La setmana laboral de quatre dies, defensada a Espanya per alguns líders polítics de l'esquerra com Íñigo Errejón i apuntada de manera vetllada per la ministra de Treball Yolanda Díaz fa uns dies quan va defensar reduir les 40 hores laborals, ha trobat una aliança entre les multinacionals de recursos humans i treball temporal. Almenys, verbalment, ja que el conseller delegat de l'empresa holandesa Randstad, Sander van't Nooerdende, ha defensat en un panell sobre el tema el Fòrum Econòmic de Davos aquesta setmana de quatre dies sempre que sigui "flexible i consensuada entre l'empleat i l'empresa". Fonts de l'empresa expliquen a ON ECONOMIA que, a Espanya, ofereixen com a opcional la jornada de quatre hores, encara que ho fan amb una reducció proporcional de sou.
Més enllà dels dies de treball, el directiu ha assegurat que el problema que afronten les empreses és el talent. La conciliació, la flexibilitat i la reducció de jornada són des de fa temps valors a l'alça en les empreses per combatre les renúncies laborals, els canvis de lloc de feina i per retenir el talent. Però en un context en el qual les grans empreses expertes en la matèria insisteixen en aquests punts, són poques les que es posicionen adoptant mesures concretes com la setmana de quatre dies, els horaris flexibles adaptats al treballador o l'aposta decidida per la conciliació. És més, sense anar més lluny, a Espanya les quatre grans consultores o big four, empreses en teoria a l'avantguarda dels recursos humans (Deloitte, EY, KPMG Y PwC), s'enfronten a multes de fins a 7.500 euros després d'inspeccions que mostraven una gran càrrega horària i hores extra sense cobrar.
Al panell s'ha abordat si és millor apostar pels quatre dies laborals a la setmana o bé oferir una flexibilitat al treballador. En aquest sentit, la ministra d'Assumptes Socials i Treball d'Holanda, Karien van Gennip, ha advertit d'alguns perills de la jornada de quatre dies laboral opcional, que al seu país ofereixen algunes empreses. "Tenim moltes dones treballant quatre dies i molts homes que en treballen cinc. L'ideal seria que tothom treballés quatre dies, perquè així les dones tindrien més autonomia però també els homes s'ocuparien més de les feines de casa i els fills," ha dit la ministra neerlandesa, que ha lamentat que ara aquest treball no remunerat recau "sobre les esquenes" de les dones. "Però la jornada de quatre dies també és inflexible", ha alertat la ministra. "Necessitem pensar quin tipus de treball podem oferir a la gent que necessita més flexibilitat", ha afegit.
En aquest mateix sentit, Noordende, de Randstad, ha aclarit que més enllà de si es treballen tres o quatre dies a la setmana, el problema més important a què s'enfronten les empreses és la falta de talent. Un empleat qualificat no pot ser substituït per cap altre qualsevol, i "hi ha moments en què una persona és insubstituïble", sobretot en les empreses de menor mida, per això més que plantejar un model rígid de setmana de quatre dies, cal plantejar models flexibles "consensuats entre l'empresa i el treballador".
La secretària general del sindicat UNI Global Union, Christy Hoffman, ha assenyalat que "no és el mateix treballar quatre dies a la setmana que quatre hores al dia en comptes de vuit, i no és fàcil tampoc fer jornades de 10 o 12 hores en segons quins treballs", com els d'assistència o el sector de serveis. A part, cal tenir en compte els treballadors irregulars i l'economia submergida, que "no està subjecta pràcticament a cap norma".
Flexibilitat i benestar
En aquest sentit, la ministra de Treball holandesa, Karien van Gennip, ha incidit en el fet que "l'ocupació en serveis en té una necessitats concretes que no es pot reduir, i si es redueixen les jornades no s'assoleixen salaris dignes". Van Gennip ha defensat també la flexibilitat, però sempre que "això no repercuteixi en el benestar del treballador".
A Espanya, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme ha anunciat ajuts de fins a 150.000 euros a aquelles pimes que posin en marxa la setmana laboral de quatre dies, la qual cosa permetrà millorar les condicions laborals. El projecte, que es finançarà amb una partida de 10 milions provinents dels pressupostos generals de l'Estat de 2023 i tindrà una durada mínima de 24 mesos, oferirà aquests ajuts per dur a terme determinats processos organitzatius dins de l'empresa. En un primer moment està destinat únicament a pimes industrials, així com a serveis tècnics com el que desenvolupen les consultores, sempre que la jornada laboral es redueixi, com a mínim, en un 10 %.
Enmig d'una transició ecològica i digital que canviarà el panorama de l'ocupació mundial, els paradigmes del treball també evolucionen. Així, la combinació entre teletreball i feina presencial, model conegut com a mixt o com a treball asíncron, és un altre dels grans desafiaments de les empreses. Més enllà de la gran renúncia, l'actitud dels treballadors és cada vegada més la d'estar predisposats en tot moment a canviar de feina. No sempre a la recerca de millors sous, sinó en moltes ocasions de més flexibilitat o d'uns valors empresarials més propers als seus.
Si a això li sumem una transició en la qual la falta de talent no es completa amb les persones que estan buscant feina, ja que les competències buscades, especialment les digitals i tecnològiques, no estan sent trobades al mercat, la desesperació per retenir talent és més gran. Amb tot, la cultura de la productivitat extrema i del presencialisme impedeix encara que moltes empreses s'afegeixin al carro de la flexibilitat o de les reduccions de jornades. En moltes ocasions, a més, la combinació entre teletreball i treball presencial amenaça el dret a desconnexió dels treballadors, reconegut a Espanya per la llei del teletreball. El debat sobre la jornada de quatre dies, que el 2021 va posar també sobre la taula Desigual en aplicar-la amb reducció de salari proporcional, seguirà, però anirà de la mà de moltes altres modalitats de conciliació, on les necessitats del treballador adaptades a les de l'empresa marquin el camí.