Tres mesos després que entrés en vigor la Llei 2/2023 de protecció al denunciant de corrupció, a partir d'aquest dimarts 13 de juny les empreses de més de 250 treballadors (5.162 companyies a Espanya) estan obligades a tenir un canal intern de denúncies perquè tots els treballadors puguin detallar de manera anònima i confidencial casos de corrupció, abusos i altres il·legalitats dins les companyies. Es busquen delators per denunciar il·legalitats. Si no tenen el canal, les empreses podrien ser multades amb entre 600.000 i un milió d'euros. A falta d'un registre públic que detalli quantes d'elles ja compten amb aquest canal (el ministeri de Justícia no ha respost a la petició d'ON ECONOMIA), el soci legal de Grant Thornton, gran empresa de serveis professionals i consultora, Joan Saula, alerta que "encara hi ha moltes grans empreses que no compten amb aquest servei".
La llei va entrar en vigor el mes de març passat i busca millorar la transparència i el compliment de la legalitat per part de les empreses, protegint a tot aquell que vulgui denunciar una irregularitat. Però si les empreses no estan complint la seva part, tampoc el Govern no ha activat encara l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, alternativa que ha de crear perquè la utilitzin aquells treballadors d'empreses que no tinguin el seu canal de denúncies. La llei va ser aprovada el mes de febrer passat, tres anys després que s'adoptés la Directiva de la UE de Protecció dels Denunciants que donava als països membres fins al 17 de desembre de 2021 per aplicar-la en una llei estatal. Arriba, per tant, amb dos anys i mig de retard sobre la data límit i amb encara moltes incògnites en l'aire.
La primera: es posarà el ministeri de Justícia, òrgan competent excepte allà on ha traspassat competències (com a Catalunya), a denunciar les empreses que incompleixin a partir d'aquest dimarts? "Creiem que el procés sancionador no serà immediat, que en principi hi haurà una campanya més dissuasiva. A més, hi ha comunitats autònomes que encara no tenen transferides les competències o activades les gestions dels canals", abunda Saula, mentre que des de l'Oficina Antifrau de Catalunya, de les poques que sí que té transferides les competències i tenen actiu el canal per denunciar, defensen també que existirà un "període de sensibilització" abans de les multes. "És un canvi profund de cultura", justifiquen. En el seu cas, de fet, es van avançar i van crear l'opció de denúncies anònimes l'any 2017. Segons fonts d'Antifrau, tan sols hi ha 30 empreses catalanes registrades amb canal actiu de denúncies, si bé és possible que algunes empreses hagin activat el canal sense registrar-se en l'organisme.
Des de Grant Thornton, el 2019 van realitzar una enquesta a empreses que va concloure que tan sols una de cada deu tenien un canal intern de denúncies. Avui, estimen que són el doble, dos de cada deu, o sigui que "encara hi ha moltíssimes empreses, i també empreses grans, que no el tenen." Amb tot, són les petites, entre 50 i 250, les que poden tenir més problemes per activar-ho, tot i que tenen més marge de temps, fins al desembre, per fer-ho.
Presses per la llei
"L'últim mes, ens han escrit moltes empreses, amb presses, interessades tant en l'assessorament per compliance com per al canal de denúncies", explica Saula, que estima entre 15 i 20 les empreses que s'han interessat per l'assessoria en la seva empresa. Grant Thornton ofereix la possibilitat de gestionar el canal de denúncies per un preu d'entre 150 i 300 euros mensuals, segons la mida de l'empresa, però existeix també la possibilitat que l'empresa contracti pel seu compte un programari de denúncies internes, que pot costar uns 500 euros anuals.
Un dels softwares a través dels quals es pot activar el canal de denúncies internes de les empreses és l'empresa catalana Co-resol, que és la que fa servir Pimec amb les empreses que assessora. Encara que ofereixen el servei des de 2019, els seus clients s'han duplicat des que al febrer es va aprovar la llei i ara estan per sobre de 100. "Per a empreses petites, funciona de vegades com una assegurança, perquè poden no tenir incidències o molt poques. En empreses grans, amb més volum, poden succeir més irregularitats i aquests canals li permeten conèixer els casos abans que petin o que creixin, i poden gestionar-ho millor", explica Josep Fígols, director de l'empresa, que té clients com UOC, Casa Ametller o Ajuntament de Lleida.
La nova llei pretén protegir persones que denunciïn il·legalitats perquè la seva identitat sigui preservada i perquè les autoritats puguin actuar sense que existeixi risc per a ells. Et protegeix davant de tres supòsits: la denúncia a través de canals interns, la denúncia a través de canals institucionals (que encara no s'han creat en l'àmbit estatal ni transferit a autoritats autonòmiques) en el cas que no hi hagi canals interns i també la denúncia pública a través de xarxes socials o mitjans de comunicació. "La llei està encara en construcció, s'ha tardat a traslladar la directiva, des de 2019 fins a 2023, i ara està tardant de nou a crear-se l'autoritat estatal que ha de garantir les denúncies", aprofundeix Fígols.
Des de Pimec, reconeixen que hi ha "empreses que encara no estan implementant" el canal de denúncies internes i que algunes de les petites "esperaran a desembre", quan el canal ja serà obligatori per a companyies de més de 250 treballadors. "És una eina que posa en relleu l'ètica, el bon govern i que no succeeixin coses sense que se n'assabenti la companyia, així com ajuda a evitar el frau a escala competitiva. És bo per a l'ètica i per a la transparència", desenvolupa Itziar Ruedas, directora del departament jurídic de Pimec.
En la mateixa línia, Saula, de Grant Thornton, defensa que es tracta d'una normativa que "fomenta que si coneixes una irregularitat, es conegui" i "també generarà més afecció a les empreses, perquè si saps que l'empresa no actua davant d'il·legalitats, es genera una desafecció".
Existeixen, en canvi, nombroses crítiques a la forma en què s'està executant la llei. Per començar, defensa Saula, "no hi ha hagut una bona campanya d'informació" del Govern espanyol i "moltes de les empreses no tenen ni idea que estan obligades a crear el canal de denúncies", a més de la falta de creació de l'autoritat sancionadora estatal i de la majoria d'autonòmiques. Amb tot, "existeix un risc si no tens el canal" malgrat que no es comencin encara a dur a terme les denúncies, exposa Saula. "Si succeeix alguna irregularitat en una empresa, es denuncia i no existeix un canal de denúncies, el responsable d'aquesta falta és l'administrador de l'empresa", aclareix.
Saula defensa l'èxit dels canals de denúncies interns en països europeus que ja l'apliquen des de fa anys. És el cas de Suïssa, Alemanya, França i el Regne Unit. El 2021, un 60% de les empreses en aquests països ja comptaven amb aquests canals de denúncies internes i la majoria estaven convençudes de la seva utilitat i eficàcia, segons un estudi del grup EQS i la Universitat de Ciències Aplicades de Graubünden, a Suïssa. Al voltant d'un terç de les empreses van poder descobrir més del 80% de les pèrdues financeres gràcies al canal de denúncies, apuntava el mateix estudi, que desestimava un risc elevat de denúncies falses dins de les companyies.