El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts al consell de ministres la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals sense perdre salari, després de l'acord entre el ministeri de Treball i els sindicats. Ara falta que la històrica reducció de jornada rebi els suports necessaris al Congrés per convertir en llei l'avantprojecte. 

Serà llavors, un cop rebi l'aprovació del legislatiu i sigui votat al Congrés dels diputats, quan es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La intenció és que entri en vigor abans de l'estiu, però fins al 31 de desembre del 2025 no s'aplicarà a les empreses amb una mitjana horària superior a les 37,5 hores setmanals, perquè així les empreses tindran temps per adaptar-se al nou escenari. 

A la pràctica, hi ha molts convenis col·lectius que ja s'estaven negociant o aprovant amb aquesta nova càrrega horària de 37,5 hores. Però hi ha 9 milions de persones que tenen convenis col·lectius per sobre d'aquesta xifra. I 3 milions més que no estan subjectes a cap conveni col·lectiu i que, per tant, la seva jornada es regeix pel màxim de 40 hores setmanals establert per l'Estatut dels Treballadors. En total, 12 milions de treballadors es veuran afectats per aquesta mesura. 

Sectors intensius com l'agricultura, l'hostaleria i el comerç, amb jornades molt llargues, seran els principals beneficiats. I les empreses, sobretot petites, que hauran de reorganitzar els seus torns i horaris, seran les més perjudicades. 

A Catalunya, segons el Ministeri de Treball, un 80% dels treballadors tenen una jornada superior a 37,5 hores. Un 34% treballa entre 37,5 i 38,5 hores, un 43% entre 38,5 i 39,5 hores i la resta té una jornada superior a les 39,5 hores. 

Tenint en compte que a Catalunya hi ha 3,75 milions d'ocupats, la reducció de jornada afectarà uns 3 milions. Catalunya, malgrat això, és la tercera comunitat amb menys afectació, per darrere del País Basc, on un 52% dels treballadors ja treballen menys de 37,5 hores, i Navarra, on un 40% tenen aquesta jornada des d'abans que s'aprovi la nova llei. 

La reducció de jornada no és l'única mesura aprovada pel consell de ministres en l'àmbit de la jornada laboral. El control horari es redefinirà amb un control remot al qual tindrà accés la Inspecció de Treball, amb l'objectiu d'incrementar-ne el compliment. Aquest registre es farà d'acord amb uns paràmetres que garanteixin la seva traçabilitat i autenticitat i cada treballador ho farà de manera personal per tal que l'empresa no pugui alterar-ne el contingut. 

"El control horari és la mesura estrella d'aquesta reforma en un país on es fan la burrada de 3 milions d'hores extraordinàries cada setmana, tot i que quan vam arribar al govern, n'eren 6 milions", ha dit Díaz. 

A més, la reforma laboral estableix un "dret irrenunciable a la desconnexió digital" per tal de garantir que els treballadors no reben trucades ni missatges laborals fora de la seva jornada. 

Per garantir els compliments d'aquests drets, s'estableixen sancions econòmiques d'entre 1.000 i 10.000 euros, en funció de la gravetat. 

Segons la ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquesta mesura farà millorar no només les condicions de treball, sinó també la productivitat. Díaz ha liderat la iniciativa en pugna amb el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i ara el text passa al Consell Econòmic i Social, on els empresaris tenen un terç dels vots, després d'haver rebut el suport dels sindicats però no de les patronals. 

Entre l'oposició la llei, es troba el sector de l'hostaleria, que ha calculat que la reducció de jornada els suposarà 2.538 milions anuals de despeses. 

A la Unió Europea, la jornada laboral mitjana és de 36,1 hores setmanals. Els països amb jornades més llargues són Alemanya, Països Baixos, Dinamarca i Irlanda, amb 48 hores setmanals legals (tot i que a la pràctica les mitjanes són inferiors a les espanyoles). Els països amb la jornada laboral més curta per llei són França, 35 hores, i Bèlgica, amb 38 hores setmanals.