El Raül, nom fictici, va començar a treballar a una petita empresa de transport i de seguida va veure que no era un bon lloc per fer feina. “Era un desastre de gestió, m’havien dit que entraria a les 7 del matí, després m’ho van canviar a les 4 i cada dia em canviaven d’horari”, explica. Va continuar treballant-hi perquè necessitava un sou mentre preparava unes oposicions, però el salt de la mala gestió al mobbing laboral va arribar quan va tenir un fill. “No em volien donar el certificat d’empresa per tramitar la baixa per paternitat”, explica. “Vaig sentir la realitat que han patit les dones des de sempre”, afegeix.
Corria el mes d’agost de l’any passat i feia un any que estava en vigor la nova llei que equiparava la baixa laboral de pares i mares en fins a 16 setmanes, les primeres sis d’elles obligatòries després del naixement. “Quan vaig demanar les 16 setmanes, van sortir a relluir tots els dimonis de l’empresa”, narra el Raül, que detalla: “L’empresa no em volia donar els quatre mesos seguits, ni donar-me vacances, ni res de res”. “Estaven enfadats amb mi per ser pare”, diu el Raül, que relata que va perdre cabell i va patir molt d’estrès per la manca de resposta de l’empresa, que fins i tot va deixar de pagar-li alguns mesos de sou i encara li deu 1.000 euros, denuncia.
Quan va acabar els quatre mesos de baixa, el passat mes de desembre, el Raül va tornar al seu lloc de treball. “Vaig anar a recollir el vehicle i veure quina feina em donaven, però no apareixia ningú”, relata. Va preguntar a l’empresa, explica, li van dir que s’agafés festa i que ja li dirien alguna cosa. El Raül, que ja havia patit ansietat al volant del camió en part per la mala gestió de l’empresa abans d’agafar la baixa de paternitat, va tornar a patir-ho en veure que li feien el buit, i en veure la delicada situació va decidir contactar amb una advocada.
“De seguida va veure que m’estaven fent assetjament laboral i que no podia conduir amb aquesta sensació d’ansietat”, diu el Raül, que no sap ben bé quin és l’objectiu de l’empresa. “Suposo que volen que marxi per no pagar-me la indemnització, però sento que si ho faig els hi donaré la raó”, explica, en anònim i sense mencionar l’empresa perquè encara estan amb un procés obert de conciliació laboral que, si no es resol, acabarà als jutjats. Per ara, l’empresa no ha respost als burofaxos.
Tot i que el cas del Raül és un exemple d’assetjament puntual i no una tendència, des dels sindicats coincideixen a alertar la resistència i els prejudicis de moltes empreses a l’hora de concedir els permisos de paternitat als quals homes i dones tenen dret per llei. Des d’UGT, Cristina Antoñanzas, vicesecretària general i responsable d’igualtat, reconeix que han tingut casos “i no pocs”, d’empreses que “estan posant problemes als treballadors per a gaudir de les 16 setmanes”.
“Hi ha comentaris habituals com: ‘perquè no agafa la baixa la teva dona’?”, explica Antoñanzas, que detalla que “els homes, normalment, agafen els permisos remunerats igual que les dones, els que costa més que s’agafin son els no remunerats”. De fet, segons dades oficials, l’any passat es van tramitar 473.720 prestacions per naixement i cura d’un menor, dels quals 224.359 corresponien al primer progenitor, normalment una dona, i 249.361 al segon progenitor, usualment el pare. “Quan explicàvem que les empreses ens posaven aquestes dificultats als nostres companys homes no s’ho acabaven de creure i ara ho estan veient. Un altre dels problemes habituals és que no volen que els pares s’agafin les 16 setmanes seguides i pressionen per tal que les demanin de forma alterna”, relata.
Les conclusions coincideixen amb les de Comissions Obreres (CCOO). Carolina Vidal López, secretària confederal de Dones, Igualtat i Condicions de Treball, reconeix que han arribat casos, alguns d’ells judicialitzats, però no molts. “De vegades, posen dificultats als homes per als seus permisos de paternitat. És un atemptat del patriarcat contra sí mateix”, reflexiona Vidal, que recorda comentaris “extremadament masclistes” més que denegacions. “Es cuiden molt de denegar-ho o acomiadar per aquest motiu perquè saben que és il·legal i discriminatori”, apunta.
Acompanyar la queixa amb un insult homòfob és una de les reaccions que ha arribat a oïdes de Vidal, que al mateix temps explica les diferències entre la discriminació a les dones i als homes de cara a les baixes de paternitat i maternitat. “Quan ets mare la discriminació és per ser mare i en el cas dels homes és per cuidar, és habitual que es digui que qui ha de cuidar és ella i no pas ell”, desenvolupa.
"Em van preguntar si tenia pits per a la lactància"
La discriminació és encara més comú amb el permís de lactància, que permet absentar-se del treball una hora al dia per donar llet al fill fins que fa els 9 mesos. Es tracta d’un permís que poden rebre homes i dones, però que és molt més comú per a elles, en part per un nom que dona peu a equívocs. Antoñanzas, d'UGT, recorda que fa poc un pare que és professor el va demanar i va haver d'informar-se bé perquè era el primer cas del sector públic en tota una comunitat autònoma.
El Cris, que ha sigut pare en dues ocasions en els darrers dos anys, ho ha patit a la seva pell. “Quan ho vaig demanar, el comentari que em van fer és: Però tu tens pits? Crec que haurien de canviar el nom, tot i que la lactància també pot ser un biberó, les cures, que la teva dona necessiti ajuda…”, reflexiona.
Ell, a més, ha rebut pressions per a no demanar la baixa de paternitat completa en les dues empreses diferents on s’ha trobat quan ha sigut pare. “Quan vaig agafar la primera baixa pel meu primer fill, que era a una empresa petita, va coincidir que era 2021 i feia poc que s’havia aprovat la nova llei que permetia les 16 setmanes. Quan els vaig dir va ser una catàstrofe. Em van pressionar molt, dient que quatre mesos no podia ser, que era una barbaritat, que ho havíem de negociar. Jo en aquell moment vaig empatitzar, perquè era una empresa del sector turístic que sortia de la crisi de covid, però ho vam pensar a casa i vaig decidir mantenir-me. Al final, van cedir”, relata.
Poc després, va rebre els comentaris per la lactància. I un any i mig més tard, ara mateix, en una altra empresa “més internacional”, la seva cap està tornant a tenir una actitud recelosa amb la baixa. “Ni l’enhorabona em va donar. Em va dir que els ocasionava una molèstia, que haurien de repartir-se la feina entre la resta. Jo pensava que a una empresa més gran no em passaria, perquè a més ella és responsable de l’oficina, ni tan sols directiva o propietària de l’empresa”, lamenta.
“Jo penso fer la baixa completa, vull estar amb el meu fill i tinc dret a fer-ho. Els homes d’avui dia ens trobem amb aquesta barrera que la societat encara els diu que les dones han de cuidar els fills i sembla que si ho fas estàs fent un favor. Però jo no ho penso així”, remata el Cris, avalat per la llei.