networking en aquestes escoles, perquè el capital crida al capital. Crec que s’ha de democratitzar l’educació superior”.
Més enllà d'aquesta voluntat democratitzadora, el que hi ha darrere d'aquests preus per la formació online és "un model de negoci", que és el que ha aconseguit que Faz guanyi milers d'euros. Ho apunta un economista que ha treballat a ENEB i també a les grans escoles de negocis, i que defensa la utilitat del model en línia.
"Els costos són molt menors i per això poden oferir classes a gran escala a preus molt més baixos. El model és similar al de la UOC, comparteixes un contingut didàctic i el professor funciona com a consultor que pot resoldre dubtes per videotrucada o per correu", explica aquest professional, que prefereix mantenir l'anonimat.
Per aquest professor, la diferència principal entre el model de les grans escoles de negoci i els nous MBA de baix cost és "el públic al qual es dirigeixen". "Està clar que no t'ofereixen el mateix. Si pagues 80.000 euros tens els coffee break, els sofàs de cuir, el networking. Però no tothom ho pot pagar. Però en la forma que s'estructura la docència en línia, no hi ha tanta diferència". I a l'hora d'aprovar els màsters? "Tant uns com altres posen molt fàcil a l'alumne aprovar", conclou.