Si vols ser funcionari, formes part d'un percentatge molt elevat de la població que o bé s'ha presentat a algunes oposicions darrerament o bé ha pensat a fer-ho. Més concretament, i segons l'estudi 'El pes de l'opositor a Espanya', d'OpositaTest, un 29% dels espanyols entre 18 i 55 anys ha opositat o està opositant i un 22% es planteja fer-ho com a opció en un futur pròxim. Això suposaria que 6,8 milions d'espanyols han opositat aquest any o ho estan fent i 5,1 milions estan pensant a fer-ho. Encara és més elevat el percentatge de gent que creu que els funcionaris tenen una qualitat de vida millor que la majoria d'altres feines: un 74% comparteix aquesta opinió. L'estudi l'ha realitzat Netquest amb una mostra de 2.000 persones residents a Espanya i permet també aproximar-se a la distribució territorial dels opositors espanyols. 

Ara bé, si vius a Catalunya, les probabilitats que vulguis ser funcionari o t'estiguis preparant cauen en picat. Catalunya és la comunitat que menys opositors en projecte té, amb un 17% de persones que preparen o han preparat una oposició recentment, i també la que compta amb un percentatge més baix sumant les persones que han fet oposicions i les que plantegen fer-ho en un futur: un 36%. És, per tant, la comunitat autònoma on més gent respon que ni s'ha preparat recentment una oposició ni es planteja fer-ho en un futur pròxim: un 64%. En contrast, a les illes Canàries només un 30% donen aquesta resposta, ja que un 70% o bé han preparat oposicions en el passat (un 29%) o bé ho estan fent (un 15%) o bé s'ho plantegen de cara al futur (26%).

En termes absoluts, Andalusia, amb el 21,6% sobre el total, i la Comunitat Valenciana, amb un 11,2%, són els que més opositors tenen segons aquesta enquesta. Catalunya, justament per aquesta manca de vocació funcionarial, és la sisena, amb un 6% dels opositors espanyols, tot i ser la segona comunitat autònoma més poblada. És curiós que, per darrere seu, es troben justament les illes Canàries, on més passió aixeca ser funcionari, amb un 6% dels opositors espanyols tot i que té per sota de tres vegades menys de població. 

Pel que fa als motius que han portat als entrevistats a fer una oposició, un 65% diu haver-ho fet per tal de buscar estabilitat laboral i feina per tota la vida, mentre que només un 20% ha fet aquest moviment perquè vol un salari que li permeti millorar el nivell de vida. Encara menys, un 15%, miren cap al sector públic per vocació, en una estimació que compta tant a les persones que han sigut opositors al darrer any com a les que ho han sigut en el passat i a les que tenen intenció d'opositar en un futur. 

Conciliació o estabilitat

Entre les persones que no opositen, un 34% considera la conciliació laboral l'aspecte més important de la seva feina i només un 21% creuen que ho és l'estabilitat de tenir feina fixa, mentre que els que han opositat al darrer any son els únics que creuen que és més important aquesta estabilitat (un 36%) que no pas la conciliació, la preferida per un 32% dels enquestats opositors de darrer any. La xifra, en canvi, s'estabilitza entre els que ho van fer fa més d'un any i els que tenen pensat opositar, amb només un 23% dels enquestats que valoren l'estabilitat i la feina fixa. Per comunitats, de nou Catalunya mostra diferències amb l'estat. Només un 13% dels catalans valoren l'estabilitat com el principal factor a l'hora d'escollir feina, mentre que a Andalusia, a l'altre extrem, un 30% valoren aquest factor entre els seus preferits. Els catalans, en canvi, són els que més valoren el desenvolupament personal i professional: per un 20% és el factor més rellevant. Ara bé, la conciliació laboral és, també pels catalans, el tema més valorat a l'hora d'escollir una feina. 

L'estudi no aprecia significatives diferències entre la percepció de la situació econòmica del país entre els opositors i els no opositors. Però sí que es veuen diferències substancials pel que fa a la percepció de l'economia personal. Així, els qui van fer l'oposició fa més d'un any son els que tenen una millor percepció de la seva situaciò econòmica. Un 41% d'aquests funcionaris creuen que la seva situació és bona o molt bona i un 39% creuen que és regular.  Els que tenen intenció d'opositar, a l'altre extrem, només valoren la seva situació personal com a bona en un 27%. I un 34% dels qui ni opositen ni s'ho plantegen, a mig camí, veuen la seva situació econòmica personal com a bona o molt bona. Això mostraria una tendència a opositar quan existeix una insatisfacció amb la situació econòmica i una satisfacció posterior un cop s'entra a l'administració pública. 

De fet, el 52% dels espanyols que han opositat o ho tenen previst no eren independents econòmicament quan s'hi van posar, percentatge que es dispara a Andalusia al 62%. Pel que fa a la situació econòmica posterior a l'oposició, un 64% dels opositors de darrer any reconeixen que els ha permès augmentar els seus ingressos, xifra que es limita al 55% en la mitjana que compta també als qui van opositar fa més temps.