La gran renúncia, tal com es coneix el fenomen pel qual 47 milions de treballadors van deixar voluntàriament les seves feines als Estats Units, ha arribat a Espanya, un any més tard i amb menor dimensió, però també amb xifres de rècord. Durant els primers nou mesos d'aquest any, 54.000 espanyols van deixar la seva feina, més del doble que l’any passat per les mateixes dates, quan ho havien fet 22.839, segons dades públiques ofertes per la Seguretat Social. No semblen xifres espectaculars, però suposen un rècord absolut en comparació amb qualsevol curs des de 2001, primer any del qual es tenen dades.
Si el passat mes d’abril les 5.467 persones amb contracte indefinit que van presentar la seva baixa voluntària a l’estat suposaven un rècord absolut des del gener de 2001, data en la qual es va començar a comptabilitzar, la xifra no ha fet més que augmentar des de llavors. Al maig, 6.464 treballadors amb contracte indefinit van deixar voluntàriament les seves feines. Al juny van ser 7.553, al juliol 8.267 i a l’agost 7.490. El mes de setembre es va batre un nou rècord en arribar als 8.450 indefinits que abandonen voluntàriament la seva feina. Ajuda el fet que la reforma laboral hagi multiplicat els contractes indefinits, limitant molt les condicions en les quals es poden fer contractes temporals.
Tenint en compte que en els vint anys anteriors mai s’havien superat les 4.500 baixes voluntàries de persones amb contracte indefinit i que les xifres més habituals abans de la pandèmia oscil·laven entre les 1.000 i 3.000 baixes voluntàries, el salt suposa un canvi important en la cultura de treball espanyola. Arriba just en un moment d’incertesa per la guerra d’Ucraïna, l’elevada inflació sostinguda i el risc de recessió. Per què? I per què ara?
El secretari de Treball i Economia de Comissions Obreres, Ricard Bellera, afirma que “la reducció de l’atur que ha arribat de la mà de la reforma laboral” és el principal motiu que fa que la gent s’arrisqui a abandonar la feina i trobar-ne un altre o donar-se un descans. “Com més atur, menys garanties de trobar una altra feina”, defensa. “Les persones qualificades veuen més possibilitats de canviar de feina i les persones amb males condicions de treball de deixar-ho. No oblidem que hi ha molta gent amb qualificació treballant a sectors com l’hostaleria i que si troben una feina millor, ho deixen”, argumenta.
En efecte, un estudi recent sobre mobilitat laboral realitzat per Randstad demostra com l’hostaleria és la principal afectada pels canvis de feina. Un 63,7% de les empreses d’hostaleria consultada observen un increment de la rotació en els darrers dotze mesos, 20 punts per sobre dels següents sectors més afectats, l’immobiliari i el subministrament d’aigua, gas i aires condicionats. En l’espectre total, un 38,5% de les empreses veuen un augment de la rotació laboral en el darrer any.
Un 77% de les empreses que han vist augmentar aquesta rotació ho atribueixen a què els treballadors tenen més oportunitats laborals en altres empreses o sectors, argument que coincideix amb l’explicació de Bellera, de Comissions Obreres, mentre que un 21% diu que el seu sector es veu com més de risc que abans. Hi ha un 24% d’aquestes empreses que assegura que no pot reaccionar a les demandes d’increments salarials i un 23% que afirma que els treballadors demanen més flexibilitat.
Mobilitat a la salut i a l'hostaleria
Un altre estudi, aquest de la consultora Kenjo, concreta que 5 de cada 10 persones deixen la seva feina tot cercant un salari més alt, mentre que 2 de cada 10 busquen una millor posició i la resta, 3 de cada 10, canvien de sector i busquen un gir radical a la seva vida. El 40% de les dimissions són de gent jove, d’entre 25 i 35 anys, mentre que el 20% és de gent més gran de 40, percentatge que en qualsevol cas és el doble que l’any 2021.
Sectors amb una alta ocupabilitat com el de salut (13%) del total o el de programari i internet (15%) o amb unes condicions de treball pitjors com el retail (un 17%) són els més afectats per les renúncies voluntàries, de nou segons Kenjo.
Des de l’empresa de recursos humans Grup Montaner coincideixen a destacar que “hi ha moltíssim moviment” a les empreses. Qui ho afirma és Eva Espinosa, responsable de selecció directiva i cerca de talent. “Arran de la pandèmia, han canviat moltes coses, el salari ja no ho és tot i en molts sectors el que es demanda és major conciliació laboral”, explica.
“Busquen en molts casos que l’estratègia de l’empresa estigui alineada amb el que volen els candidats: una trajectòria professional, un pla de carrera, formació, teletreball... La majoria de candidats volen treball híbrid i les empreses s’estan adonant que han de canviar el xip, tot i que n’hi ha algunes de més resistents al canvi que són més proclius a perdre talent”, desenvolupa.
Espinosa afirma que hi ha sectors, com el farmacèutic, que són més rígids malgrat oferir bones retribucions i horaris, i posa l'exemple d’un treballador que va decidir abandonar una empresa del sector malgrat rebre una oferta d’augment salarial de 12.000 euros. “L’empresa li oferia el sou, però no flexibilitzar les condicions”, afegeix Espinosa, que aclareix que des del Grup Montaner s’ofereixen formacions de consultoria per tal d’implementar el teletreball. “Una empresa ha de confiar en els seus treballadors”, completa.
L’augment de les renúncies anirà de bracet d’un augment dels salaris, creu Espinosa, “és el mercat el que està marcant les retribucions”, diu. “Ara ja no són les empreses qui escullen els seus treballadors, sinó que s’està equilibrant i el treballador també escull, també exigeix unes condicions”.