La indemnització per acomiadament a la carta està més a prop de ser una realitat a Espanya. Sindicats i ministeri de Treball es basen per demanar-la en que la carta social europea recull, al seu article 24, que tots els treballadors tenen dret a "no ser acomiadats sense raó vàlida" o bé a rebre una "indemnització adequada o a una altra reparació apropiada".

Fa dos dies, Esquerra va presentar en el Congrés una moció per demanar que la llei espanyola s'adapti a aquest dret reconegut a Europa, ja que avui dia, segons l'esmentat partit, no ho fa. La ministra de Treball Yolanda Díaz fa temps que parla de dur a terme una "indemnització restaurativa o reparativa", que podria ser una indemnització per acomiadament a la carta. Va donar suport la moció d'Esquerra, com Unides Podemos, i insistirà a liderar un canvi de llei, ja que l'actual recull una indemnització per acomiadament que és bàsicament un càlcul de dies per any treballat.

La indemnització per acomiadament a la carta està més a prop, encara que el PSOE de Pedro Sánchez no acaba d'estar d'acord. La moció d'Esquerra, molt en la línia de les reclamacions presentades per Comissions Obreres i UGT al Consell Europeu, que les va admetre a tràmit, per garantir que tothom tingui dret a una indemnització reparatòria encara que porti poc temps en l'empresa, defensa "un nou règim indemnitzatori per als acomiadaments injustificats o amb causa fictícia que sigui efectivament restaurador en consideració a les circumstàncies personals i del dany causat a la víctima i que aconsegueixi un efecte realment dissuasiu per a l'empleat".

Avui dia, l'acomiadament a Espanya és de 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, quan és improcedent. Si l'acomiadament és objectiu, és de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats, i en aquest marge es mouen altres modalitats d'acomiadament o d'extinció unilateral d'un contracte per part del treballador quan l'empresa incompleix.

Encara que no hi hagi el marc legal encara a Espanya per a aquest acomiadament amb indemnització a la carta, ja es pot aplicar i s'ha aplicat en algunes sentències que serveixen com a exemple de com podria funcionar. Fa només unes setmanes, una sentència del Suprem va avalar que es pugui pagar menys quantitat per acomiadament als majors de 60 anys, sempre que es pagui per sobre del salari mínim i la quantia sigui fruit de la negociació. El Suprem va sentenciar que no era discriminació perquè als més joves els quedava encara un futur més incert laboralment.

Un altre cas va tenir lloc el març de 2020, quan una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va elevar una indemnització a una treballadora dels 941 euros inicials fins als 4.435 euros encara que portava només cinc mesos treballant en l'empresa, ja que d'una banda la treballadora esperava entrar en el ERTO de l'empresa i amb l'acomiadament se'l van estalviar i, d'altra banda, es quedava sense possibilitat de cobrar l'atur en plena pandèmia, punt que li causava un "prejudici major" segons els jutges.

Criteris com la vulnerabilitat en el mercat de treball, les persones a càrrec, la situació econòmica, el gènere o moltes altres qüestions que fan variar l'impacte d'un acomiadament en una persona podrien entrar a ser valorades a l'hora d'indemnitzar un treballador. I així la indemnització passaria de ser per dies a ser a la carta, flexible però adaptada al dany que infligeix al treballador més que l'empresa. Com t'afectaria aquest acomiadament per indemnització a la carta? Amb una negociació o uns criteris que et permetrien rebre una indemnització adaptada a la teva situació personal i no només als dies que portes

Sindicats i ministeri de Treball estan d'acord en caminar cap a la carta social europea, però i la patronal? La CEOE es va personar en contra de les reclamacions que puguin augmentar el cost de l'acomiadament i, aquest divendres, l'Associació Internacional d'Advocats Laboralistes (IELA) s'ha sumat a les crítiques i ha assegurat que l'acomiadament amb indemnització a la carta pot tenir efectes "desastrosos" i ha posat com a exemple França.

Per a aquest grup, l'"acomiadament a la carta" és una "ocurrència", amb conseqüències perjudicials per a l'ocupabilitat dels col·lectius més vulnerables, com  joves no qualificats, mares solteres treballadores i persones de més edat sense formació. El president de l'IELA, Jose Luis Roales, ha assegurat que, a França, l'acomiadament a la carta va donar lloc a una "gran incertesa jurídica" en les petites i mitjanes empreses (pimes), que va portar a aquestes "grans generadores d'ocupació" a evitar la contractació dels col·lectius més vulnerables. En ser grups de difícil reinserció al mercat laboral, gaudien d'una indemnització més alta per acomiadament que treballadors amb més ocupabilitat.

Amb aquest sistema, "l'atur a França no va ser capaç de baixar del 10%, i era de més del 20% entre els esmentats col·lectius vulnerables", es va provocar una "cronificació" de la temporalitat de joves, immigrants i treballadores amb càrregues familiars i augmenten "notablement" els litigis, adverteix l'associació. Els laboralistes adverteixen també que l'acomiadament "a la carta" també provoca "efectes tan indesitjables com que en un mateix acomiadament, en les mateixes circumstàncies, afectant a les mateixes persones, la indemnització sigui diferent depenent de la interpretació subjectiva que del mateix realitzin en cada cas els jutges del Social".

Per a l'IELA, quant a acomiadaments, "els millors sistemes són els nòrdics", doncs preveuen una "àmplia flexibilitat d'entrada i sortida del mercat de treball i no sobrecarreguen a les empreses d'una tasca tan transversal com és la protecció social dels treballadors", assumint l'Estat l'esmentada protecció per adequar-la a la persona afectada.