L'acord de govern per a la coalició entre PSOE i Sumar que fixa una reducció de la jornada laboral a 37,5 hores -dues hores i mitja menys cada setmana o mitja hora menys cada dia que les actuals 8 hores al dia per a les 40 setmanals- ha despertat ja les reaccions esperades: rebuig frontal de la patronal i aplaudiment dels sindicats. Si els treballadors ho veuen com una qüestió de "drets" i apunten ja a la jornada de 35 hores o a la setmana laboral de 4 dies com a pròxim objectiu, els empresaris avisen que afectarà sectors com el comerç o l'agricultura i asseguren que va contra l'empresa. Els economistes també discrepen sobre qüestions semblants en funció de la seva perspectiva, però coincideixen en alguns punts com, per exemple, que la mesura tindrà un cost per a les empreses i en el qual serà més gran per als sectors més presencialistes.

Si en sectors "amb més alt valor afegit", com la farmacèutica, la indústria biomèdica o l'aeronàutica la pèrdua de jornada "tindrà un impacte menor", segons apunta Pau Vila, director del think tank liberal Institut Ostrom, en sectors "amb menys valor afegit" com la indústria de muntatge, l'agricultura o el comerç i l'hostaleria. "L'interessant és veure que entre el sector de més valor afegit, ja hi ha hagut empreses que han fet aquest procés i voluntàriament han vist reduïda la seva jornada i preguntar-se per què la resta d'empreses no ho han fet", apunta Vila, convençut que la manera de reduir la jornada no és mitjançant aquests canvis normatius, "sinó apostant per una economia que reforci aquests sectors de més valor afegit".

En efecte, Vila apunta a les dades del Ministeri de Treball que mostren que la majoria de convenis de fet registren horaris d'entre 38,5 i 39,5 hores setmanals i que en activitats financeres el 88,8% tenen contractes de 37,5 hores a la setmana o menys, o d'un 61,4% en el cas de l'educació o del 59,1% en informació i comunicacions. Al sector públic, ja s'aplica un conveni de 37,5 hores setmanals o menys. En l'altre extrem, no hi ha convenis al sector immobiliari per sota de 38,5 hores, i poquíssims en sectors com el transport o l'agricultura, on el 91% de convenis són entre les 38,5 i les 39,5 hores setmanals. La mitjana d'hores treballada a Espanya per treballador és de 37,8 hores setmanals.

Vila assegura que la reducció de la jornada és "com prendre un antitèrmic per curar la febre". "Si hi ha empreses que no es podien permetre reduir la jornada, és perquè hi ha un problema de fons", apunta, amb la qual cosa la reducció el que pot generar és "una mortalitat empresarial" més elevada en sectors de baix valor afegit. "En sectors amb problemes de costos pel preu del producte bàsic o per l'elevada competència internacional que els costos de contractació no es poden repercutir, hi pot haver un risc molt elevat que les empreses desapareguin o hagin de fer retallades", alerta Vila, que demana "més profunditat" en aquest tipus de decisions.

Ajuts a les empreses

Des de l'òptica d'algú que ha estudiat la reducció de jornada favorablement, el doctor en Economia Jon Bernat Zubiri reconeix que la reducció laboral "tindrà uns costos" per a les empreses, però assegura tenir la fórmula per reparar-ho, malgrat que aquesta encara no és contemplada pel govern espanyol. "El cost que hem calculat és de 3.000 milions d'euros, que es podrien cobrir amb ajuts públics. Dos terços d'aquests ajuts tornarien a l'estat per l'IRPF, altres impostos i els subsidis d'atur que es deixarien de pagar," assegura Zubiri, que defensa que una vegada es retirin aquests primers ajuts (que ell vincularia a les empreses que necessitin contractar), "l'augment de la productivitat i la disminució de costos associada a la millora de la salut laboral hauria de compensar-lo". Els costos, defensa, "seran més grans en sectors més presencialistes i menors en sectors amb més presència de la tecnologia o més flexibles".

No comparteix aquesta anàlisi Álvaro Zapatel, economista i professor d'EADA Business School, que recorda que, des que França va reduir la seva jornada laboral el 1999 a 35 hores setmanals fins avui, "no ha augmentat la seva productivitat", mesura en producte interior brut (PIB) per hora treballada. Per a Zapatel, "la reducció laboral té sentit quan s'ha donat un augment de la productivitat", situació que no es dona a Espanya. "Si sumem aquesta reducció d'hores a l'augment dels impostos a les empreses, es pot donar a Espanya una menor atracció de l'ocupació, que les empreses no contractin la mateixa quantitat de persones," alerta Zapatel, que creu que "a la pràctica, l'empresa que vegi com els seus beneficis es redueixen perquè ha de contractar més per complir els horaris, acabarà havent d'aplicar retallades". I nega que els ajuts siguin la solució perquè "l'estat ja està pressionat en termes tributaris" i perquè "una vegada s'acabin els ajuts, el problema persisteix".

En un sentit similar, l'economista Fernando Trias de Bes es va posicionar en una columna recent en ON ECONOMIA assegurant que l'èxit de la reducció de jornada, descartada en alguns països, "depèn en gran manera de la naturalesa dels sectors que componen el PIB". "Espanya és un país on la reducció de jornada de tal abast no pot estar compensada amb productivitat ni per indici", completava. "En sectors intensius en serveis i aquelles que funcionen per torns, aquestes reduccions suposaran baixades de producció o baixades de productivitat. De veritat, imaginin un petit taller de reparacions, de tres treballadors. Algú en el seu seny pensa que les 7,5 hores de menys dels tres mecànics seran compensades amb la contractació d'un altre treballador? Els asseguro jo que no. Molt bé li ha d'anar al taller, i les coses estan més que difícils", aporta a la seva columna setmanal d'aquest diumenge, on de nou aborda la qüestió.

Efectes diferents per sectors

L'economista Eduardo Garzón, també favorable a la mesura, defensa la mesura en termes de drets i recorda que "totes les mesures que milloren les condicions de vida dels treballadors s'han aprovat amb oposició de la patronal" i que les veus de "no es pot dur a terme" també es van sentir quan es van plantejar l'abolició de l'esclavitud, del treball infantil o la jornada de 40 hores. "Tenim capacitats tecnològiques per reduir la jornada laboral, encara que cal fer-ho progressivament per anar consolidant les millores," defensa Garzón. "En alguns sectors encaixarà millor i en d'altres pitjor, però és la manera de repartir el temps de treball per crear més ocupació i perquè la gent treballi menys", abunda Garzón, que sí que subratlla que "és important que s'implanti de manera progressiva perquè l'impacte sigui menor".

En efecte, la mesura plantejada per la coalició té una implantació progressiva i arrencaria amb 38,5 hores el 2024 per assolir les 37,5 ja el 2025, quan s'abordarien els resultats per començar a enfocar cap a una jornada de 35 similar a què plantegen els sindicats. Encara que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat que la negociació col·lectiva continuarà marcant l'evolució dels convenis, el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, ha assegurat que va "en contra de les empreses" i de la negociació col·lectiva, així com l'ha titllat de mesura "populista" i ha alertat que afectarà sectors com l'hostaleria, el comerç o el turisme, visió que coincideix amb l'anàlisi dels experts.

Des de la patronal catalana Foment del Treball, el director laboral Javier Ibars ha assegurat que no és correcta una reducció "de manera uniforme i homogènia per la via legal, sinó que haurien de parlar més d'una reordenació i flexibilització del temps de treball".

El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, en canvi, ha defensat, en canvi, aquesta mesura i que es faci per llei per marcar les bases després de la negociació col·lectiva. "És una mesura positiva per als treballadors i per a l'economia. Guanyarem en productivitat i competitivitat", ha dit. El seu homòleg en Comissions Obreres, Unai Sordo, també ha assegurat que la reducció permetrà "generar més ocupació, per repartir millor la productivitat i per facilitar la conciliació."