Viure per treballar o treballar per viure? Des de l'esclat de la pandèmia han aflorat anglicismes en el món laboral com el burnout (desgast professional), el quiet quitting (renúncia silenciosa) o el quiet ambition (ambició silenciosa). Fa anys que estan a l'ordre del dia, però han estat les generacions més joves les que s'han atrevit a introduir-les a les empreses. El quiet ambition és una tendència emergent en l'àmbit laboral en la que els empleats adopten una actitud més pausada cap a les seves ambicions professionals: es busca un equilibri entre la feina i la vida, la satisfacció en ambdós casos i la reducció de l'estrès associat a les expectatives laborals. El concepte va aparèixer per primera vegada a la revista Fortune l’any passat, i a la pràctica és que els empleats aspiren que la feina sigui un element més del seu dia a dia i que no els tregui qualitat de vida.
De fet, per conèixer l’ambició silenciosa, Visier va enquestar un miler d’empleats als EUA sobre les seves ambicions i prioritats laborals. Van descobrir que només el 4% dels treballadors tenien com a objectiu principal arribar a l’alta direcció i el 38% estaven interessats a convertir-se en gerents de la seva organització, mentre que el 62% preferia quedar-se com a contribuent individual. Els objectius relacionats amb els llocs de treball no es van ubicar entre les tres principals ambicions dels enquestats: a la part superior de la llista es trobaven passar temps amb la família i els amics (67%), estar física i mentalment saludable (64%) i viatjar (58%).
"Han canviat les expectatives dins del món laboral"
Emma de Llanos, professora a EADA i directora de programes executive de RH, confirma que l'ambició silenciosa és "generacional" perquè així ho avalen els estudis, però assegura que el "detonant" o "punt d'inflexió" va ser després de la covid-19. "Han canviat les expectatives, la gent ja no només es qüestiona des d'on treballa, sinó també per a què treballa". En aquest sentit, treu pit de la "valentia" que han tingut els anomenats Generació Z, perquè "han començat a qüestionar-se coses que abans els més grans no feien". "Hi ha un estigma de la gent jove, però potser hauríem de donar-li la volta i preguntar-nos què els podem oferir a ells. Nosaltres ens hem de posar les piles perquè ells també puguin créixer".
"No és falta d'ambició, és apostar per la qualitat de vida"
Per tant, no és que no tinguin ganes de treballar? "Fa temps que estem notant que hem de treballar una proposta de valor cap a l'empleat i hem de tenir diferents estratègies per tota la part d'atracció i retenció de talent", defensa Sara Álvarez, directora d'atracció de talent d'Adecco. De fet, explica que el talent jove, durant les entrevistes, ja no pregunta pel creixement i el desenvolupament dins de la companyia, sinó que actualment els dubtes van relacionats amb la flexibilitat horària, el teletreball i les responsabilitats. "La gent ja no busca créixer de manera vertical dins les empreses, sinó que valora els punts de creixement de diferents àrees i que sigui tot més horitzontal". Així mateix, diu que no va d'una tipologia d'empleat o de sector determinat, sinó que "aquí es parla de talent en general".
Claudia Chianese, docent i investigador a EAE Business School, matisa que pel que fa a la generació, els primers a parlar de l'ambició silenciosa van ser aquells nascuts entre els anys 1982 i 1996, els anomenats millennials. "Aquests empleats han transformat el concepte dels seus predecessors, que era el de viure per treballar versus treballar per viure". "És evident que hi ha hagut un canvi de tendència, no només a Espanya, sinó a tot Europa. No és falta d'ambició, és canviar les seves preferències". A més, diu que aquí "anem tard", ja que "respecte a la conciliació, els països del nord d'Europa van molt més avançats que nosaltres. Hem d'aprendre molt d'ells".
"Els treballadors han establert el seu propi sentit de l'èxit"
Totes tres coincideixen que s'està vivint un canvi en el món laboral i defensen el valor que han tingut les noves generacions. "Està passant amb el talent jove, però crec que la resta de generacions també s'hi estan sumant. La gent ha establert el seu propi sentit de l'èxit, se l'ha perfilat a la seva mida i mesuren l'ambició des de diferents punts de vista", apunta Álvarez. Més concisa és Chianese, que comenta que era un fet "totalment impensable" pels boomers i difícil de portar per la generació X, però que els nascuts a partir de llavors ho veuen com un factor important. "Avui en dia és necessari parar, viure, desconnectar de la feina per tornar més renovats i amb noves idees i energies, i sobretot i no menys important, necessitem relacionar-nos amb els altres. Aquesta vida social que a vegades el dia a dia no ens permet tenir i és fonamental perquè som éssers socials".
"Estem en un moment en què hem de canviar molts paradigmes i els hem de saber llegir. No és que hi hagi una generació sense ambició o que no vol treballar, sinó que hi ha un biaix molt més gran", comenta de Llanos, que afegeix que "s'estigmatitza molt a la gent més jove perquè ara es prioritza el benestar i la felicitat personal, i considerar que la feina és una part més de la vida. Ells ho tenen molt clar perquè no venen de la mentalitat d'aquestes estructures més tradicionals. Ara la feina és com una parcel·la més de la vida".
I què han de fer les empreses ara?
Sobre el rol que han d'agafar ara les empreses i si és un fet que evolucionarà, Emma de Llanos assegura que ells ja estan començant a treballar des d'aquestes noves mentalitats. "O les mateixes organitzacions fan un canvi o els costarà molt trobar talent. Tenim molts joves preparats i aquests seran els que decidiran en quines companyies volen treballar. Aquelles empreses flexibles seran les que quedaran més reforçades, perquè seran aquelles que s'hauran posat les piles per retenir-los. Cal fer propostes laborals esperançadores i valorar el que reclamen els joves, perquè estan donant un exemple molt bo i potser som els adults els que hem de canviar".
Álvarez s'hi afegeix i també confirma que ara és el torn de les companyies. "Fins ara no s'havia parlat mai de cultura corporativa, d'equip o de tasques. Ara toca posar el treballador al centre i assegurar-se que està bé en el seu lloc de feina". Els joves reclamen benestar, conciliació entre la vida professional i personal i equilibri. Hi ha encara una part de lideratge que té aquesta mentalitat de subordinació, per això cal tenir una mentalitat més oberta, aprendre molt dels joves i, al mateix temps, ensenyar-los".