El Ministeri de Treball comandat per Yolanda Díaz va anunciar el mes de gener passat que la jornada laboral es reduiria de les 40 hores actuals a les 37 i mitjana el 2025, amb un període intermedi en què es treballin 38,5 hores el 2024. La idea és que quan s'aprovi entri en vigor les 38,5 perquè, a dia 1 de gener de 2025, es treballi 37,5 hores setmanals. Però no cantis victòria: la llei no està aprovada i, per tant, no és segur que vagis a treballar menys a partir de llavors.

En el dia d'avui, aquesta reducció encara no és una realitat, ja que la Taula de Diàleg Social que es va crear no ha avançat perquè la patronal s'oposa a aquesta reducció. Això sí, el Ministeri veu indicis que en la pròxima reunió sobre aquest assumpte, que tindrà lloc el proper 9 de setembre, s'avanci sobre aquest tema.

Fins ara, tanmateix, la CEOE el que ha demanat és ajornar aquesta mesurada i que no comenci el 2025 com pretén l'executiu. El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va expressar divendres passat la seva "confiança" en què la patronal lllegue a "fer un esforç" per a aquesta reducció que, segons va defensar, "reclama la ciutadania". Pérez Rey va afegir que s'han tancat elements relacionats amb aquesta reducció, com la desconnexió digital, el registre horari eficaç i la reducció gradual del temps de treball.

L'assumpte de la desconnexió digital és clau en un moment en què el teletreball s'ha assentat de manera híbrida convivint amb el treball presencial i, encara que a la baixa, eleva els riscos de no desconnectar, així com els d'assetjament laboral i fer més hores de les que està establert.

En aquest sentit, el mes de juny passat es complien cinc anys des que es va fer obligatori el registre horari i, en el dia d'avui, es continuen sense pagar 130 milions d'hores extra a l'any, just una mica contra el que combatia aquesta mesura. Per tant, l'aprovació de la jornada laboral, com succeeix amb el registre horari, no és 100% efectiva pel fet de convertir-se en llei, sinó que necessita anar acompanyada d'un seguiment i d'un compliment.

Encara que entre els seus defensors la reducció de jornada laboral és necessària per millorar la conciliació i per superar una càrrega horària que ja porta molts anys, a més que podria repartir millor el treball per reduir l'atur, els seus detractors no opinen així. I, més enllà de la CEOE, els portaveus de les petites empreses s'oposen a aquesta reducció.

L'avís de les pimes

Com succeeix amb altres normatives que redueixen el marge de maniobra de les empreses, les pimes són les que menys cintura tenen. En tenir menys recursos econòmics, els costarà més fer noves contractacions o adaptar els seus horaris a aquesta nova realitat que pot modificar els torns horaris.

La catalana Pimec ja va dir a començaments de juliol que s'oposa a aquesta mesura.

La setmana passada, la patronal CEPYME va defensar que "les pimes espanyoles continuen sent entre les menys rendibles de la Unió Europea, amb beneficis sobre vendes del 6,1% per sobre tan sols d'Itàlia (5,9%) i Croàcia (4,2%).

Assegurava, en un informe, que les petites i mitjanes empreses serien les més perjudicades per la reducció de jornada, ja que la seva productivitat és menor la de les grans empreses.

L'estudi estimava que tres de cada quatre treballadors, el 75,8%, treballen actualment més de 37,5 hores a la setmana, per la qual cosa aquests serien els afectats per la reducció.

Existeixen cinc sectors que patirien especialment per adaptar el seu horari a la reducció de jornada, afirmava CEPYME, ja que tenen més d'un 85% de treballadors amb jornades que són per sobre d'aquest número.

Activitats immobiliàries, amb el 99,8% d'afectats, hostaleria, 99,5%, agroramaderia (96,8%), comerç (96,6%) i activitats professionals, un 85,3%.

A l'altra cara de la moneda, fiances i assegurances (7,6%), educació (35,7%), informàtica i comunicacions (39,1%) i art i lleure (46,5%) són els sectors en els quals menys de la meitat dels seus assalariats treballen més de 37,5 hores setmanals i, per tant, a qui menys afectaria aquesta reforma.