Fa anys que la Intel·ligència Artificial està ja en el nostre dia a dia, en les recomanacions de compres i algoritmes d'internet, en la millora dels motors de cerca com Google per donar-te un resultat personalitzat, als filtres d'Instagram que embelleixen i en centenars de tipus d'anàlisi de dades. Però la irrupció del Chat GPT, creat per Open AI (finançat per Microsoft i impulsat per Elon Musk), i la possibilitat de conversar amb una màquina que aprèn del que li dius i que genera continguts a partir dels seus 175.000 milions de paràmetres, ha accelerat aquest debat a ritme trepidant. La clau és que aquest tipus d'intel·ligència artificial és generativa, la que "per primera vegada, un ens no humà és capaç de generar contingut per si sol", defineix Núria Oliver, doctorada en Ciència Computacional, Machine Learning i Intel·ligència Artificial, fundadora també de Fundació Ellis, d'investigació en Intel·ligència Artificial. Per no perdre la cursa, moltes de les grans tecnològiques han trepitjat l'accelerador per presentar els seus xats d'Intel·ligència Artificial. I, una vegada més, la pregunta que planeja sobre aquesta realitat és: Com afectarà el nostre treball? Quantes feines es perdran i quantes es generaran?
La resposta, per molts estudis que s'hagin fet sobre això, és difícil de quantificar. McKinsey calculava en 2017, en un estudi encara avui referent sobre la matèria, que un 60% de les feines tindrien més d'un 30% d'activitats automatitzada i un 50% de professions podrien arribar a estar totalment automatitzades de cara a 2030. En conseqüència, preveia uns 400 milions de llocs de treball es podrien perdre i, al seu lloc, es crearan 75 milions de llocs de treball que encara no existeixen. El saldo és negatiu i coincideix amb l'afirmació de Jordi Damià, enginyer de Telecomunicacions, CEO de Setesca, consultor de Tecnologies de la Informació i professor d'EADA. "Destruirà un munt de llocs de treball i no en crearà tants com destruirà. És impossible. A més, pot destruir treballs que estan a dalt de tot de la piràmide, ja no es tracta de tasques de poc valor afegit. Sí que sorgiran noves oportunitats, però el procés de readaptació pot durar molts anys", aporta.
Mentre Google, Microsoft, Alibaba i altres grans tecnològiques acceleren en els seus xats d'IA, Stability AI ha recaptat recentment 100 milions de dòlars amb la seva aplicació per crear imatges i Jasper 125 amb la seva per crear copiïs publicitaris i de màrqueting. Google, a més, ha creat una altra eina capaç de generar música a partir de conceptes. En els últims temps, han sorgit més de 150 empreses que operen en aquest àmbit. La por ja tenalla i apunta aquesta vegada als treballs més creatius: Quins seran les primeres professions en caure? En què puc reconvertir-me?
Existeix una falta de consens al respecte dels llocs de treball més amenaçats, i hi ha qui pensa que, almenys en un inici, "aquestes eines seran més aviat un acompanyament al treballador humà", en paraules de Carles Ventura Royo, investigador i professor de la UOC en Intel·ligència Artificial. Creu que són més a prop de desaparèixer treballadors com el de cambrer o caixer de supermercat, "en els quals el pitjor que pot passar és una petita pèrdua econòmica", i posa com a exemple els sensors que té Amazon a les seves botigues, que et cobren automàticament el que t'emportes quan surts de recollir els teus productes.
Jordi Damià discrepa i recorda que "ja hi ha denúncies de programadors que s'han queixat que els han copiat la feina eines que saben programar" i apunta directament a treballs d'oficina. "Les persones que es dediquin a la creació de continguts i a la presa de decisions hauran d'augmentar el seu valor afegit perquè si no es quedaran fora i es veuran superats per la Intel·ligència Artifical", reflexiona, i apunta als líders com assenyalats. "Cuado com a director d'empresa faci una proposta, els col·laboradors contrastaran amb la Intel·ligència Artificial i si la seva dista molt de la meva seré jo qui quedi en dubte", preveu. "Il·lustradors, periodistes, dissenyadors, experts en SEU, creadors i gestors de continguts, de màrqueting, de l'àrea legal treballadors de recursos humans que firmin o revisin contractes, i facin anàlisis de personal, personal administratiu, secretariat, consultors..." són les víctimes que veu més vulnerables.
A diferència de la qual cosa opina Ventura Royo, creu que activitats "que tinguin que veure amb la interacció humana, com metges, infermers, cambrers, paletes o jardiners" continuaran existint almenys a curt termini, ja que no veu que ara per ara puguin ser substituïts per robots. En el que coincideixen Ventura Royo, Damià i Oliver és que les feines relacionats amb les cures i l'àmbit social "haurien" de guanyar pes en la societat, ja que són els que es presumeixen més insustituíbles per robots o intel·ligències artificials.
Oliver, per la seva part, prefereix parlar de "readaptació" que de llocs de treball amenaçats i destaca que aquesta serà la primera de les revolucions tecnològiques, coneguda com a La Cuarta Revolució Industrial, "que impactarà directament a llocs de treball de coll blanc i no de coll blau", manllevant termes de l'anglès. "Periodistes, advocats, mèdics, consultors..." són alguns dels seus assenyalats, en coincidència amb Damià. Respecte a la possibilitat que desapareguin tasques presencials, Oliver assenyala que "la societat haurà de preguntar-se si vol una societat sense persones als comerços i als carrers". En aquest sentit, a l'hora de contraposar el la voluntat de les empreses amb la de les persones, Oliver recorda que "les revolucions industrials van de la mà de revolucions socials" i apunta a una possible conflictivitat pels canvis tecnològics.
Chat GPT, per la seva part, reconeix que "és difícil predir amb precisió quants llocs de treball seran destruïts per la Intel·ligència Artificial (IA) i quins seran els primers afectats". "Tanmateix, és àmpliament reconegut que l'IA i l'automatització poden tenir un impacte significatiu a certs sectors i en tasques repetitives i mecanitzables", reconeix. Entre els primers afectats, apunta a: "treballs administratius i d'oficina, com a processament de dades i transcripció, feines en la línia de producció, com a acoblament i soldadura, treballs relacionats amb la logística, com la classificació de mercaderies i la gestió de magatzems, treballs al sector de serveis, com a repartiment de menjar i missatgeria i treballs al sector financer, com la comptabilitat i la gestió d'inversions".
Nous desafiaments
Per a Oliver, una de les coses que canviarà amb el creixement de la Intel·ligència Artificial en les empreses és "la idea de tenir una sola carrera laboral, segurament caldrà anar readaptant-se temporalment". A més, defensa que "el debat sobre la renda bàsica universal i la intel·ligència artificial estan molt vinculats", encara que creu que "el component psicològic de la necessitat de sentir-se útil" dificulta que aquesta sigui "una solució immediata o un debat trivial".
Un dels sectors on la Intel·ligència Artificial pot destruir llocs de treball, encara que soni contradictori, és el dels recursos humans, que poden ser-ho cada vegada menys, a causa de la capacitat d'analitzar dades i crivellar que ofereixen les computadores. Ventura Royo, de la UOC, no creu que a curt termini sigui una professió que vagi a desaparèixer, "sempre serà necessari una persona per a la decisió final, encara que pot ser molt útil per a una primera cribatge i fer que això disminueixi la quantitat de professionals."
I és justament en aquest sector on sorgeixen alguns interrogants ètics que travessaran tot el futur de la Intel·ligència Artificial. Ho apunta Oliver, que adverteix del gran risc de biaix i discriminació que pot suposar que una Intel·ligència Artifcial es dediqui a la selecció de personal. "Pot haver après que la majoria dels programadors són homes blancs i automàticament descartar a candidats i candidates que no siguin ni homes ni blancs", alerta Oliver, que en aquest sentit destaca que "la dimensió ètica" de la Intel·ligència Artificial i aplaudeix la regulació de la Unió Europea per penalitzar aquells usos o expressions de la Intel·ligència Artificial que vulnerin els drets humans. "No només en els recursos humans. Es poden donar biaixos de gènere, ètnics i geogràfics a mesura que la Intel·ligència Artificial s'utilitzi més per determinats perfils i en determinats llocs, que seran els que més nodriran de dades i d'informació de l'entorn d'aquestes eines", adverteix Oliver.
Per a Oliver, sorgiran de la mà de la nova revolució tecnològica cinc pilars que poden alhora crear noves oportunitats de treball. El primer és el tecnològic, darrere del qual hi haurà grans necessitats d'enginyers, programadors i dissenyadors que creïn i desenvolupin eines d'Intel·ligència Artificial. El segon, el pilar legal i regulatori, també pot anar de la mà d'oportunitats laborals al sector del dret, on caldrà anar adaptant les lleis i aplicacions a les situacions que generi. El tercer, l'ètic, també requerirà noves professions com el chieff ethical officer, que pugui anar polint els biaixos, discriminacions o actituds impròpies que pugui adoptar una intel·ligència artificial basada en l'aprenentatge. El quart pilar és el social i educatiu, que també haurà de readaptar-se com el cinquè, que és l'economicolaboral i travessa els anteriors.
Xat GPTofereix respostes semblants a Oliver respecte a les noves oportunitats de treball i destaca: "desenvolupadors d'IA, especialistes en dades que s'especialitzen en la recopilació, neteja, anàlisi i visualització de grans quantitats de dades per alimentar als sitemaa d'IA, consultors d'IA que ajudin les empreses a maximitzar el seu valor, investigadors, especialistes en privacitat i seguretat i especialistes en ètica i regulacions de l'IA".
Als desafiaments socials i laborals cap afegir l'ambiental, ja que en el dia d'avui, "la Intel·ligència Artificial no és sostenible" per la gran quantitat de necessitats computacionals que genera, apunta Oliver, i aquest, encara que és un camp emergent, serà un altre cavall de batalla en un futur pròxim, si bé la Intel·ligència Artificial també té usos mediambientals a l'hora de preveure fenòmens climàtics, recopilar dades de la terra i fins i tot mapar aquells llocs on un dron pot sembrar o altres tecnologies puguin actuar positivament.
Sobre aquest tema, Chat GPT, sense aportar xifres, expressa: "D'una banda, l'entrenament de models d'IA requereix una gran quantitat d'energia i recursos, la qual cosa pot tenir un impacte negatiu en el medi ambient. A més, la fabricació de dispositius electrònics, com computadores i smartphones, també contribueix a l'empremta de carboni. D'altra banda, l'IA també pot ser utilitzada per abordar desafiaments mediambientals, com l'optimització de l'eficiència energètica, el monitoratge de la contaminació i la identificació de patrons en dades climàtiques. En resum, la sostenibilitat de l'IA depèn de com s'utilitza i de com s'aborda el seu impacte mediambiental. És important considerar acuradament els costos ambientals associats amb el desenvolupament i la implementació de la tecnologia, i buscar solucions sostenibles per minimitzar el seu impacte negatiu".