A molta gent pot no semblar-li, però els treballadors espanyols han reduït la seva jornada laboral en els darrers anys. I no ho diu un estudi qualsevol, sinó el Banc d'Espanya, que va publicar el passat 20 de febrer l'informe titulat 'Una anàlisi de l'evolució de les hores treballades per ocupat a Espanya: desenvolupaments tendencials i evolució recent', liderat per María Pilar Cuadrado. Amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística, mostra una tendència a treballar cada cop menys hores. Concretament, hem passat de treballar una mitjana de 37 hores l'any 1987 a 31 el passat 2022. Per què ha passat això?

Segons el Banc d'Espanya, les raons d'aquesta reducció són bàsicament cinc. La primera, comuna a totes les economies, és la major incorporació de la tecnologia al món del treball. L'augment del pes del sector serveis i la incorporació progressiva de les dones al mercat laboral -no sempre amb jornades completes i amb major tendència a la reducció de jornada per fer-se càrrec de les cures-, la tendència cap a una major ràtio de contractes parcials i, per últim, l'envelliment demogràfic (de la mà de jubilacions parcials) són les principals causes. 

La reducció d'hores setmanals treballades per persona es pot reduir, explica l'informe, tant perquè caigui la quantitat d'hores que treballen els ho fan a temps complet com pel fet que s'incorpori més gent amb contractes parcials a l'economia. Els treballadors a temps complert han passat de treballar una mitjana de 38 hores a una de 34,3 hores per setmana, de forma que carreguen amb part de la responsabilitat de la reducció de mitjana. Però no tota, doncs la parcialitat va passar del 5,2% l'any 1987 al 14,6% l'any 2019. És a dir, que els contractes parcials tenen la responsabilitat del 40% de la reducció de les hores de treball setmanals. 

 

Des de l'any 1987, any de partida de l'estudi, la mitjana d'hores setmanals per treballador va decaure de manera estable a un ritme d'una hora cada cinc-set anys, de forma que va passar dels 37 l'any 1987 a les 36 hores l'any 1999 i a les 35 l'any 2004. L'any 2005 hi va haver una caiguda sobtada d'hores treballades per setmana cap a les 33,2 hores, coincidint amb un pic de temporalitat que es va intentar combatre amb una nova reforma laboral. L'entrada de les dones al mercat de treball, que tendeixen més a interrompre períodes de feina o reduir jornades per motius familiars, així com el boom del sector serveis, on imperaven contractes temporals, estava entre els motius, segons recullen estudis de l'època. La tendència es va frenar, però la tendència va continuar sent de reduir hores setmanals treballades. 

Des del 1990, l'única recuperació d'hores treballades per setmana va tenir lloc l'any 2018, quan es va passar de les 31,8 hores per setmana del 2017 a les 32,1. Però, a més de lleu, aquesta pujada va ser anecdòtica i no va trencar una tendència que va seguir fins l'any 2020. Llavors, la pandèmia i l'alt nivell d'Expedients de Regulació Temporal (ERTOs) va propiciar una caiguda d'1,7 hores en només un any, passant de les 31,8 hores de l'any 2019 a les 29,1 durant la pandèmia. La recuperació, pel mes de juliol de l'any passat (última xifra analitzada) no havia aconseguit reprendre el ritme horari prepandèmic i es va quedar en les 31 hores per setmana. 

Per analitzar els canvis estructurals de l'economia que han motivat aquesta reducció, l'informe del Banc d'Espanya mostra com l'agricultura i la indústria han perdut pes entre  l'economia (un 3,4 i un 7,3% respectivament) i com, en part per això, es van reduir les hores per treballador, en un 0,3% en el cas de la indústria i en un 9,3% en el cas de l'agricultura. La construcció, en canvi, va augmentar les hores per treballador un 8,7% tot i perdre un 2,7% de pes en l'economia en els darrers 35 anys. I els serveis, que van augmentar un 13,4% el seu pes en l'economia, va augmentar també la parcialitat, de bracet del boom dels grans comerços amb una caiguda del 3% en el nombre d'hores per ocupat. 

L'estudi vincula també la temporalitat a la presència femenina, ja que l'any 2019 un 23,8% de les dones tenia contractes parcials, per un 7% dels homes. Així, un 74,7% de la parcialitat era femenina. 

De cara al futur, l'estudi del Banc d'Espanya preveu que les hores treballades cada setmana continuïn disminuint, degut sobretot a un major increment del sector serveis en el pes de l'economia i a l'envelliment de la població, que acostuma a treballar menys hores com més edat té. Tenint en compte, més enllà de l'estudi, que la setmana laboral de quatre dies és un model que està encara per consolidar-se a Espanya i que la intel·ligència artificial pot tenir un impacte en les hores que treballem perquè agilitzarà alguns processos, és previsible que aquesta tendència s'aguditzi més que en els darrers anys.