L'anglès com a idioma dominant i més gent mirant al portàtil que xerrant. La majoria de modernes cafeteries, àmplies i diàfanes i amb noms i carta en anglès, del barri barceloní del Poblenou s'omplen de nòmades digitals a qualsevol hora del dia. Fins i tot un divendres a la tarda. No són turistes, teletreballen viatjant i escullen els països o ciutats més atractives per a això, pràctica que alguns han definit com a Workation o Trabacaciones. Barcelona és de les preferides.
Però s'enfronten a queixes veïnals per fomentar la despersonalització dels espais (es converteixen en brunch i alvocat els bars d'entrepà de tota la vida), i la pujada de preus tant de béns de consum com de l'habitatge, que segueix a l'alça a Barcelona, en beneficiar-se dels salaris més elevats que els espanyols que poden oferir els Estats Units o els països del nord d'Europa.
"Els preus no els pugem nosaltres, els pugen els propietaris", es defensa Kate, una noia russa de 23 anys que van arribar el maig a Barcelona, encara no parla espanyol i paga 600 euros per una habitació en el mateix Poblenou. "Nosaltres també estem insatisfets amb aquests preus, a mi m'agradaria pagar menys, però els propietaris, que són locals, s'aprofiten d'aquesta situació i apugen els preus", diu Kate, que va abandonar el país pel rebuig que li va produir la invasió de Putin a Ucraïna i que ara aconsegueix viure de les classes d'anglès a ciutadans russos que dona on-line. "Durant la pandèmia em vaig adonar que podia viure treballant a distància i ja no hi ha tornada enrere", diu, després de passar un any sabàtic després de la universitat que va dedicar a viatjar.
"Pensava que estaria sola uns mesos a Barcelona, però em va agradar molt la ciutat", relata Kate, que en els propers mesos planeja, com molts nòmades digitals, viatjar per països asiàtics. "Em genera ansietat estar massa temps en una mateixa ciutat", diu, i mostra una comunitat digital de compatriotes russos nòmades digitals que es troben a les ciutats per conviure i fer d'amfitrions.
Com està estudiant un màster a Barcelona, Kate es val del visat d'estudiant per viure i treballar a Espanya i tributa a Rússia pel seu treball i es planteja a quin altre visat optar en un futur si segueix a Espanya. Encara que el desembre passat Espanya va aprovar el visat de nòmada digital per facilitar aquest model de vida, és difícil que pugui ser un baròmetre de quants hi ha a Espanya, ja que els ciutadans europeus no el necessiten i que no tots optaran per aquesta via.
Un visat en potència
Des del despatx d'advocats d'estrangeria Antonio Segura, expliquen que "per als treballadors per compte aliè, és molt complicat perquè requereix que les empreses estrangeres es registrin en la Seguretat Social espanyola i no solen voler fer-ho", mentre que "sembla que aquesta autorització s'acabarà reduint a aquells treballadors que treballen per compte propi". El visat busca oferir avantatges fiscals perquè tributin a Espanya els treballadors que optin per treballar des d'aquí per als seus països o obrir el seu negoci en remot des d'aquí.
Encara que és difícil determinar quants nòmades digitals viuen a Espanya i a Barcelona, un estudi de Passport-Photo estima que hi ha 35 milions a tot el món i que Espanya és entre els sis països que més atreuen, amb uns 753.000 professionals en aquesta situació. L'últim Barcelona Digital Talent Overview va xifrar en 14.000 professionals de l'estranger els arribats a la ciutat en els últims cinc anys per treballar al sector digital i tecnològic, 3.300 el 2022.
Al caliu d'aquest nou estil de vida, sorgeixen també nous models de negoci com els espais de co-working, co-living o edificis d'habitatges amb oficines en la planta baixa. Es tracta d'un model que encara no està en el seu apogeu i a Poblenou una quarta part de les oficines es troben buides, però la perspectiva és que continuï creixent mentre ho fa l'economia digital, que representa ja un 15% del PIB espanyol. A Barcelona, hi ha més de 287 co-workings. També models de co-living com l'espai Palma, recentment obert a Gràcia, una casa amb piscina on pots llogar una habitació per 1.600 euros al mes per compartir amb fins a 15 persones un gran habitatge amb 3.000 metres quadrats disponibles.
A part dels espais per a nòmada digital, que generen tota una economia amb la start-up Aticco com un dels seus exponents més importants, l'estil de vida d'aquests professionals de més poder adquisitiu que la mitjana navega també entre esdeveniments i activitats esportives convocades per aplicacions digitals com Meetup o Ploma, que també viuen d'això. Quedades per parlar de negocis, brunchs, gimnàstica a l'aire lliure i altres esports omplen l'agenda d'aquests nòmades que, en no tenir un lloc de treball habitual es relacionen més entre ells que amb la comunitat local i que, en moltes ocasions i malgrat el seu discurs basat a aprendre cultures noves, ni tan sols aprenen l'idioma.
A Tiktok, desenes de vídeos lloen les bondats de Barcelona com a lloc per viure per als nòmades digitals. Plouen elogis pel seu transport públic, neteja, estil de vida, clima, gastronomia i arquitectura, i fins i tot alguns nòmades destaquen que per la gran quantitat de treballadors estrangers que existeixen ni si més no és necessari aprendre espanyol. Existeix algun debat sobre si és segura, "depèn d'on vagis i a quina hora i de no anar ensenyant el mòbil", alerta @christinadavidsnomad, una nord-americana que cregui vídeos sobre ser nòmada digital a Barcelona.
Però a les xarxes també es troba la part crítica dels nòmades digitals, com una jove que diu que marxa de Barcelona perquè és "massa car", "insegur" i "ple de turistes". O les veus més crítiques que exposen que el nomadisme digital és una forma de "neocolonialisme" perquè "persones de països rics emigren a països menys desenvolupats" amb un impacte negatiu en la seva economia. El web Nomadlist.com, de nòmades digitals, exposa com a avantatges de viure a Barcelona la seguretat, el nivell educatiu i la sanitat pública, entre moltes d'altres, mentre que en la curta llista d'inconvenients apunta que "molta gent no parla anglès", que és fred a l'hivern (molts nòmades digitals viatgen a Àsia durant l'hivern europeu) i que "molta gent fuma".
El nord-americà Scott, que prefereix donar un nom fictici perquè no cotitza a Espanya amb l'empresa de consultoria que va muntar com a nòmada digital, viu a Castelldefels amb la seva dona, que és argentina i té nacionalitat espanyola. Paguen 2.400 euros al mes de lloguer per un ampli pis amb piscina on viu amb els seus dos fills. "No crec que hi hagi tants nòmades digitals com per tenir un impacte fort en els preus de lloguer, crec que el turisme i els Airbnb influeixen més", defensa, encantat amb la seva vida de passar mig any a Castelldefels i una altra meitat als Estats Units, amb alguns parèntesis a l'Argentina, amb la família de l'esposa, al Brasil i altres països del món.
"Vam venir de vacances el 2017 i ens enamorem de la ciutat", explica Scott, que al principi passava només tres mesos seguits com a màxim a Espanya, els que li permetia el visat de turista. "Els meus impostos els pago als Estats Units, que són més baixos, i en tenir la residència no necessito el visat de nòmada digital", explica.
"L'atmosfera càlida i l'eficiència europea"
"Vam estar vivint un temps al Brasil, però Barcelona és molt més segur. Té l'atmosfera agradable i càlida de Llatinoamèrica però l'eficiència i la seguretat d'Europa, és ideal", resumeix. Addicte a l'esport, juga a bàsquet, surf i futbol amb altres grups de nòmades digitals i expats i també a golf, de vegades amb el pare del futbolista de l'Espanyol Martin Braithwite, veí a Castelldefels.
"Des que em vaig mudar, han arribat 100 o 200 nous expats o nòmades digitals, però no se n'ha anat cap", explica Scott, que creu que Barcelona i Castelldefels enamoren pel seu estil de vida als qui poden treballar des d'aquí.
De nou a la cafeteria on Kate, la jove russa, explicava les seves ganes de viatjar i la seva fugida de la Rússia de Putin, la italiana Alice, de 35 anys, formada en Dret, explica que, després de 7 anys treballant per a Meta a Dublin i Singapur, tenia ganes de tornar a Europa i va trobar a Barcelona un bon lloc. "És una ciutat amb unes bones vibracions de feina internacional al sector digital, però sense l'estrès de les altres", explica.
Treballa per a una petita empresa emergent francesa com a freelance, ja que l'empresa no té seu a Espanya, i en ser europea no necessita cap tipus de visat. El seu xicot, irlandès, amb qui comparteix un pis a Gràcia pel qual paguen 1.400 euros, també treballa com a consultor per a clients d'altres països i estudia un màster a Barcelona. Encara que pretenen quedar-se a llarg termini, van firmar al pis un contracte de temporada.
"El meu sou francès em permet viure una mica millor a Espanya, encara que no crec que la diferència sigui molt gran", defensa Alice. "Ara tenim ganes de ser a Europa i no viatjar molt, com a molt passo un mes a Itàlia amb la família, algun cap de setmana a París o a Irlanda i poc més", compte.
Encara que es mostra satisfeta amb aquest estil de vida, "amb l'auge dels negocis digitals anirà a més", assegura, Alice també veu alguns costats negatius en ser nòmada digital. "De vegades, quan estàs treballant, majorment a casa, et pots sentir només, perquè quan les coses van malament no sempre tens amb qui compartir-lo i quan van bé tampoc ho celebres igual amb companys de feina. A més, els tons de conversa no es perceben igual per Whatsapp", relata.
A pocs metres d'Alice, una jove nord-americana que ja fa anys que viu a Barcelona explica que ja va deixar enrere la seva vida de nòmada digital, mentre que un altre jove espanyol assegura que es prepara per fer les maletes i començar aquest estil de vida. "Passaré l'hivern a Àsia", avança. Unes taules més enllà, un jove de Saragossa que viu a Castelló explica que li encanta l'ambient de treballadors internacionals que té Barcelona. "És molt xulo el que teniu aquí, en el Poblenou, m'encanta. Pot ser que ara no estigui ple, però dona-li cinc anys", defensa, una cançó que fa anys que es sent i que no s'acaba de concretar però va prenent forma al 22@.