El Tribunal Suprem ha dictat que, a efectes del còmput dels serveis previs en l'Administració dels treballadors fixes discontinus, s'ha de tenir en compte tot el temps de durada de la relació laboral, inclosos els períodes en què no hi ha hagut treball efectiu.
En una sentència datada el passat 6 de març a què ha tingut accés EFE, la sala del contenciós ha desestimat un recurs d'Hisenda contra una fallada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) d'octubre de 2022 que donava la raó a un treballador.
El TSJM va reconèixer el dret del treballador a efectes que se li computés l'antiguitat en la seva relació laboral prèvia a la seva adquisició de la condició de funcionari públic per anys naturals tant a efectes econòmics (de reconeixement de triennis) com de promoció professional, inclosos els períodes de temps entre crides en les quals no hi va haver prestació efectiva de serveis.
El que ha aclarit el Suprem és si en l'Administració Pública es poden reconèixer els serveis previs prestats mitjançant un contracte de treball fijo discontinu, tenint només en compte el temps de serveis efectius prestats, o han d'afegir-se també els períodes de temps entre crides en les quals no hi va haver prestació de serveis efectius.
El Suprem reconeix que la llei parla de serveis "efectius", per la qual cosa aquells que no tinguin aquest caràcter no poden ser reconeguts com a serveis previs en l'Administració, encara que davant això caben certes consideracions.
La primera d'elles és que cap norma espanyola no pot ser interpretada i aplicada en contra del que estableix el dret europeu, que reconeix el treballador fijo discontinu tot el temps de la relació de treball com a temps de serveis previs.
A més, un determinat període de temps passat "no adquireix o perd" la condició de serveis previs pel fet que qui ara ho demana sigui ocupat a temps complet o a temps determinat, destaquen els magistrats.
Així mateix, fins i tot deixant de banda la legislació comunitària, quan una persona que ha treballat a temps complet per a l'Administració -com a personal estatutari interí o com a personal laboral- adquireix la condició de funcionari públic el reconeixement dels seus serveis previs en l'Administració inclou "tot el temps d'aquesta relació", inclosos aquells períodes en què no hi ha hagut treball real i efectiu, com vacances o baixes per malaltia.
No es pot aplicar als fixos discontinus una interpretació "més rigorosa" del precepte legal, computant només els dies realment treballats, i no es pot tampoc considerar, com pretén l'advocat de l'Estat, que el contrari discrimini els empleats a temps complet.
El mateix Tribunal Suprem s'ha pronunciat ja en alguna ocasió sobre això, i va considerar que "no és procedent entendre que als treballadors fixes discontinus (...) se'ls computi, a efectes de drets econòmics i de promoció professional, únicament el temps efectivament treballat, sinó que ha de tenir-se en compte tot el temps de treball de la relació laboral".
La sentència puntualitza que la fallada no afecta el personal laboral que presta serveis de forma esporàdica o està integrada a una borsa de treball.